Bankia va vorejar la "catàstrofe" mesos després de la sortida de Rato

Bankia es va enfrontar a una “catàstrofe imminent” mesos després que el Govern forcés la renúncia de Rodrigo Rato a la presidència i el substituís per José Ignacio Goirigolzarri el maig del 2012. Així ho ha revelat aquest dillunsl’exgovernador  del Banc d’Espanya, Luis María Linde, que ha relatat que a finals d’agost d’aquell any es va córrer el risc que el Banc Central Europeu (BCE) deixés de prestar liquiditat a l’entitat i l’obligués a tornar-li de cop els 80.000 milions d’euros que li devia.

Durant la seva intervenció com a testimoni en el judici de Bankia, l’alt funcionari jubilat des de fa uns mesos ha recordat que el banc nacionalitzat va presentar a finals d’agost unes pèrdues de 4.448 milions, mentre que les de la seva matriu BFA van arribar als 5.158 milions. Això va provocar que el seu nivell de solvència quedés per sota del mínim legal. Arran d’això, ha explicat, les agències de ràting  podien rebaixar la qualificació del deute de l’entitat fins a un nivell tan baix que el BCE deixés d’acceptar-la com a garantia per deixar el banc. “Hauria sigut tremend”, ha assegurat.

Expedient absurd

Aquesta situació va provocar quel’Estat  decidís anticipar el setembre d’aquell any 4.500 milions dels 17.959 milions de l’ajuda europea que es va injectar a l’entitat i que es van sumar als 4.465 milions que ja havia percebut. Linde ha explicat que, malgrat que la norma permet sancionar els gestors perquè els bancs no compleixen el nivell de solvència requerit, el Banc d’Espanya va decidir no fer-ho. “Hauria sigut absurd expedientar l’equip que havia sigut posat pel FROB per salvar l’entitat”, ha argumentat amb referència a l’equip de Goirigolzarri.

Al seu dia, el FROB va emetre una nota que suggeria que l’objectiu era evitar que el BCE tallés l’aixeta de liquiditat al banc, però no ho va explicar clarament i molt menys va advertir de la gravetat de la situació. "Amb aquesta mesura es restableix la situació de capital regulatori del grup en tant que culmina el pla de reestructuració i es garanteix la seguretat dels dipòsits i l’accés del Grup a totes les possibles fonts de finançament", va explicar llavors.

Aval

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

L’exgovernador –al qual l’exministre d’Economia Luis de Guindos va aixecar el càrrec el juny del 2012, setmanes després de la intervenció de Bankia i la sortida avançada de Miguel Ángel Fernández Ordóñez del supervisor– ha defensat l’actuació dels seus antecessors. Així, ha avalat decisions discutides, com que es permetés a les caixes carregar contra la seva capital i no contra els seus resultats els ajustaments necessaris de les fusions, o la creació de fusions fredes o SIP, que no resultessin “eficaços”, però es van fer servir amb “bona intenció” i no poden qualificar-se d’“error”.

També ha justificat que les autoritats no sabessin veure el problema que suposava Bankia, agreujant les conseqüències de la seva caiguda. Així, ha afirmat que ningú va saber veure la segona recessió i ha afirmat que a començaments del 2012 Espanya patia un “col·lapse de liquiditat” que es va anar agreujant durant l’any (els bancs devien 150.000 milions al BCE a començaments de l’exercici, dels quals al grup BFA-Bankia li corresponien 20.000 milions, que a l’octubre havien ascendit a 400.000 i 80.000 milions, respectivament). “Al BCE es veia Bankia com un gran problema per la seva mida”, ha explicat.