El treballador veterà, el més castigat per la crisi: el seu salari ha baixat el 4,3%

Una dècada després de l’esclat de la crisi econòmica, la recuperació encara es resisteix a arribar alssalaris. El sou del conjunt dels treballadors encara no ha recuperat els nivells precrisi i les nòmines d’avui són el 2% inferior a les que es pagaven el 2008. Els veterans han sigut els qui han patit més i les formes precàries d’ocupació, més flexibles per definició, són les que més ràpidament s’han recuperat de l’impacte del 'crac' financer, la destrucció massiva de lloc de treball i la devaluació generalitzada de condicions laborals, tal com constaten les dades de l’Indicador de Preus del Treball (IPT) del 2017, publicats aquest divendres per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

L’IPT mesura el salari brut que es paga per un mateix lloc de treball, independentment de la seva quantitat o qualitat. I, segons aquest, una mateixa ocupació el 2017 es remunerava de mitjana el 2% menys que el 2008.  No obstant, no tots les ocupacions han viscut de la mateixa manera la recuperació econòmica. Els treballadors veterans, aquells que per antiguitat i estabilitat solen concentrar els salaris més bons, han sigut els més castigats per la recessió: el seu sou va ser el 2017 el 4,3% inferior que deu anys enrere.

L’excepció entre els veterans són els molt veterans, ja que si bé aquells que tenen entre 11 i 20 anys d’experiència ingressen el 4,3% menys; els que tenen més de dues dècades en el seu currículum han guanyat el 3,5% de salari.  

Paradoxalment, els treballadors amb menor antiguitat representen l’altra cara de la moneda i són els que més ràpid s’han recuperat, ja que el 2017 cobraven el 7% més que abans de l’esclat de la bombolla. En una lògica similar, les condicions dels treballadors eventuals han tornat a la pantalla prèvia més ràpidament que els empleats amb contracte indefinit. Els primers van cobrar el 2017 l’1,2% més que el 2008, mentre els fixos encara guanyaven el 2,3% menys.

Metges, científics i periodistes, les professions més devaluades

Notícies relacionades

Els bascos i els madrilenys, els que cobren els salaris més alts

Interior localitza més de 18.000 investigats amb el registre de viatgers

De la mateixa forma que per condicions de treball el rasclet de la crisi no va llaurar en tots els camps amb la mateixa profunditat, per branques d’activitat tampoc. Periodistes, metges i científics han sigut les professions que més poder adquisitiu han perdut. Els professionals de la comunicació són el cas més extrem, ja que el 2017 van guanyar el 9% menys i porten vuit anys seguits cobrant pitjor. Els professionals del subministrament de l’energia (-6,8%), els científics (-6,7%) i els sanitaris (-6,5%) completen el 'club dels més mal parats’.

Al contrari, tot i que amb una millora testimonial en la majoria de casos, els ocupats en les indústries manufactureres (+1,7%) i els comerciants (+1,3%) guanyen més ara que abans de l’esclat de la crisi. L’excepció es localitza enl’hostaleria, el sector més mal remunerat, segons altres enquestes recents del mateix INE, i els professionals de les quals van cobrar en el 2017 de mitjana el 8,7% més que una dècada abans.