El BBVA admet que el 'cas Villarejo' afecta la seva reputació, però, no, el negoci

La vinculació del BBVA amb l’excomissari Villarejo, que ha portat l’entitat a ser imputada per tres delictes a l’Audiència Nacional, de moment no està passant factura ni al negoci ni a la cotització borsària del banc, però, sí, a la seva imatge, segons ha admès aquest dimecres el banc. "No ens agrada aparèixer en els mitjans de comunicació diàriament. Evidentment, té un impacte reputacional", ha reconegut el seu conseller delegat, Onur Genç, abans d’afegir que el grup ho està tractant de gestionar col·laborant amb la justícia. "No farem res que pugui entorpir la investigació judicial", ha afirmat, malgrat no aclarir si el grup recorrerà la seva imputació.

L’executiu turc, nomenat a finals de l’any passat, ha assegurat que els gestors del banc estan centrats en el negoci i ha destacat que els analistes no li han fet cap pregunta sobre el cas durant la presentació dels resultats del primer semestre. Els grans inversors institucionals, ha afirmat, tampoc mostren "cap preocupació significativa". No obstant, ha admès que és un assumpte que apareix en el seu "diàleg constant" amb els supervisors (el Banc Central Europeu i el Banc d’Espanya) i que té un impacte "a llarg termini" en els empleats i els clients.

Complir la llei

Davant això, el número dos de Carlos Torres Vila ha defensat que el BBVA és una "organització basada en els valors" i amb un "ferm compromís per aclarir els fets i complir amb la llei". En aquest sentit, ha assegurat que el banc ha traslladat a la justícia les principals troballes de la investigació externa ('forensic') que va encarregar a Uría, Garrigues i PwC i que, segons el seu parer, s’ha completat en un temps rècord, malgrat haver-se iniciat al gener, tenint en compte l’elevat volum de documentació revisada. L’anàlisi, ha puntualitzat, està "bàsicament completat", però es podrien obrir noves línies d’investigació en funció de les troballes de la causa judicial. De moment, ha afegit, el banc no ha fet cap provisió per afrontar possibles penes econòmiques. 

També ha apuntat que l’entitat ha pres i prendrà "mesures" partint de "fets constatats", com ara reforçar "clarament" els seus processos d’interns i pràctiques de govern corporatiu. No obstant, no ha volgut comentar si la destitució, aquest dilluns, del responsable de control intern, Eduardo Arbizu, ha tingut relació amb això. Tampoc ha valorat el cessament d’Antonio Béjar com a president de Distrito Castellana Norte (la promotora de la coneguda com a ‘operació Chamartín’, que té com a principal accionista el BBVA) i la seva possible reincorporació al banc: "No parlem de persones individuals". En canvi, sí que ha assegurat que l’expresident Francisco González no conserva "cap privilegi" des que va deixar la presidència d’honor del grup, tret de la seguretat.

Economia a la baixa

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

El BBVA va guanyar 2.442 milions d’euros entre el gener i el juny, un 3,3% menys que en el mateix període de l’any anterior. La caiguda del resultat es va deure a l’augment de les provisions per afrontar pèrdues, sobretot pel deteriorament econòmic dels Estats Units, Turquia i Mèxic (10,6%), al menor resultat obtingut per la venda de deute públic (-22%) i a l’efecte comparatiu provocat per la venda de la filial de Xile l’any passat, que, per tant, ja no aporta al benefici com sí que ho feia en el primer semestre del 2018. En canvi, la venda d’una cartera de crèdits hipotecaris dubtosos i fallits a Espanya va aportar 130 milions al benefici. Com els seus competidors, Genç ha apuntat que el banc ampliarà les empreses a les quals cobra pels dipòsits davant la baixada de tipus que prepara el BCE, però ha dit que no es penalitzaran els estalvis dels clients particulars.

Per àrees de negoci, durant els sis primers mesos de l’any Espanya va generar 734 milions d’euros, els Estats Units van aportar 297 milions, Mèxic va registrar 1.287 milions de benefici, Turquia va contribuir amb 282 milions, Amèrica del Sud amb 404 milions i resta de la les regions euroasiàtiques amb 55 milions. El banc va aconseguir millorar els seus ingressos bàsics un 4,6%, fins als 8.987 milions. La caiguda de les comissions (0,4%) i sobretot del resultat de la venda de deute públic (22%) va fer que l’alça del marge brut es quedés en l’1,1%. La caiguda de les despeses (0,4%) li va permetre elevar el marge net amb més força, el 2,5%. Però el fort increment de les provisions (10,6%) va provocar que el resultat abans d’impostos baixés el 5,4%.