El Govern català torna a aprovar el decret que regula l'impost sobre begudes ensucrades envasades

El Govern ha tornat a aprovar aquest dimarts «sense cap modificació» el decret que regula l’impost sobre begudes ensucrades envasades que el TSJC va anul·lar al juliol per defectes de forma en la seva tramitació. El nou text pretén «dotar de seguretat jurídica i fer front a un eventual buit legal» davant de la decisió del TSJC, que no és una sentència ferma i que, segons l’executiu, «tampoc afecta la legalitat del tribut», que continua vigent. En aquest sentit, el decret anul·lat regulava qüestions tècniques tals com quan s’ha d’ingressar l’impost, un període que es manté entre els dies 1 i 20 del mes següent a cada trimestre.

El decret també detalla la definició de ‘beguda ensucrada’, i diu que d’acord amb la normativa comunitària queden excloses de la tributació les begudes que s’envasen a petició del consumidor a la mateixa botiga o per a la venda immediata. Sí que s’hi inclouen, en canvi, les que se subministren a través d’un sortidor. El decret també parla del concepte ‘distribuïdor’, que és el que ven la beguda en última instància als contribuents –supermercats, bars, hotels, restaurants o cinemes– que són els que els oferiran als consumidors. Així mateix, el decret estipula que no és necessari que es desglossi en el tiquet de compra la repercussió de l’impost.

L’impost sobre les begudes ensucrades envasades grava el consum de refrescos, sodes, sucs de fruita, begudes esportives, te i cafè amb edulcorants calòrics afegits, energètics, o llets endolcides o alternatives de la llet que són susceptibles de generar obesitat i/o diabetis. La norma preveu un gravamen de 0,08 euros per litre per a begudes amb 5 o 8 grams de sucre per 100 ml, i de 0,12 euros per litre en les que tinguin més de 8 grams.

El TSJC va reconèixer que existia «falta de justificació i precipitació» de la mesura que «feia necessària una adequada acreditació de la seva proporcionalitat i caràcter no discriminatori». La resolució va veure «evident» que es va prescindir dels tràmits de consulta, audiència i informació públiques.

El vicepresident, Pere Aragonès, va advertir llavors que la llei continuava vigent i que la decisió del TSJC afectava exclusivament «elements tècnics» del reglament. Aragonès va recordar que les empreses afectades mantenien l’obligació de pagar l’impost i que el Govern introduiria les modificacions necessàries al més aviat possible per esmenar els problemes detectats pel TSJC.

Ingressos

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Al primer exercici de posada en marxa, a partir de maig del 2017, la Generalitat va pressupostar uns ingressos de 31 milions, que a l’exercici següent es van elevar a més de 41 milions. Alguns estudis van demostrar la reducció del consum de sucres com a conseqüència d’aquest gravamen.

El recurs a la llei va ser presentat per l’Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució (Anged), l’Associació de Cadenes Espanyoles de Supermercats (Aces), l’Associació Espanyola de Distribuïdors d’Autoserveis i Supermercats (Asedas), la Federació Espanyola d’Indústries de l’Alimentació i Begudes (Fiab), l’Associació Espanyola de Codificació Comercial (Aecoc), l’Associació Empresarial de Marques de Restauració i l’Associació Promarca. Tot el sector va plantar cara a l’impost, fins al punt que la norma va entrar en vigor un mes més tard del previst.