L'OPEP i Rússia prorroguen la retallada de producció petroliera

Rússia i nou productors més aliats de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) es van sumar aquest dimarts a l’extensió de les retallades petrolieres aprovades la vigília per l’organització d’exportadors, i van reforçar una aliança forjada fa tres anys per afrontar nous reptes, entre els quals el creixent bombatge dels EUA. Esperat des de fa dies als mercats, l’acord havia sigut avançat pel president rus, Vladímir Putin, després de les seves converses amb el príncep hereu saudita, Mohamed bin Salman, dissabte passat durant la cimera del G-20 al Japó.

Aquest dilluns, la mesura va ser adoptada oficialment pels 14 socis de l’OPEP i avui pels seus deu aliats, en sengles reunions fetes a Viena. La limitació de cru, d’1,2 milions de barrils diaris (mbd) –un 1,2% de la demanda mundial–, que inicialment vencia el 30 de juny, continuarà vigent fins al 31 de març del 2020.

"Per evitar un creixement més gran dels inventaris [reserves emmagatzemades] hem decidit mantenir aquest acord intacte durant nou mesos", va explicar el ministre rus d’Energia, Aleksandr Nóvak, en una roda de premsa en el secretariat de l’OPEP. Nóvak va agrair especialment al seu homòleg saudita, Jalid al Falih, el fet que el regne wahhabita hagi sigut el que més ha contribuït en els últims mesos a limitar els inventaris.

Va al·ludir així al fet que Riad ha estat bombant menys de la quota assignada en la retallada, una cosa que, al costat de les caigudes involuntàries de les extraccions de Veneçuela, Líbia i l’Iran –tres socis exempts de la retallada–, va donar com a resultat una reducció total superior als 1,2 mbd previstos.

Al Falih va advertir que encara queda camí per recórrer. L’objectiu "és tornar al nivell mitjà de cinc anys d’un període més normal, el de 2010-2014, per exemple, superat actualment en uns 240 milions de barrils [de cru]", va precisar el ministre saudita.

Aquesta cooperació entre Rússia i l’Aràbia Saudita en el camp petrolier, formalitzada avui amb una denominada "carta de cooperació", era inimaginable fa alguns anys. Es va forjar al llarg del 2016, en reacció a la caiguda que experimentaven els "petropreus" des del 2014 (a prop del 80%) arran d’una extrema abundància de subministraments, alimentada sobretot per l’auge del petroli d’esquist als EUA.

En la reunió d’aquesta setmana es va enfortir no només amb la pròrroga del pacte de desembre, sinó també per l’adopció de la "Carta de cooperació a llarg termini" entre l’OPEP (liderada per Riad) i "els no OPEP" (encapçalats per Moscou). Es tracta d’"un marc de treball regular i sostenible" per a la col·laboració iniciada el 2016, ha destacat avui el ministre veneçolà de Petroli, Manuel Quevedo, president de torn de l’OPEP.

"La volatilitat [dels preus] no desapareixerà, les dinàmiques complexes i ràpidament canviants han vingut aquí per quedar-se", va agregar per la seva banda Al Falih. "Per ser efectiu, aquest marc de cooperació ha de ser prou flexible i incloure més poder de productors que el que pot proveir l’OPEP per si sola", ha recalcat el representant saudita avui.

Els ministres van ressaltar que la plataforma ampliada de l’OPEP i els altres productors (coneguda ja com a OPEP+) està oberta a tots els productors de cru. El secretari general de l’organització, Mohamed Barkindo, ha deixat entreveure avui que desitjaria fins i tot l’adhesió dels EUA, una visió molt poc realista, segons els observadors. No obstant, Barkindo va remarcar que la cooperació petroliera mundial "no és completa si els EUA no s’asseuen a la mateixa taula" i va assegurar que l’OPEP mantindrà el diàleg.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Per al secretari general, reelegit ahir en el càrrec per un segon mandat de tres anys, el desafiament més gran que afronta actualment la indústria petroliera és el moviment juvenil mundial que exigeix mesures dràstiques contra el canvi climàtic.

Barkindo va criticar que el moviment estudiantil per la defensa del planeta Fridays For Future (FFF o Divendres pel Planeta) responsabilitzi els combustibles fòssils de la crisi climàtica, una cosa que va atribuir a una "falsa narrativa".