L'entrada en vigor del registre de jornada desperta inquietud en les empreses

Aquest diumenge entra en vigor una de les novetats en matèria laboral més destacades de l’efímer primer mandat de Pedro Sánchez: l’obligació per part de les empreses de portar unregistre de la jornada laboral dels seus empleats. Això és una cosa que ja fan moltes companyies, sobretot les més grans i amb jornades més rutinàries. No obstant, en molts cercles empresarials l’entrada en vigència d’aquesta norma ha causat inquietud, principalment a causa de l’‘extra’ de càrrega administrativa i l’absència d’un reglament que els doni seguretat jurídica. ¿Quin ha de ser el mecanisme que es faci servir? ¿Què passarà amb els treballadors que no tenen un lloc fix o amb jornades canviants? ¿Qui i com es gestionaran totes les dades obtingudes?   

A partir d’aquest mateix dilluns els inspectors de Treball poden personar-se a les empreses per requerir-los els registres que els ajudin a avaluar si en aquest centre de treball s’estan produint fenòmens com, per exemple, les hores extres no pagades. Segons les últimes dades de l’EPA del primer trimestre del 2019, a Espanya hi ha gairebé 376.000 treballadors que fan un total de 2,96 milions d’hores extra a la setmana sense cobrar-les. Un element que, segons la professora de dret laborald’Esade Anna Ginés, constitueix un excés de jornada i contribueix clarament al’estrès laboral. “Aquesta norma pot ser una oportunitat per millorar la salut laboral dels empleats i administrar millor el temps, el que es tradueix en més productivitat”, afirma Ginés.

Des delMinisteri de Treball són conscients de la dificultat que portarà la nova norma i prometen ser “flexibles”, deixant la implementació “molt oberta a la negociació col·lectiva”, segons remarquen fonts de Treball. Una “flexibilitat” que té en compte que encara no existeix un reglament específic que serveixi de guia tant a empreses com a la inspecció de treball per complir amb la llei. Sobre quin ha de ser el mètode que escolleixin les empreses i que sigui vàlid per a la inspecció, el text publicat pel Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) únicament descriu que aquest ha de ser un mitjà “fefaent” i que deixi constància de l’hora d’entrada i de la sortida.

S’ha de pactar amb els treballadors

Durant el temps en què no es disposa d’aquest reglament, el Ministeri de Treball està redactant una guia pràctica per orientar les empreses. En aquesta lògica de transitorietat, la CEOE recomana als seus afiliats, a través d’una circular a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, que deixin constància per escrit de les reunions que mantinguin amb els representants dels treballadors per negociar la implementació del registre horari. Això obeeix a una voluntat de poder acreditar documentalment davant de la Inspecció de Treball, en cas de personar-se, que hi ha una voluntat manifesta de complir amb la llei. Si la inspecció considera que no existeix una negociació real o que s’està produint una vulneració del control horari, la multa pot ascendir fins als 6.250 euros per empresa.

Les diferents patronals coincideixen que les que més es veuran afectades per la nova normativa seran les petites i mitjanes empreses, a causa del menor múscul organitzatiu. Per pal·liar aquest ‘extra’ de burocràcia i garantir el compliment de la llei de protecció de dades, des de la patronal de les pimes catalanes, Pimec, han posat gratuïtament al servei dels seus socis una aplicació per registrar les entrades i sortides. Aquesta manera de mancomunar el cost està, a priori, dissenyada per altelèfon mòbil dels treballadors. No obstant, el servei encara presenta dubtes. “¿Què fem si un treballador no vol, legítimament, cedir el seu telèfon mòbil?”, es pregunta la directora de relacions laborals de Pimec, Elena de la Campa.  

Treballadors atípics

Notícies relacionades

Control horari: ¿Com t'afecta el registre obligatori de jornada laboral? 10 claus

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Controlar la jornada laboral d’un obrer de la Seat, que entra, fitxa, s’enganxa a la cadena de muntatge, acaba, fitxa de nou i se’n va, no és el mateix que gestionar el d’un comercial, que no sempre comença o acaba a la mateixa hora, o d’algú que treballa des de casa. Aquests són “treballadors atípics”, cada vegada més habituals en el mercat laboral, els que més dubtes generen. Per donar-hi resposta, les ofertes d’empreses desenvolupadores de ‘software’ han proliferat aquests dies, tot i que algunes empreses consultades afirmen que confiaran en el clàssic full de paper.

“Ens veurem obligats a implicar-nos molt més en la planificació dels horaris dels nostres treballadors i a marcar-los els límits d’una manera molt més estricta”, reconeix de la Campa. Des de Pimec s’afirma que això anirà en detriment de la remuneració per objectius i variables, cosa cada vegada més a l’alça. No obstant, la professora d’ESADE Anna Ginés no ho veu necessàriament així. “Mentre les metes siguin proporcionals alslímits legals de la jornada no té perquè haver-hi problema”, considera Ginés, assenyalant que algunes companyies marquen objectius que necessiten una sobrecàrrega d’hores.