L'independentisme arrasa a la Cambra de Comerç de Barcelona

La mobilització ha funcionat. Almenys per als empresaris i autònoms independentistes, que han arrasat en les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona. Aquest col·lectiu, que ha presentat candidatures independents impulsades per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC)l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha obtingut 32 vocalies de les 40 sotmeses a sufragi universal, segons les primeres dades conegudes. Una correspon a un dels propietaris de Petrolis Independents i fundador del Cercle Català de Negocis, Joan Canadell. 

La segona candidatura és la del tàndem Enric Crous-José María Torres, amb cinc vocalies, tot i que cap dels dos l’ha aconseguit per l’epígraf pel qual es presentava; la tercera, la de Carles Tusquets, amb tres (una per a ell), i una per al grup de directives i empresàries ‘50a50’. L’advocat i economista Ramon Masià no ha aconseguit que cap dels seus seguidors, ni ell mateix, aconseguís un seient en el ple.

Terratrèmol al món empresarial

El resultat obtingut per les candidatures independentistes, un autèntic terratrèmol al món empresarial que se suma a l’auge del sindicalisme secessionista de l’Intersindical-CSC en el sector públic català, suposa superar alhora  la majoria absoluta (31), ja que el ple té en total 60 membres, dels quals ha de sortir el nou president o presidenta que substitueixi l’actual, Miquel Valls, que ho és des del 2002. Algun dels que han rebut més vots en el seu epígraf, com Bon Preu (Joan Font) es presentava pel moviment independentista, però també per la candidatura Crous-Torres. Es dona per fet que es decantarà per la que ha obtingut més vots.   

A més dels 40 vocals elegits per sufragi universal hi ha 14 places reservades per a les empreses que realitzen aportacions de 75.000 euros anuals, que són Abertis, el Banc Sabadell, Mediolanum, CaixaBank, CriteriaCaixa, Deloitte, Indra, Magma Disseny, Naturgy, PwC, Promotora Kasde (Catalonia Hotels), RACC, Damm i la Societat General d’Aigües de Barcelona.

Al seu torn, hi ha sis places més en representació de les patronals Foment i Pimec, que no han aconseguit una llista conjunta fins ara, que es triaran el 5 de juny.  

955 vots, pendents

Els vocals proposats per Pimec són José María Torres (candidat a vicepresident primer en la proposta que encapçala Enric Crous i a través de la qual no ha aconseguit vocalia, però ha sigut el segon més votat del seu epígraf), Emili Rousaud, Martina Font, María José Tarancón, Josep Ignasi Hornos i Anna de Quirós. Per Foment són Santiago García-Nieto Conde, Jaume Roura, Elisabet Trallero, Anna Cornadó, Joan Canals i Francina Valls.

A mitjans de juny, quan s’hagi constituït tot el ple, es procedirà a triar la presidència i el comitè executiu de 12 membres, que és el que realment té el control. Els resultats definitius es donaran dilluns vinent per part de la junta electoral central, presidida per la secretària general de la Conselleria d’Empresa, Marta Felip; que decidirà també sobre les tres impugnacions que s’han produït fins ara pel sistema de votació electrònic. Al seu torn, hi ha 955 vots que no es van comptabilitzar perquè no complien per complet la normativa sobre vot electrònic, segons fonts pròximes al procés. La junta també decidirà els que es comptabilitzen i els que no una vegada fetes les comprovacions corresponents.    

Més de 17.000 vots

En total s’han emès 17.224 vots, amb una participació del 4,1%. Segons fonts de la Conselleria d’Empresa, que tutela les cambres, la participació ha doblat amb escreix la de les eleccions del 2010, les últimes celebrades. Les mateixes fonts atribueixen aquests resultats al vot electrònic, fomentat a través de la regulació de la Generalitat i que ha merescut almenys tres impugnacions que haurà de resoldre dilluns la junta electoral central, presidida per la secretària general de la Conselleria d’Empresa, Marta Felip.

Durant la jornada de dimecres, últim dia de votació, en aquest cas presencial, s’han vist cues en l’organisme i fins i tot s’ha produït una baralla, en la qual ha hagut d’intervenir la seguretat de la Cambra i fins i tot la policia. 

Eleccions diferents

El saldo final de les eleccions a les 13 cambres de comerç catalanes, 19.355 vots, no és comparable al dels comicis del 2010, ja que en aquestes hi ha entrat en vigor l’elecció directa i, en conseqüència, en set entitats no s’ha votat, segons la Conselleria d’Empresa.

Només s’han celebrat eleccions a tots els epígrafs a la Cambra de Barcelona, l’única en la qual la xifra de participació és comparable; i en alguns epígrafs de les de Lleida, Terrassa, Sant Feliu de Guíxols, Sabadell i Manresa.

A la Cambra de Terrassa, les candidatures promogudes per l’ANC han aconseguit un total de 10 de les 25 vocalies en disputa, però les impulsades per la patronal Cecot, que fa unes setmanes va tornar a integrar-se a Foment, n’ha sumat 15. A Lleida, per la seva banda, el resultat ha sigut més disputat i les candidatures promogudes per Pimec han aconseguit 15 vocalies i les de la Coell, integrada a Foment, 13.

Crítiques d’Empresaris de Catalunya 

Notícies relacionades

Tensió i baralles en les eleccions a la Cambra de Comerç

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

L’eufòria pels resultats obtinguts per part de l’ANC contrasta amb la d’Empresaris de Catalunya , que ha denunciat que les eleccions a la Cambra de Barcelona “posen de manifest, una vegada més, l’estratègia separatista d’apropiació de les institucions”.

Aquesta organització, que anteriorment va estar presidida per l’actual candidat a l’alcaldia de Barcelona pel PP, Josep Bou; afirma que “l’ANC és el braç executor del govern separatista català i no té cap interès en les empreses ni en l’economia catalana”. El president de l’entitat, Carlos Rivadulla, assegura que “l’únic objectiu pel qual s’han presentat a les eleccions de la Cambra és apropiar-se d’una nova institució catalana amb l’objectiu final d’implantar una república independent”.