Inspecció de Treball requereix a Glovo 3,8 milions d'euros per ocupar falsos autònoms a BCN

Glovo haurà de pagar un total de 3.842.602,35 euros en concepte de quotes endarrerides a la Seguretat Social per fer servir durant un període de tres anys un total de 3.573 repartidors com afalsos autònoms a la ciutat de Barcelona. Aquestes són les xifres que deixa l’acta de liquidació proposada per la Inspecció de Treball, sobre una actuació que ja va avançar EL PERIÓDICO el febrer passat i a la qual ha tingut accés recentment. I aquest és el requeriment més gran que l’esmentat organisme ha efectuat sobre una empresa digital de repartiment a tot Espanya, en ple debat jurídic sobre la legalitat o no del seu model laboral. 

No serà fins al febrer del 2020, quan l’acta d’Inspecció de Treball està previst que sigui revisada en un jutjat social de Barcelona, que un magistrat determinarà si l’actuació de la ’policia laboral’ va ser pertinent i, en conseqüència, Glovo haurà de pagar la factura per incórrer en un frau d’enquadrament. O bé el jutge decidirà a favor de l’empresa i l’eximirà de tota responsabilitat. ¿Podria assumir Glovo el pagament de les quotes requerides? «Arribada la circumstància, la companyia ho podria assumir», responen des de la companyia.

De moment Glovo continua operant amb el seu sistema d’autònoms, l’esmentada factura de 3,8 milions està congelada i els ‘riders’ que pedalen per les principals ciutats d’Espanya amb la motxilla groga de la marca a la seva esquena continuen pagant les seves pròpies quotes mes a mes, a més d’assumir el cost del telèfon mòbil o de qualsevol avaria en el seu vehicle, entre altres pegues pròpies del treballador per compte propi. Un model d’autònoms que la UGT va estimar que permet estalviar a les empreses del sector al voltant de 168 milions d’euros anualment, entre salaris i cotitzacions.

Batalla jurídica a tot Espanya

Els antecedents jurídics no juguen a favor de Glovo, empresa fundada a Barcelona el 2015. Una reguera de sentències van sortint a la llum des dels jutjats de les principals ciutats espanyoles. De moment el comptador, malgrat que inicialment va ser favorable a la firma, va en contra seu: nou sentències a favor del criteri que els ‘riders’ haurien de ser assalariats i vuit en contra.

Glovo «confia plenament en el seu model de negoci» i creu que la seva aposta pel TRADE, l’autònom econòmicament dependent, acabarà sent reconegut legalment. «Existeixen altres contractes, com el contracte per obra, que combinen flexibilitat i dependència, però no existeix una fórmula que asseguri independència i flexibilitat del prestador. Per això l’únic model aplicable és el de TRADE», afirmen fonts de l’empresa.

El periple judicial segueix endavant i encara queden mesos, com a mínim, perquè algun cas arribi al Tribunal Suprem i aquest unifiqui doctrina. De moment la instància més alta ha sigut el Tribunal Superior de Justícia d’Astúries, que va decidir a favor de la tesi que els ’riders’ són falsos autònoms. Queda pendent també de conèixer-se l’acta que va començar a aixecar a l’abril la Inspecció de Treball a Madrid, que a causa de la menor presència de l’empresa es preveu de menor quantia. A Saragossa ja va decidir contra Glovo i li va requerir 379.963,09 euros per ocupar 326 falsos autònoms.

I l’altre gran precedent del sector, el macro judici de la Seguretat Social contra Deliveroo a Madrid, es va saldar també amb victòria per als repartidors. En aquest van estar involucrats 529 repartidors; set vegades menys dels que es jutjaran el mes de febrer a Barcelona. Sobre el macrojudici de la capital espanyola no ha transcendit encara la xifra requerida per la Seguretat Social a Deliveroo. El cas més semblant és el requeriment que va transcendir de l’actuació d’Inspecció de Treball sobre Deliveroo a Barcelona, que per dos anys amb una quantitat menor de repartidors li va demanar 1,3 milions d’euros, segons càlculs de la part social denunciant.

La via política

Notícies relacionades

Biometà: una oportunitat per a l’economia local

El paperot de l’impost energètic

Davant de, com a mínim, la incerta via judicial, les empreses del sector estan explorant les alternatives per trobar un encaix legal a mida per al seu model laboral. Malgrat que el fundador de Glovo, Oscar Pierre, va afirmar en una entrevista el gener d’aquest any que la seva companyia podria assumir la contractació dels seus ‘riders’, la patronal Adigital, vinculada a CEOE i de la qual formen part Glovo, Deliveroo o Uber, ja va presentar el juliol passat una bateria de propostes per reformar la figura de l’autònom. Amb una protecció social més gran, un reconeixement més explícit de la dependència i la incògnita sobre qui acabarà costejant aquest extra de prestacions. I dimarts passat 17 de setembre Glovo es va reunir per primera vegada amb la Ministra de Treball, Magdalena Valerio, per fer-li arribar les seves pretensions. 

És precisament aquesta via que més preocupació els genera a les associacions de ’riders’ organitzats per reivindicar millores laborals i la seva condició d’assalariats. «Valorem positivament la sentència de la Inspecció, però ens preocupa l’alta capacitat d’influència que puguin tenir Glovo o Deliveroo sobre el Govern. Si canvien la llei, la línia d’Inspecció també canviarà», declara una de les portaveus de RidersXDerechos, Núria Soto.