Mestre interí: una professió sense vacances pagades

Com si d’aus migratòries es tractés, a les oficines del servei públic d’ocupació (SEPE) de tot Espanya cada estiu es reprodueix el mateix fenomen. Quan acaba el curs escolar, centenars de milers de professionals de l’educació acudeixen a aquests centres a donar-se d’alta com aaturats. I, entre el setembre i l’octubre, un nombre pràcticament idèntic es dona de baixa i torna a la feina. Aquest èxode laboral es repeteix des de fa més de dues dècades i provoca que centenars de milers de professors no disfrutin, entre d’altres, d’un dret que sí que tenen altres treballadors: les vacances pagades.

Les dades del Ministeri de Treball donen fe d’això des de fa més de dues dècades i no ha sigut fins aquest any que el Tribunal Suprem va dictaminar que aquesta pràctica és discriminatòria. Al maig comença a caure l’ocupació en el sector de l’educació, tendència que es reprodueix fins al mes d’agost i que es reverteix al setembre. Amb una intensitat tal que, a l’estiu passat, entre el sisè i el vuitè mes de l’any es van destruir un total de 263.532 llocs de treball, és a dir, es va reduir l’ocupació en el sector educatiu gairebé un terç. Aquesta va ser la destrucció d’ocupació més gran en educació de tota l’estadística disponible.

I, durant els dos mesos següents se’n van crear 281.164 més. El 2018 el balanç d’aquesta ruta migratòria per les oficines del SEPE va ser positiu, de 17.632 treballadors. Els anys posteriors a l’esclat de la crisi econòmica va tendir, malgrat seguir el mateix guió, als números vermells; fins al 2014. I hi va haver anys, com en el 2001, que l’estadística va voler que la diferència entre els llocs de treball destruïts i els recuperats fos de tan sols 24 persones.

Més exposats en el privat

Les xifres del Ministeri de Treball no permeten diferenciar entre el sector públic, el privat i el concertat; tot i que les diverses fonts sindicals consultades coincideixen que és a les escoles privades on l’expulsió de temporals en els mesos d’estiu és més freqüent. "Qui més ho pateix són els més precaris i que moltes vegades cobren el salari mínim: monitors de menjador, professors universitaris o d’acadèmia", explica el responsable de CCOO de l’educació privada, Carles Abelló.  

Notícies relacionades

El frau i la precarietat es multipliquen a l'estiu

Socorristes sota (salaris) mínims

Contractes que comencen l’1 de setembre i acaben a final de curs, la fórmula del fix discontinu o els contractes d’obra i servei que cobreixen un lloc estructural són les trampes més habituals. La qual cosa té dues conseqüències: la primera, que els acomiadats no tenen la certesa que posteriorment seran recontractats. I la segona, que les seves vacances no van a càrrec de l’empresa, sinó que les han de costejar amb el subsidi d’atur.

Malgrat que hi ha una exposició més gran en la privada, la pública no es lliura d’aquesta mala praxi. Els més vulnerables de l’escalafó són els professors substituts, que no tenen assignada plaça i que a Catalunya han de cobrir una baixa durant un mínim de sis mesos per tenir dret a poder allargar el seu contracte fins al juliol. "Tot i que prèviament han de fer un curs", explica Àlex Juanmartí, de l’USTEC. Al juliol, a diferència de la privada, molts sí que el cobren, tot i que cobrar l’agost continua sent per a molts una assignatura pendent. "Les dates en les quals es queden sense contracte deixen d’acumular serveis prestats", afegeix Juanmartí. La qual cosa els deixa més mal posicionats a les borses d’interins respecte a aquells temporals que es lliuren de l’èxode migratori per les oficines del SEPE.