Primer de Maig

Les assignatures pendents del món del treball a Espanya

Les persistents taxes d'atur, la temporalitat i les bretxes de gènere són alguns dels problemes a resoldre del mercat de treball espanyol

undefined44901556 labourers apply cement as they carry out construction work o180905114401

undefined44901556 labourers apply cement as they carry out construction work o180905114401 / KHALED DESOUKI

3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto

Lluny queda la fotografia d’un mercat laboral a Espanya destrossat per una de les crisis econòmiques que més impacte han tingut en la història recent del país. Després de l’esclat de la bombolla i el col·lapse del sistema financer, l’atur  a Espanya va arribar a multiplicar-se per més del triple, passant del 8,3% que acostava l’economia espanyola als estàndards de les economies més potents del Vell Continent, al pic del 26% del segon trimestre del 2013. Uns nivells de destrucció d’ocupació que no va aconseguir cap dels 28 estats membres de la Unió Europea (UE), a excepció de Grècia.

L’ocupació s’ha anat recuperant des d’aleshores, a una velocitat que actualment ja denota certa desacceleració però que manté un vigor per sobre de les mitjanes europees. Segons les dades de l’última enquesta de població activa (EPA), corresponent al primer trimestre del 2019, l’ocupació creix a un ritme del 3,2% i les perspectives de moderació que tenallen el global de l’economia, segons diverses previsions, es resisteixen a arribar al mercat de treball espanyol. El nombre d’ocupats va arribar al març als 19,4 milions de persones, la xifra més gran en un primer trimestre des de la de l’any 2007.

Una recuperació de l’ocupació que s’ha fet, en part, a costa de repartir les hores a treballar i amb pitjors condicions. A Espanya encara no s’efectuen a la setmana les mateixes hores que es treballava abans de l’esclat de la crisi. El primer trimestre del 2019 es van treballar un total de 638.565 hores a la setmana, encara el 7,8% menys que les 685.818 que es treballaven en el mateix període del 2008.  

Espanya, líder europeu en temporalitat

I amb la tornada a la creació d’ocupació ha ressorgit un dels llasts històrics per a la qualitat de l’ocupació a Espanya: la temporalitat. El mercat de treball espanyol s’ha caracteritzat en les últimes dècades per la seva dualitat, és a dir, per dividir, a grans trets, els treballadors entre eventuals, amb pitjors condicions, i indefinits. La taxa de temporalitat va arribar el 2006 el seu pic màxim, quan va afectar el 34,5% dels assalariats.

Va esclatar la crisi i els primers a perdre els llocs de treball van ser els eventuals, que van arribar a baixar la taxa fins al 21,9% el 2013. Entre els dos períodes es van arribar a destruir al voltant de dos milions de contractes temporals, davant un milió d’indefinits. I des que la temporalitat va tocar ‘fons’ el 2013 la taxa s’ha anat recuperant i en l’última EPA va tancar en el 25,9%. No obstant, Espanya persisteix com el país amb un nivell de temporalitat més gran d’Europa, segons constata Eurostat.   

Persisteix la bretxa de gènere

Aquesta dualitat que ha marcat històricament el mercat de treball espanyol es pot estendre també en la variable de gènere. La bretxa de condicions i oportunitats entre homes i dones es manifesta a través de diversos indicadors. Un és la diferència de salaris, que el 2016, últimes dades disponibles, era de 4.794,4 euros a l’any, és a dir, elles cobren el 22,1% menys. No obstant, la tendència és a millor, ja que aquesta bretxa va ser la més baixa des del 2009 i es va escurçar per cinquè any consecutiu.

Notícies relacionades

El temps de treball i la seva distribució són una altra de comparativa en què les dones surten damnificades. Les taxes d’atur no són iguals per als dos gèneres: el 12,9% dels homes no troben feina, davant el 16,7% de les dones, segons les dades del primer trimestre del 2019. Una bretxa de 3,8 punts que s’engrandeix en quatre desenes respecte tant del trimestre passat com del mateix trimestre de l’any passat.

La distribució del temps de treball és un altre camp on es visualitza la bretxa de gènere. Les jornades a temps complet les copen amb més freqüència els homes (el 61%) i aquelles a temps parcial són "femenines", ja que només un de cada quatre són homes. Una proporció en descens que indica que amb l’expansió de l’ocupació els primers que abandonen la parcialitat són els homes.