El 'nen de Rivera' ja no pagaria per la seva herència en cap part d'Espanya

L’impost de successions ha entrat en campanya. N’hi ha hagut prou amb l’anunci del candidat socialista a la comunitat de Madrid, Ángel Gabilondo, de voler rescatar el tribut a la comunitat per a les herències superiors a 1,5 milions d’euros per desencadenar les crítiques del PP que acusen el PSOE de voler recuperar el rebatejat pels populars com a “impost a la mort”.

De poc ha servit que Gabilondo hagi explicat que la seva mesura no afectarà el 98% delsmadrilenys. "¿A una persona que hereta una casa, a partir d’un milió i mig d’euros, no creu que se li pot demanar un esforç? ¿Quants reben cases d’un milió i mig d’euros? A aquests se’ls pot demanar un esforç més gran", ha dit Gabilondo en una entrevista a Antena 3 aquest dimarts.

Una altra de les propostes socialistes inclou elevar l’IRPF per a les rendes més altes. “A partir de 150.000 euros es pot demanar un esforç més gran. No ens espantem; el 98 per cent no ho notarà", ha insistit Gabilondo.

Els anuncis han servit amb safata al PP la possibilitat d’una resposta amb la qual poden emfatitzar la seva oferta electoral de rebaixes fiscals. “A la meva gent no se li posa la mà a la butxaca”, proclama en un vídeo difós en les xarxes socials la candidata madrilenya del PP, Isabel Díaz Ayuso. “L’impost de successions és injust, confiscatori i t’obliga a pagar per heretar el que els teus pares, amb l’esforç de tota una vida, es van guanyar”, afegeix el PP en el seu tuit.

Amb els deures fets

Amb aquesta picabaralla, l’impost de successions ha entrat en campanya. 

Tots els governs regionals, d’esquerres i de dretes, arriben a les eleccions autonòmiques del 26-M amb els ‘deures fets’ en la rebaixa de l’impost de successions. 

El uns i els altres són conscients de la rendibilitat electoral d’abaixar impostos i l’impost de successions es presenta com un blanc fàcil en el qual es poden centrar els compromisos de rebaixes fiscals. D’una banda, es tracta d’un impost amb un escàs pes relatiu a la cistella autonòmica d’ingressos tributaris(l’impost de successions i donacions representa entorn del 2,2% d’aquesta cistella). De l’altra, aquest tribut es presta a construir missatges de caire populista.

El 'nen de Rivera'

En un dels dos debats electorals televisats abans del 28-A, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, va treure un retall de premsa amb la imatge d’un nen de 10 anys a qui es va referir com l’espanyol més jove arruïnat per no poder pagar l’impost de successions del llegat rebut del seu pare quan només tenia 2 anys i va heretar a Andalusia 296.000 euros en forma d’una vivenda i una nau.

Rivera sabia i sap que aquest tipus de missatges de caire populista l’ajuden a fer arribar a l’electorat la proposta de Ciutadans d’acabar, segons el seu parer, amb el confiscatori impost de successions, un propòsit que comparteixen formacions com el PP i Vox. 

Però el cert és que ‘el nen de Rivera’ pràcticament ja no pagaria impost de successions en cap comunitat. Potser uns 167 euros com a molt, a les regions de Múrcia, La Rioja i Madrid; o bé 129 euros, a Extremadura, o 85 cèntims, a les Balears, segons els càlculs elaborats per a aquest supòsit pelRegistre d’Economistes Assessors Fiscals (REAF).

Competència fiscal

Des que el 2005 la llavors presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, va trencar el foc eximint de tributació al 95% de les herències, les comunitats autònomes han entrat en una competència fiscal a la baixa en l’impost de successions a la qual cap no s’ha resistit. Abans o després, d’una manera o d’una altra, amb major o menor intensitat, d’esquerres o de dretes, totes les comunitats han entrat en el joc. 

El 2019, coincidint amb les eleccions autonòmiques, quatre comunitats han optat per abaixar encara més l’impost de successions. Es tracta de Madrid (PP), Aragó (PSOE), les Canàries (Coalició Canària) i Cantàbria (PRC). El nou Govern d’Andalusia (PP i Cs) també ha adoptat noves rebaixes en l’impost després d’haver guanyat les eleccions del desembre.

El 2018 van participar de la competició els governs socialistesd’Andalusia  (pacte amb Cs: mínim exempt d’un milió) i Extremadura, i també els governs de Múrcia (PP), Castella i Lleó (PP) i Cantàbria (PRC). Astúries (PSOE) també va entrar en la carrera a la baixa sense aconseguir evitar que encara continuï figurant com la comunitat que més grava les herències, seguida de Castella i Lleó (PP), València (PSOE) i Aragó (PSOE), segons es desprèn de l’últim informe‘Panorama de la fiscalitat autonòmica’, que amb caràcter anual elabora el Registre d’Economistes Assessors Fiscals (REAF) del Consell General d’Economistes.

Tendències

Notícies relacionades

Els hotelers reclamen al Govern que esmeni el registre de viatgers

Catalunya tindrà una altra plataforma per a turistes que lloguin cotxes

En línies generals, les tendències normatives autonòmiques en l’impost de successions avancen en la pràctica desfiscalització de les herències de pares a fills menors de 21 anys (Grup I). A més, cada vegada són més les comunitats que avancen en bonificacions i exempcions per a cònjuges, ascendents i descendents majors de 21 anys (Grup II). La carrera fiscal a la baixa també està arribant a les herències a germans, nebots i un altre tipus de parentius (Grup III) en comunitats com les Canàries, Madrid i Andalusia.

Entre les formacions polítiques,el PP, Ciutadans i Vox propugnen per la desaparició total de l’impost, mentre que, des de l’esquerra, el PSOE advoca per establir un mínim de tributació per aquest impost que permeti continuar garantint recursos als governs autonòmics i que mantingui viu el propòsit de redistribució intergeneracional que acompanya un tribut que hi ha en la majoria dels països del nostre entorn. Aquesta idea forma part de la proposta dels experts que van participar en l’informe per a la reforma del finançament autonòmic i local entregat al Govern el juliol del 2017, quan governava el PP.  Gabilondo ha fet ara un pas més, al proposar recuperar el tribut per a les herències més elevades.