La guerra comercial porta el creixement xinès a mínims històrics

L’economia xinesa continua transitant pel camí delsmínims històrics. L’expansió del 6,2% del segon trimestre és la més baixa des que Pequín va començar a publicar les dades parcials el 1992. Ni tan sols en aquells anys post-Tiananmen de sancions internacionals generalitzades ni en la crisi global del 2008 es va registrar aquesta frenada.

La deriva inquieta més el món que Pequín, que ja havia previst una forquilla de creixement per a aquest exercici d’entre el 6 i el 6,5%. Les últimes xifres, combinades amb el 6,4% del primer trimestre, situen el rumb en un 6,3%.

Sobre la Xina s’ha format la tempesta perfecta. El Govern està immers en una delicada transició des d’un patró basat en les manufactures fins a un altre més madur que descansi en l’autoconsum i la tecnologia. Pequín havia previst un accelerament en el segon semestre de l’any passat que va quedar frustrat per la guerra comercial declarada per Washington.

Donald Trump, president nord-americà, i Xi Jinping, el seu homòleg xinès, van firmar una treva en l’últim G-20 celebrat recentment a Tòquio que va aturar l’escalada aranzelària. Però la persistència dels problemes de fons no suggereix un final proper, i en cap cas un acord abans de les eleccions presidencials nord-americanes del 2020.

"Les dades econòmiques afrontaran encara una pressió a la baixa en la segona meitat de l’any tant a nivell intern com extern", ha alertat Mao Shenyong, portaveu de l’Oficina d’Estadístiques. Les conseqüències de la guerra comercial queden resumides en la caiguda del 7,8% de les exportacions als EUA d’aquest juny respecte al de l’any anterior.

Menys inversió pública

La Xina ha aparcat aquests gegantins paquets d’inversió pública que van servir per superar la crisi del 2008 però que van disparar el deute fins a límits inquietants. La seva actuació ara és més quirúrgica. Va dirigida a estimular el consum en una de les societats més estalviadores del món conscient que els dies de vi i roses han quedat enrere.

El pla inclou retallades fiscals quantificades en dos bilions de iuans (258.000 milions d’euros) i s’esperen noves mesures després de la reunió de la cúpula del partit prevista aquest mes. També ha flexibilitzat les reserves bancàries perquè el sector privat tingui més accés al crèdit.

Aquests esforços expliquen els números més que acceptables de les vendes al detall, que van registrar una pujada del 9,8%. Suposa una millora considerable respecte al 7,2% d’abril, que havia marcat un mínim històric dels últims 15 anys.

També la producció industrial, amb una pujada del 6,3% s’ha comportat millor de l’esperat. Les manufactures, en concret, han augmentat el 6,2%. El sector privat, encara marginalitzat en moltes àrees productives, ha liderat el creixement industrial amb una estirada del 8,7% en el primer semestre.

Notícies relacionades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

Les novetats de la reforma

Els mastodòntics conglomerats públics, per la seva banda, només s’han apuntat un 5%. L’aprimament de les ineficients companyies públiques és una tasca llargament anunciada per Pequín i que el delicat context actual ha obligat a posposar.

La salut xinesa té evidents repercussions en l’economia global. Pequín és l’exportador més gran de la pràctica totalitat del continent asiàtic i el seu mercat és la destinació dels principals productors de menjar, tecnologia i tota mena de matèries primeres.