Primera sentència a Barcelona sobre el model de Deliveroo: 10 dels seus 'riders' són falsos autònoms

Continua la batalla judicial a tot Espanya per discernir si el model laboral de les empreses de repartiment a domicili que operen a través de plataformes són legals o no. L’últim escenari ha sigut Barcelona, on aquest dimecres s’ha fet pública una sentència del Jutjat Social número 31 que ha determinat que 10 exrepartidors de Deliveroo operaven com a falsos autònoms. Aquesta decisió és la primera a la capital catalana en relació amb la multinacional i ha sigut contrària als seus interessos.

No obstant, la Inspecció de Treball ja es va pronunciar, el juliol del 2018, en relació amb aquesta qüestió: va considerar els "col·laboradors" falsos autònoms i va interposar una multa d’1,3 milions d’euros a Deliveroo. La multinacional, per la seva banda, s’ha limitat a afirmar en un comunicat que “Deliveroo recorrerà la sentència, que no reflecteix la forma en què la companyia col·labora amb els riders”.

La sentència, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, posa l’èmfasi en el concepte d’"alienitat", és a dir, que els repartidors, malgrat la flexibilitat de metodologia i horaris de la qual disposen, no podien operar sense el decisiu paper de l’aplicació i l’algoritme de Deliveroo. Un element que no va ser decisiu per al criteri d’altres casos anteriors relacionats amb empreses del sector, com ara Glovo. En aquest cas, els dos precedents judicials que hi ha hagut fins ara a Barcelona són de dues sentències favorables, que no havien considerat determinant aquest factor. 

“Aniré un per un a veure qui no aplica”

La primera sentència de Deliveroo a Barcelona (a València ja n’hi va haver una, contrària) no es recolza només en l’alienitat, sinó que el magistrat, en les seves 64 pàgines de desenvolupament, també recull proves documentades de pressions sobre els llavors repartidors per part de la companyia perquè acceptessin comandes, sinó volien ser penalitzats en assignacions posteriors. El to d’alguns missatges acreditats donen fe de la subordinació: "M’encarregaré d’anar un per un veient qui no aplica a tots els repartiments de màxima importància".

D’altres desmenteixen, almenys en el moment en què operaven els 'riders' involucrats, alguns arguments a favor del model d’autònoms. Un treballador per compte propi és algú que, lliurement, escull a qui ven els seus serveis i no és incompatible que treballi per a més d’un proveïdor. "Bona nit! Recordem que mai s’han d’entregar comandes amb bosses de la competència", és un altre dels missatges recollits en la sentència. 

Notícies relacionades

El treball que sempre havies somiat: 1.000 euros a la setmana per provar platges i explicar-ho

Telefónica reforça els seus consells assessors amb nous perfils

"Sense la disponibilitat durant els tres repartiments clau no es garantiran repartiments durant els altres dies" o "una vegada que el repartiment se us assigna l’única manera de canviar-lo és trobar un substitut de la vostra zona" són alguns dels missatges enviats des de l’empresa que l’acusació ha aportat com a prova de la subordinació dels repartidors davant Deliveroo. Uns missatges que, per a l’advocat defensor del Col·lectiu Ronda, Natxo Parra, inclouen "elements més que suficients per desarticular completament la fal·làcia sostinguda per Deliveroo, Glovo, Uber Eats i altres empreses sobre la llibertat dels seus repartidors per actuar amb llibertat".

Els 10 'exriders' van ser acomiadats l’estiu del 2017, com a represàlia per la seva participació en protestes contra el model laboral de la companyia, tal com constata el document judicial. Per això, el jutge ha condemnat Deliveroo a readmetre nou d’ells, menys el desè, perquè va manifestar la seva voluntat prèviament de no treballar més per a la companyia. Això anirà acompanyat d’una indemnització de 9.913,66 euros als nou readmesos i 3.662,66 euros al desè.