El Suprem absol l'exdirector de la CAM del delicte de falsejar comptes

El Tribunal Suprem ha absolt l’ex director general de la Caixa del Mediterrani (CAM) Roberto López Abad de falsejar els comptes del 2010 de l’entitat per entendre que hi ha "almenys un dubte raonable" sobre l’efecte real que va tenir donar de baixa els actius titulitzats.

No obstant, condemna l’ex directora general María Dolores Amorós per un delicte societari de falsedat en els comptes del primer trimestre i del primer semestre de 2011, tot i que rebaixa la seva pena de tres anys a un any i sis mesos. 

Pel mateix motiu condemna l’ex director general de l’àrea de planificació i control Teófilo Sogorb, si bé rebaixa la seva condemna de quatre a dos anys de presó.

L’octubre del 2017, l’Audiència Nacional va condemnar l’antiga cúpula de la caixa a penes d’entre dos anys i nou mesos i quatre anys de presó per considerar-los culpables d’haver falsejat els comptes de l’entitat entre el 2010 i el 2011. 

Ara la Sala Penal admet el recurs de López Abad i de l’ex director general d’inversions i riscos Francisco José Martínez García i els absol del delicte societari continuat de falsedat comptable de l’exercici 2010, al considerar que no ha quedat prou acreditat que l’alteració dels comptes fos “idònia per causar un perjudici a la societat, els socis o a tercers”. 

L’alt tribunal entén que la resolució de l’Audiència Nacional no resol la qüestió de si un dels fets que s’atribueixen a López Abad i Martínez García, donar de baixa el balanç actius titulitzats, va alterar la imatge fidel de la CAM. 

Davant la impossibilitat d’afirmar l’existència d’una alteració rellevant de la imatge fidel de l’entitat, prossegueix el Suprem, derivada del fet que qualsevol de les dues opcions hagués portat a un resultat similar, "no es pot apreciar amb la necessària certesa la idoneïtat per causar un perjudici", i per això els absol.

El Suprem també es pronuncia sobre les quotes participatives emeses per la caixa el 2008, sobre la qual cosa l’Audiència Nacional va considerar que no estava acreditat que els inversors que van subscriure aquest producte entre l’1 de març i el 22 de juliol del 2011 ho fessin recolzant-se en la "suposada i irreal situació econòmica de l’entitat".

I menys encara, assenyalava la sentència de l’octubre del 2017, que els acusats haguessin maniobrat artificiosament en el seu propi benefici, de la CAM o de tercers.

Fets provats

El Tribunal Suprem destaca ara que no pot revisar els fets provats sobre les quotes participatives, i recorda que no se’n pot deduir la "necessària vinculació" entre la falsedat de les dades incorporades en els documents sobre l’estat econòmic de la CAM i el perjudici patit pels adquirents d'aquestes quotes.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

En el seu moment, explica el Suprem, l’Audiència Nacional va rebutjar l’existència de delicte al no quedar acreditat que hi hagués actuació enganyosa o malintencionada dels acusats, basant-se en el fet que el perjudici econòmic no va superar els 300.000 euros. 

No consta quantes quotes participatives es van adquirir en el període en què va tenir lloc la intervenció de l’entitat per part del Banc d’Espanya; la CAM va ser intervinguda el 22 de juliol del 2011 pel Banc d’Espanya, que va capitalitzar l’entitat mitjançant una aportació de 2.800 milions i va nomenar el FROB com el seu administrador provisional.