El Banc d'Espanya demana als polítics consens per evitar la «paràlisi»

Fa temps que el Banc d’Espanya alerta que la fragmentació parlamentària sorgida el 2016 i els pocs recolzaments del Govern socialista format fa un any suposaven un risc per a l’economia. No obstant, el seu governador, Pablo Hernández de Cos, ha elevat aquest dilluns un esglaó el missatge i ha assegurat que la falta de majories sòlides al Congrés dels últims anys ha provocat ja "algun fre" en les reformes estructurals i la correcció dels desequilibris que el país necessita, particularment en la reducció del dèficit públic estructural. Per això, ha reclamat als polítics que arribin a un "consens" suficient per "evitar una paràlisi" política que perjudiqui l’activitat i la creació d’ocupació.

El màxim responsable de l’organisme supervisor ha destacat que la fragmentació parlamentària que va ser una "novetat" fa tres eleccions generals "té aparences de ser aquí per quedar-se, almenys per un temps". Espanya, ha afegit, no hi estava habituada. "És important que el país s’acostumi i comenci a gestionar aquesta fragmentació parlamentària perquè no porti a una paràlisi. El que crec que és important és que es generin els consensos perquè hi hagi una estabilitat política que permeti fer les polítiques que el país necessita", ha afirmat en un curs de l’APIE i el BBVA a l’UIMP de Santander, en ple procés de negociació de la investidura del nou president del Govern.

En la mateixa línia, el president del BBVA, Carlos Torres Vila, ha insistit que el país necessita reformes per impulsar el creixement i reduir l’atur. En particular, ha afirmat que és necessari millorar l’educació i la formació dels treballadors per impulsar la productivitat, impulsar mesures que redueixin la temporalitat en el mercat laboral, reduir el dèficit públic i mantenir un "marc estable".

Marge limitat

El governador, una vegada més, ha tornat a alertar de la necessitat que Espanya es prepari per a la pròxima crisi, sobretot ara que ha entrat en una "certa desacceleració" que no li impedirà continuar creixent per sobre del seu potencial, però que està immersa en un context internacional que dona símptomes de debilitat i d’elevada incertesa. "Aquest és el moment de reduir algunes de les vulnerabilitats estructurals de la nostra economia derivades, en part, d’un elevat endeutament exterior i del sector públic, que limiten el marge de maniobra de la política fiscal i augmenten la vulnerabilitat davant pujades dels tipus d’interès o de les primes de riscos", ha advertit abans de demanar que s’acumulin "coixins" per als temps difícils. S’han corregit, ha admès, moltes vulnerabilitats, com la reducció del deute privat en 69 punts percentuals, però n’han aparegut d’altres de noves, com l’augment de la pública en més de 60 punts, fins al 98% del PIB.

Hernández de Cos ha dit que hi ha diferents opcions per reduir el dèficit estructural, que no es retalla des de fa quatre o cinc anys, que tenen un "evident component ideològic". Així, es poden abaixar les despeses o augmentar els impostos per elevar els ingressos, ha argumentat sense decantar-se per cap d’aquestes. En canvi, sí que ha sigut més contundent sobre les pressions dels sindicats i d’algunes veus de l’esquerra política per revertir la reforma laboral del 2012. Aquella, ha sostingut, tenia "alguns elements positius" i no només no se li ha de fer marxa enrere sinó que és necessari fer més modificacions al mercat laboral per combatre la temporalitat. També ha tret importància a les crítiques del Govern i els sindicats sobre la valoració que va fer la seva institució sobre elspotencials efectes negatius de la pujada del salari mínim interprofessionali ha apuntat que fins a l’any que ve els seus economistes no tindran prou informació per valorar l’efecte real de la mesura. 

Riscos bancaris

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

L’alt funcionari també ha reiterat els deures que des de fa temps posa alsbancs. Les entitats espanyoles, ha recordat, tenen uns nivells de capital "reduïts" en comparació amb les europees i, tot i que compleixen els mínims regulatoris, el Banc d’Espanya se sentiria més "còmode" si els acostessin a la mitjana. També existeix, ha afegit, un "ampli marge de millora" en la reducció de la morositat i els actius immobiliaris adjudicats i no han "de relaxar" els estàndards de concessió dels crèdits per evitar nous impagaments. L’evolució del crèdit i del sector immobiliari, ha afegit, encara no és alarmant. Però el sector, ha alertat, ha d’estar alerta perquè una potencial baixada dels preus de la vivenda tindria, com és evident, un impacte negatiu directe en les entitats pels actius adjudicats que encara tenen i indirecte pel seu impacte en el consum i l’activitat.

A més, els bancs s’enfronten a procediments judicials "molt rellevants" que poden augmentar els litigis en contra seu i aprofundir la "pèrdua de reputació" del sector, amb la qual cosa s’han d’esforçar a comercialitzar els seus productes de manera "clara i transparent". Sobre la nova llei de contractes hipotecaris que va entrar aquest diumenge en vigor, ha insistit que la norma podria encarir els crèdits al carregar a les entitats part de les despeses que abans pagaven els clients, però ha matisat que a mitjà termini podria tenir un efecte positiu sobre els preus a l’augmentar la seguretat jurídica.