Brussel·les acusa Volkswagen, Daimler i BMW de frenar les tecnologies netes

L’anàlisi preliminar de la Comissió Europea és rotunda. BMW, Daimler i el grup VW (Volkswagen, Audi i Porsche) “podrien haver vulnerat les regles de la competència de la UE” i “com a resultat els consumidors europeus podrien no haver tingut l’oportunitat de comprar cotxes amb la millor tecnologia disponible”. La conclusió figura al plec de càrrecs remès aquest divendres per l’Executiu comunitari al “cercle dels cinc”, a qui acusa de formar un pacte il·legal per limitar el desenvolupament i desplegament de tecnologies destinades a reduir les emissions dels vehicles dièsel i gasolina.

“Les empreses poden cooperar de moltes formes per millorar la qualitat dels seus productes”, però “les normes de la competència de la UE no els permeten unir-se per a just el contrari: no millorar el seu productes, no competir en qualitat”, ha explicat la comissària de competència, Margrethe Vestager. I això és just el que la direcció general de la Competència considera que ha ocorregut amb aquest cas. “Ens preocupa que això sigui el que ha passat en aquest cas i que Daimler, VW i BMW hagin infringit les normes de la competència”, ha afegit.

Brussel·les va anunciar l’inici de la investigació formal el setembre de l’any passat, tres anys després de l’esclat de l’escàndol del dieselgate, que va posar en evidència les pràctiques de la indústria automobilística i l’ús de dispositius il·legals per falsejar les emissions. L’informe preliminar corrobora els temors de la Comissió. 

Dues tecnologies netes

Concretament, que els fabricants alemanys es van aliar per impedir el desenvolupament de dues tecnologies negant així als consumidors l’oportunitat de comprar automòbils menys contaminants: el sistema de reducció de catàlisi selectiva (SCR), que permet reduir les emissions de diòxid de nitrogen, i els filtres de partícules “Otto” (OPF) que permeten reduir les emissions de partícules nocives en cotxes de passatgers amb motor de gasolina. En el cas del primer, Brussel·les considera que l’estratègia per limitar aquest sistema ve estar vigent entre el 2006 i el 2014. En el cas dels filtres de partícules, el plec de càrrecs apunta que la cooperació es va mantenir entre el 2009 i el 2014.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

De confirmar-se aquest tipus de comportament no implicaria cap pacte de fixació de preus ni de participació en el mercat, però sí que violaria les normes de la competència que prohibeixen la formació de càrtels per limitar o controlar la producció, els mercats o el desenvolupament tècnic. L’enviament del plec de càrrecs no prejutja el resultat de la investigació, però si es confirma la infracció per part del “cercle dels cinc” la multa podria arribar fins al 10% del volum de negoci de les empreses.             

La investigació se centra únicament en la vulneració de les regles de la competència i no en possibles violacions de la legislació mediambiental europea. A més, també està separada d’altres investigacions en marxa, especialment la que han posat en marxa algunes fiscalies europees i altres autoritats per l’ús de dispositius il·legals per falsejar les proves en els tests. Les empreses tenen ara dret a respondre a les acusacions de la Comissió i no hi ha terminis per concloure la investigació.