El 'sorpasso' del gas al carbó

El mes d’agost, les infrautilitzades centrals de cicles combinats van suposar el 33,1% de la generació a Espanya (peninsular i illes), la primera font de producció elèctrica. L’any passat per aquestes dates, la nuclear era l’energia predominant amb un 20,5% del total, seguida del carbó (17,1%), la hidràulica (13,9 %), l’eòlica (11,8%) i, en quart lloc, els cicles (11,5%). No obstant, aquest any, la caiguda de preus del gas natural i l’alça en el preu dels drets d’emissió de CO2 han fet pujar com l’espuma les centrals de cicles combinats i han fetcaure el carbó (2,7%).

Segons Red Eléctrica, en el sistema elèctric peninsular, el carbó va suposar al maig l’1,8% del mix i al juny, el 2,1%. El mes de juliol aquest percentatge es va elevar fins al 3%, però a l’agost va tornar a baixar fins a l’1,7%. El carbó registra en els vuit primers mesos del 2019 una taxa un 80% inferior al percentatge que tenia fa un any. De fet, en el que va del 2019, l’aportació del carbó al sistema elèctric peninsular ascendeix al 5,3% (5,8% si es compten les illes), però se situa molt lluny d’altres fonts d’energia com la hidràulica (9,2%), la cogeneració (12,1%), l’eòlica (19,9%), els cicles combinats (20,4%) o la nuclear (23,4%). 

L’habitual és que el carbó representi de mitjana al voltant del 15% en el mix. Així, el carbó va ser la tercera font d’energia l’any passat (14,1% en el conjunt del sistema peninsular), exactament, 3 punts menys que un any abans (17,1%). No obstant, el març d’aquest any es va produir una caiguda de la producció que el va portar a sumar només el 4,2% de la generació peninsular. Una caiguda de què encara no s’ha recuperat, sobretot si es té en compte la nova ensopegada d’agost. 

Notícies relacionades

L'última oportunitat per a les centrals de gas natural

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Els ciclesviuen la situació contrària. Les centrals tèrmiques que cremen gas natural són la primera font d’energia per potència instal·lada (24.562 megawatts), no obstant, en producció han sigut una ruïna, a l’ocupar el quart lloc després de la nuclear, l’eòlica i el carbó. Així, si l’any passat van suposar el 10,7% de la generació peninsular (11,5% nacional) –comparat amb el 13,6% de l’any anterior (14,1% nacional)– des de començament d’any se situen en el 20,4% (20,9% nacional), només per darrere de la nuclear. La tempesta perfecta ha arribat guiada per l’alça en el preu dels drets d’emissió de CO2, que afecten el doble el carbó que al gas, i la caiguda del preu del gas natural. 

Segons el responsable d’energia de la consultora Ayming, Javier Díaz, «fa un any el gas es movia entre els 22 i els 25 euros el megawatt/hora i el carbó, al voltant dels 95 dòlars la tona, mentre que ara el gas se situa a la banda entre els 10 i 13 euros el megawatt/hora i el carbó gairebé ha arribat als 50 dòlars». «Aquest transvasament de generació des del carbó al gas és en certa manera el pretès. No està passant res que no estigués previst, la tèrmica finalitza tota la seva producció el 2020», explica Díaz, tot i que reconeix que «el sorprenent» és que aquest efecte es podia esperar «en els pròxims mesos».