El Banc d'Espanya planteja superar l'exigència d'unanimitat en el Pacte de Toledo

El Banc d’Espanya insisteix en la necessitat d’una reforma "de pes" en el sistema públic de pensions per garantir la seva "sostenibilitat" mitjançant l’adopció de mesures "tant en els ingressos com en les despeses" i que també redundi en "un allargament de la vida laboral" i en més transparència del model. 

Aquestes són algunes de les línies generals que el regulador incorpora en el seu 'Informe anual' sobre el 2018, difós aquest dilluns. Fonts de l’organisme consideren, a més, la conveniència de no fer descansar les decisions en l’exigència "en un consens absolut en el Pacte de Toledo", la comissió parlamentària encarregada de la reforma del sistema de pensions. "N’hi hauria d’haver prou amb obtenir un consens ampli, per evitar els bloquejos", reflexionen en l’organisme.

Al final de la Legislatura passada l’ampli acord assolit en el Pacte de Toledo sobre les línies mestres de la reforma va quedar frustrat per la negativa d’Units Podem a assumir l’esborrany en el qual s’havia treballat. Les dificultats per aconseguir unanimitat poden ser fins i tot més grans en un Parlament cada vegada més fragmentat i polaritzat. Per això, des de l’organisme regulador que presideix Pablo Hernández de Cos se suggereix la conveniència de "no fer descansar el Pacte de Toledo en l’exigència d’un consens absolut".

Mecanismes automàtics

Des del punt de vista del Banc d’Espanya, la recent desactivació dels dos mecanismes d’ajustament del sistema de pensions que s’havien adoptat en les reformes del 2011 i el 2013 (factor de sostenibilitat i índex de revalorització) fa més urgent l’acord d’altres mesures alternatives de caràcter automàtic que tornin a encarrilar els comptes, "i que siguin equitatives des del punt de vista dels costos i els beneficis que comporten per a les diferents generacions", segons figura a l’'Informe anual'.

El progressiu augment de l’edat mitjana de la població espanyola i, per tant, "del votant mitjà", tampoc aconsella demorar més i més les reformes, s’adverteix, ja que això va en contra d’una consideració més gran de les reformes a favor dels més joves. S’estima un augment del’edat mitjana de la població espanyola d’almenys cinc anys (de 43 a 48 anys) entre el 2018 i el 2050.

Desequilibris i demografia

Per al Banc d’Espanya, la sostenibilitat del sistema de pensions i la seva necessària reforma constitueix un dels elements necessaris per contribuir a la consolidació dels comptes públics (un dels desequilibris més grans de l’economia espanyola) i prolongar l’actual fase alcista de l’economia.

L’'Informe anual' l’emmarca, a més, dins de l’ampli capítol en el qual reflexiona sobre les conseqüències econòmiques delscanvis demogràfics.

"Les estimacions més recents anticipen un increment significatiu de la despesa pública en pensions, sanitat i cures de llarga durada derivat del substancial augment previst en la taxa de dependència, que fins i tot en les projeccions demogràfiques més optimistes passaria del 25% actual a superar el 50% (del PIB) a mitjans del present segle", s’afirma.

Llars vulnerables

L’‘Informe anual 2018’ s’articula en quatre blocs. Els dos primers fan referència a “L’economia espanyola davant de l’entorn global incert” i a “Els determinants de la baixa inflació a la UEM i a Espanya”. Un tercer bloc analitza "el disseny de la política monetària a mitjà i a llarg termini" i el quart, "Les conseqüències econòmiques dels canvis demogràfics".

La vulnerabilitat d’algunes llars com a conseqüència de la baixa taxa d’estalvi i del repunt de l’endeutament és un dels riscos que amenaça la recuperació de l’economia espanyola. "Algunes llars poden ser excessivament optimistes a l’hora de prendre les seves decisions de consum", s’adverteix, en al·lusió, sobretot, als de rendes més baixes

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Altres factors de risc, a banda del dèficit estructural, tenen a veure amb "l’elevada dependència financera de l’exterior" i amb "el risc de reversió d’algunes reformes que han resultat eficaces per afavorir l’actual recuperació", apunta el Banc d’Espanya en al·lusió als capítols laboral i de pensions sobretot.

.