Uriach va facturar 196 milions el 2018, el 13% més, i cerca inversions a França

La farmacèutica Uriach manté ferma la seva aposta pel creixement internacional i continua atenta a oportunitats d’inversió a França i el nord d’Europa. La companyia catalana va facturar 196 milions d’euros el 2018, el 13% més, gràcies al creixement del seu negoci d’autocura de la salut, i en particular a l’estrebada del mercat italià després de la compra de dues companyies l’any passat.

El conseller delegat de la firma, Oriol Segarra, va assegurar aquest dijous que el pla d’expansió previst que contempla aconseguir una facturació de 300 milions el 2022 continua vigent i que per aconseguir aquesta meta estan disposats fins i tot a recórrer a deute bancari si sorgeix l’oportunitat d’inversió adequada. L’ebitda es va situar en 41 milions d’euros, inferior al del 2017 (51 milions) per menors resultats extraordinaris i l’increment de les inversions. La política de creixement accelerat de la firma familiar suposarà penalitzar l’alça dels beneficis en els pròxims anys. 

Segarra, que ha presentat aquest dijous els resultats del 2018, va destacar la marxa d’alguns dels seus productes, en concret la gamma Aquilea, que és la que més vendes aporta al grup en el camp de l’autocura de la salut, a què el segueixen la crema Fisiocrem i altres com Aeroxarxa i Biodramina. Un dels últims llançaments, Cannabix, està registrant vendes molt superiors a l’esperat. El 60% de la facturació ja prové de l’estranger, el sisè any consecutiu que Uriach creix a doble dígit i amb endeutament gairebé nul.

De les dues divisions de negoci d’Uriach, la denominada ‘consumer healthcare’, és a dir, la relacionada amb productes per a la cura de la salut que es venen sense recepta va aportar 114 milions, un 19% més, mentre que l’altra, l’anomenada B2B, que aglutina el negoci de prescripció, va generar 82 milions, un 5% més.

Segarra ha explicat que aquesta primera divisió continua sent el “motor de creixement” d’Uriach, ja que ha passat d’aportar uns 35 milions fa cinc anys als actuals 114 milions. Dins del negoci de medicaments de venda lliure per al benestar i la cura de la salut, Espanya va aportar 63 milions, un 6% o 7% més que el 2017, però el principal creixement va venir d’Itàlia, que va aportar 42 milions, un 30% més.

Uriach, que ja va comprar la companyia italiana Laborest el 2015, va adquirir l’any passat dues empreses més en aquest país especialitzades en complements alimentaris: Progine i AR Fitofarma. D’altra banda, Portugal va aportar sis milions d’euros a aquesta divisió, el 25% més que el 2017.

Uriach ha arribat a acords amb companyies locals per vendre els seus productes a Grècia i Romania, i preveu repetir aquest mateix model a Polònia. L’objectiu d’Uriach és que, dels 300 milions en ingressos que vol assolir el 2022, un 70% provingui del negoci dels medicaments de venda lliure per a la cura de la salut i el 30% restant del negoci B2B, que aglutina la prescripció, el negoci de genèrics i la fabricació per a tercers.

Notícies relacionades

Torres invertirà sis milions en un celler de vins sense alcohol

Mercadona apuja el sou un 8,5% a tota la plantilla

Quant a aquesta segona divisió de la companyia, l’any passat va ser el primer exercici complet de llançament de la Rupatadina, un antihistamínic, al Japó, tot i que Segarra ha explicat que els pics de vendes s’assoliran en aquest país “el segon o tercer any” de comercialització de producte. Uriach també ha llançat aquest producte el 2018 al Canadà i Corea del Sud, i la companyia està satisfeta amb l’evolució del fàrmac als dos mercats.

Uriach aposta des de fa alguns anys per desenvolupar el seu negoci de productes per a la cura de la salut i fa llançaments selectius en els camp dels genèrics, però ha renunciat a la investigació bàsica. A tall d’exemple, Segarra ha dit que Uriach destina el 3% o 4% de la facturació de la divisió ‘consumer healthcare’ a R+D en aquest camp, i que inverteix 5 milions més en el desenvolupament de genèrics, mentre ha anat reduint gradualment el negoci de la fabricació per a tercers, que no veu “estratègic”.