El tercer sector surt al carrer per exigir més recursos a l'Administració després de la pujada de l'SMI

Les entitats del tercer sector que gestionen els centres especials de treball (CETs), dedicats a la inserció laboral de persones amb discapacitat, s’han manifestat aquest dijous per exigir més recursos a l’Administració. Després de la pujada del salari mínim interprofessional a 900 euros (és el sou més comú als CETs) i la congelació de subvencions després de l’esclat de la crisi, el sector veu amenaçada la viabilitat de l’actual model d’inserció laboral. Per defensar-lo han tret als carrers de Barcelona 5.000 persones, entre treballadors del sector i famílies, segons dades de Dincat, una de les patronals amb més pes entre les entitats sense ànim de lucre.

El groc ha tenyit el centre de Barcelona aquest dijous al matí, però no el dels llaços, sinó el de les armilles del tercer sector, que ha començat la seva manifestació davant la delegació del Govern, ubicada al carrer Mallorca. Allà han exigit responsabilitats a l’Executiu per la falta d’acompanyament amb la que consideren que va plantejar la pujada de l’SMI. Els CETs es financen al 50-50 entre fons públics i privats i el Govern central encara té pendent d’abonar a les comunitats autònomes un extra de 83 milions d’euros per pal·liar els efectes de la pujada. Aquests encara no han sigut expedits, segons asseguren fonts de la conselleria de Treball de la Generalitat, i esperen rebre’ls a finals d’abril.

Més enllà del retard en els fons que arriben des de Madrid, el tercer sector també assenyala la Generalitat. Aquesta ha ampliat la seva partida el 22% aquest any, en la mateixa proporció que la pujada del salari mínim, fins a un total de 93,5 milions d’euros (50 milions del Govern central i 43,5 milions de la Generalitat). Des de Treball rebutgen ampliar més els fons aquest any a causa de la falta de pressupostos, i veuen complicada una política de priorització d’uns centres, els que reuneixen persones amb una incapacitat més acusada i una inserció més difícil, davant d’altres, a causa de l’amenaça de demandes que això els podria ocasionar.

Una carència des de fa 10 anys

Notícies relacionades

La pujada del salari mínim posa en perill els centres de treball especial

El finançament dels serveis a la discapacitat està congelat des de 2009

Des de les entitats s’assenyala que l’actual dotació pressupostària és insuficient, afegida a la congelació de tarifes que des del 2009 pateixen les empreses que gestionen serveis relacionats amb les persones amb discapacitat. Aquest 2019 la Generalitat va trencar una dècada d’estancament i va incrementar entre l’1,2 i el 2% les prestacions, una cosa que des de Dincat titllen d’insuficient per cobrir els costos acumulats. A curt termini Dincat preveu, si no hi ha canvis, que 1.600 persones perdran el seu llocs de treball; i, pel que fa a llarg termini, puja la xifra a 10.000.

S’hi afegeix que els CETs no poden actualitzar un contracte de prestació de servei en vigor per traslladar l’augment del cost de la pujada de l’SMI a la pujada del cost dels seus serveis. Això ha provocat que en alguns dels 205 CETs que operen a Catalunya i que donen ocupació a 16.333 persones, segons dades de Treball, no s’estigui aplicant la pujada de l’SMI o que s’apliqui a costa d’eliminar determinats complements. Per això, i tal com ja va avançar EL PERIÓDICO, Inspecció de Treball està duent a terme una campanya d’actuacions a Catalunya per certificar l’increment correcte de l’SMI en els CETs.