El tractat de lliure comerç entre la UE i el Canadà salva l'últim obstacle

L’acord de lliure comerç entre la Unió Europea i el Canadà (conegut com CETA) va entrar provisionalment en vigor fa ja un any i mig però quedava un serrell important per resoldre: que el Tribunal de Justícia de la UE emetés la seva opinió sobre la compatibilitat del polèmic mecanisme de resolució de conflictes, inclòs per resoldre possibles diferències entre inversors i estats i que va portar el Parlament regional de Valònia (Bèlgica) a posar en perill la firma del tractat. Aquest dimarts la justícia europea ha desembarassat definitivament el camí de l’acord al dictaminar que aquest mecanisme és compatible amb el dret comunitari.

L’acord, firmat a Brussel·les el 30 d’octubre de 2016, preveu la creació d’un tribunal i d’un tribunal d’apel·lació i, a llarg termini, d’un tribunal multilateral d’inversions. Un element que va generar una dura topada amb alguns parlaments regionals de Bèlgica i especialment el de Valònia, que va veure en aquesta solució una forma que les empreses, especialment les grans multinacionals, poguessin esquivar possibles canvis regulatoris i lleis a la UE. 

La cambra regional, governada pels socialistes, va mantenir el seu pols i el Govern belga es va veure obligat a cedir i demanar –el setembre del 2017– l’opinió de la cort europea perquè aclarís la compatibilitat dels nous tribunals amb l’ordenament jurídic de la unió. En el seu dictamen, el Tribunal de Justícia remarca que un acord internacional que contempli la creació d’un òrgan jurisdiccional encarregat d’interpretar les seves disposicions i les decisions del qual vinculin a la Unió és, en principi, compatible amb el dret comunitari. 

En aquest sentit, els jutges asseguren que la legislació europea no s’oposa ni a la creació d’un tribunal, d’un tribunal d’apel·lació i d’un tribunal multilateral d’inversions, ni que el CETA els atribueixi la competència d’interpretar i aplicar les disposicions de l’acord en vista de les normes i principis del dret internacional. Però ja que els esmentats tribunals no pertanyen al sistema jurisdiccional de la UE no poden estar facultats per interpretar o aplicar disposicions del dret comunitari diferents de les del CETA ni per dictar laudes que puguin impedir que les institucions de la Unió actuïn conforme al marc constitucional d’aquesta. 

Dret de la unió

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

En aquest cas, la cort europea considera que el CETA no atribueix als futurs tribunals cap competència d’interpretació o d’aplicació del dret europeu. Quan un inversor canadenc pretengui impugnar mesures adoptades per un estat membre o per la UE, l’acord atribueix a la Unió la facultat de determinar si, tenint en compte les normes sobre el repartiment de competències entre la Unió i els seus estats membres, la diferència s’ha de dirigir contra aquest estat membre o contra la Unió. “D’aquesta manera es preserva la competència exclusiva del Tribunal de Justícia per resoldre sobre el repartiment de competències entre la Unió i els seus estats membres”, assenyala la cort que recorda que el CETA conté clàusules que priven els nous tribunals de competències per qüestionar les opcions elegides democràticament per una de les parts de l’acord en matèria. 

En particular, del nivell de protecció de l’ordre públic, de la seguretat pública, de la moral pública, de la salut i de la vida de les persones i dels animals, o de preservació de la seguretat alimentària, els vegetals, el medi ambient, el benestar en el treball, la seguretat dels productes, els consumidors i els drets fonamentals. Per això, l’acord, conclouen els jutges, “no vulnera l’autonomia de l’ordenament jurídic de la Unió”. Els jutges també rebutgen els dubtes entorn de la independència dels membres dels tribunals i dictaminen que el CETA conté “prou garanties” per assegurar aquesta independència.