Alerta davant la crisi de l'oliverar tradicional a Espanya

O apugen els preus o Espanya pot perdre el seu oliverar tradicional. La mecanització intensiva i la competència més gran amenaça la continuïtat de les explotacions més petites. Un estudi de la multinacional Deoleo, que agrupa marques com Carbonell, Koipe, Hojiblanca, Bertolli, Carapelli i Sasso, adverteix que uns 200.000 productors espanyols corren el risc de desaparèixer en els pròxims 10 anys com a conseqüència de l’augment de la producció internacional, la moderació dels preus i la caiguda del consum d’oli d’oliva. Unes 300.000 famílies d’Andalusia, Castella-la Manxa, Comunitat Valenciana, Aragó i Catalunya estan afectades directament per la crisi de l’oliverar, que es plasma ja en l’abandonament de més de 130.000 hectàrees de varietats autòctones. Segons l’opinió de l’expert i autor de l’estudi, Juan Vilar, "fa falta el compromís de tots els agents del sector per mantenir un tipus d’oliverar que té un important paper social, econòmic i mediambiental, que és típicament espanyol i que, per la seva singularitat, aporta una enorme riquesa i varietat a l’oferta d’oli d’oliva". 

Més del 20% de l’oliverar tradicional no mecanitzable espanyol, que suposa prop de 500.000 hectàrees, està directament amenaçat. Les que tenen més dificultats econòmiques són les petites explotacions d’entre 1 i 3 hectàrees. Els costos productius del quilo d’oli d’oliva per tipus de cultiu oscil·len entre els 0,8 euros més mecanitzades i els 2,4 euros de mitjana i fins a més de tres euros de les finques artesanals. Aquesta bretxa deixa fora del mercat els olis obtinguts després de processos no mecanitzats, sigui per situar-se en zones d’elevat pendent o per la seva petita superfície de cultiu. 

Espanya és el principal país productor i exportador d’oli d’oliva del món, amb un total de 2,7 milions d’hectàrees d’oliverar productiu, més del 90% destinades a l’obtenció d’oli. En l’actualitat les exportacions d’oli d’oliva s’estimen en més de 3.000 milions d’euros, un 15% del total d’exportacions agroalimentàries d’Espanya. De la producció total, el 70% és verge o verge extra. El sector suposa el 0,6% del PIB.

Tendències de mercat

En els últims sis anys, la producció d’oli d’oliva s’ha incrementat fins als 11,6 milions d’hectàrees conreades a 64 països productors. El consum en els últims nou anys ha caigut als mercats productors madurs (Espanya, Itàlia i Grècia) en unes 286.000 tones, i s’ha frenat a Alemanya, França i els EUA. La producció mundial, a l’espera de l’eclosió de la producció xinesa, "està creixent a un ritme superior a la del consum", conclou l’estudi, tot i que a l’última campanya aquest efecte no s’ha notat. Es planten 10 oliveres per segon al món i gairebé el 40% de l’oli produït procedeix d’explotacions eficients, amb costos un 49% més baixos i amb un rendiment per hectàrea un 51% superior. Tot porta a una bretxa superior en els pròxims anys entre oferta i demanda, amb un excés de producció d’entre una i dues tones a l’any. 

Preus

Segons dades del Ministeri d’Agricultura del balanç de l’any passat (campanya 18-19), els preus tendeixen a baixar en totes les categories i se situen per sota de l’inici de la campanya i de les quatre anteriors. A nivell internacional, les cotitzacions de la categoria verge extra són superiors a tots els mercats a les existents a Espanya. Al seu torn, es registren lleugers increments a Itàlia i Grècia, i es mantenen a Tunísia, davant la petita caiguda a Espanya. A nivell global, tots els preus es troben per sota de la campanya anterior, a excepció d’Itàlia per als olis d’oliva verges. Però l’oli d’oliva en origen costa el doble en origen que a Espanya. L’organització agrària COAG apunta que els preus a Espanya es troben ja per sota dels llindars de rendibilitat i l’evolució dels preus és negativa en les últimes setmanes.

Cop a les varietats autòctones

Notícies relacionades

Hisenda es proposa regular el secret professional dels assessors fiscals

La banca mira de convertir els estalviadors en inversors

L’homogeneïtzació de les explotacions oleiques dificultarà l’explotació d’oliverars varietals autòctons. Una de les varietats típiques a Espanya, la picual, està particularment amenaçada. Les noves explotacions olivereres es concentren en altres varietats, seleccionades més pel seu rendiment que per les seves característiques organolèptiques o capacitat antioxidant. 

L’informe confirma que la sostenibilitat de l’oliverar espanyol, especialment l’oliverar tradicional no mecanitzable, característic del país, es troba en "seriós perill", a causa de la bretxa creixent entre producció i consum a Espanya i a nivell mundial.