La pròrroga pressupostària posa límits a la política industrial del Govern català

La indústria catalana està en situació d’alerta. La crisi de l’automòbil que s’acosta amenaça de sacsejar l’economia en els pròxims anys i la política econòmica del Generalitat amb uns Pressupostos prorrogats i sense els mitjans adequats per combatre la situació. El Pacte Nacional per a la Indústria (PNI) previst entre el 2017 i el 2020 s’ha convertit en un dels instruments per ajudar en la transició industrial, però no s’oculten les seves limitacions en el marc d’uns Pressupostos dissenyats el 2016 pel Govern i que no semblen ser capaços d’afrontar la transició ecològica i la pròxima reconversió del sector de l’automòbil. 

El compliment pressupostari del pla està entorn del 86,7% dels pressupostat, segons les dades presentades davant del Consell Català de l’Empresa, ens supervisor a què s’integren CCOO, UGT, Foment del Treball, Pimec i Fepime. El PNI ha canalitzat en l’equador del seu calendari 796 milions d’euros, dels quals 359 milions es van destinar a ajuts a la competitivitat i ocupació. L’energia més barata és un dels punts més demandats per la indústria catalana, i al PNI es reflecteix el menor grau d’execució d’aquesta partida, infraestructures i energia, de només el 17,5% sobre el total pressupostat per a quatre anys. Bona part de l’escassa execució es pot deure a la pròrroga pressupostària.

"El Pacte Nacional per a la Indústria ha aconseguit donar estabilitat a les polítiques malgrat la situació complicada, l’aplicació de l’article 155 i la paralització de concursos. A més, tenim els Pressupostos prorrogats i, per tant, no podem dotar de més recursos al sector, però el pla permet donar continuïtat a les polítiques industrials, que és el que necessita el país", assegura Matilde Vilarroya, directora general d’Indústria del Govern català. 

El balanç del PNI va ser presentat al Consell en forma d’un informe d’unes 70 pàgines que els assistents a la reunió es van resistir a avaluar a la babalà i que a la tarda va ser presentat davant del Parlament. "No permetrem buidar de contingut el PNI i que es converteixi en un calaix de sastre. El que volem és supervisar la informació transmesa i assegurar que compleix els objectius i que es destina efectivament a la indústria. Hi ha moltes partides creuades i interaccions amb altres organismes de la Generalitat, com el Servei de Ocupació de Catalunya i l’Agència Catalana de Residus, per exemple", va explicar Carlos del Barrio, representant de CCOO al Consell.  Segons l’opinió de Salvador Guillermo, secretari general adjunt de la patronal Foment del Treball, present en la reunió, la informació del pla d’execució del PNI haurà de servir per "posar al dia alguns dels seus objectius", realitzar "apostes estratègiques no previstes" i afrontar un "seguiment detallat" en uns moments de "canvi estructural potent de la indústria a Catalunya". Segons Àngel Hermosilla, gerent de l’àrea institucional de Pimec, "l’experiència del PNI és positiva tot i que el context polític no ha ajudat". Ressalta el seu paper com a pacte a llarg termini impulsat pel Parlament i avalat pels agents socials, però reconeix que "és necessari adaptar el contingut del PNI per posar més èmfasi en ajuts a la digitalització i a la formació professional, ja que hi ha àmbits en professions tradicionals com ara electricistes i lampistes amb una alarmant falta de personal". 

Malgrat el PNI, la indústria catalana no ha parat d’alimentar les llistes de l’atur i acumula el nombre de desocupats més alt dels últims dos anys. Segons l’enquesta de població activa (EPA) del primer trimestre, el nombre d’aturats en la indústria és de 36.500 persones, però l’automòbil amenaça d’engrossir aquesta estadística fins a llindars molt més alts. 

"La indústria catalana està preocupada", reconeix Vilarroya, com a conseqüència d’un "tsunami en el món de l’automòbil que ja és aquí". "Hem fet un estudi centrat en com impacta la indústria 4.0 al mercat laboral i una de les conclusions és que el 35% dels llocs de treball tal com els coneixem desapareixeran. El saldo serà positiu, apareixeran més nous llocs de treball que els que desapareixeran, però hem de ser prou àgils per donar solucions a aquesta transició i les empreses han d’ajudar els seus treballadors a fer aquest canvi". En qualsevol cas, dels 300.000 llocs de treball que concentra la indústria catalana de l’automòbil almenys 100.000 estan amenaçats. El Govern fins i tot està obert a estudiar l’establiment de la renda mínima per compensar una situació d’alarma social derivada d’una allau d’acomiadaments en el sector de l’automòbil.

El cas de Nissan és un dels que la Generalitat té actualment en el punt de mira. Les reunions entre la Conselleria d’Empresa d’Àngels Chacón i la direcció de Nissan s’han portat amb confidencialitat, davant de l’enrojolament dels ajuts reclamats per la companyia i les exigències de continuïtat esgrimides. "La idea és que la planta de pintura de Nissan hauria de ser només el punt de partida per atreure altres projectes, inversions i altres vehicles que en el futur es facin a Barcelona", explica Vilarroya.  

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

El Govern considera que la fàbrica de Nissan a Barcelona "té futur" i confia que arribin nous models una vegada implantada la nova planta de pintura. Però per dur a terme aquesta inversió Nissan exigeix una reducció de plantilla d’uns 600 treballadors. 

Les dues demandes fonamentals de les empreses en el marc del Consell Català de l’Empresa amb la captació i retenció de talent i els costos de l’energia. La transició laboral fruit de la reinvenció empresarial entorn de la indústria 4.0 apunta a la demanda del denominat perfil professional STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, en anglès).  En energia, els compromisos d’electrificació i descarbonització estan lluny d’aconseguir-se. Una de les causes és un model legal que ha impedit a la pràctica la instal·lació de parcs fotovoltaics a Catalunya. Com a conseqüència d’això, Catalunya està a la cua d’Espanya en inversions en aquest camp.