¿Qui ha matat Thomas Cook?

Thomas Cook era el nom d’un empresari anglès del comtat de Derbyshire que el 1841 va inventar, sense voler-ho, el paquet de viatges combinats. Una revolució per a l’època que va sorgir a l’organitzar un viatge per a més de 500 persones entre Leicester i Loughborough per assistir a un congrés antialcohol. Així va començar, fa 178 anys, la història de l’agència de viatges més antiga del món, que dilluns va fer fallida a causa d’una mala gestió en una època de grans canvis –internet, el canvi climàtic i les inestabilitats al Mediterrani.

 

El turoperador, que va veure com entre els 90 i els 2000 l’auge d’internet i de les aerolínies ‘low cost’ començaven a menjar terreny, no va saber renovar-se. Va créixer a base de fusions i adquisicions que van fer que si bé l’apocalipsi hagi sigut sobtada – uns dies abans havia aconseguit un acord amb la xinesa Fosun i els bancs per al seu rescat–, no pugui qualificar-sed’inesperada.

L’origen es remunta a l’any 2007, quan es fusiona amb My Travel –una companyia de viatges combinats tradicional, en un moment en què les reserves ‘online’ de vols i hotels ja eren habituals a tot el món. Una operació amb què Cook iniciava una política de creixement molt alçapremada en deute que no es va veure corresposta amb resultats. Entre altres motius perquè malgrat la seva complexa estructura –incloïa 16 països–, no va saber diversificar.

En la mateixa època –només uns mesos més tard–, el turoperador alemany Tui també es fusionava amb un altre operador tradicional, 1st Choice Holidays. No obstant, TUI es manté en auge. «Thomas Cook no ha sabut adaptar-se amb la rapidesa de Tui que fa dos anys –des que el 2018 van començar a caure les reserves– que fa un gir estratègic al seu negoci i potencia els creuers i la propietat hotelera, que són la part del paquet que més rendibilitat té», explica el vicepresident d’Exceltur, José Luis Zoreda.

El principi del final

La primera advertència sobre la seva debilitat es remunta al’any 2011, en plena crisi econòmica mundial. Aquell estiu, després d’una sèrie de retallades en les seves previsions (‘profit warning’), l’aleshores conseller delegat de la companyia, Manny Fontela-Novoa, dimitia. Un contrapeu a què calia sumar la inestabilitat al Mediterrani –revoltes a Tunísia i Egipte– i la debilitat de l’economia del Regne Unit –els britànics eren la seva base principal de viatgers–, cosa que va fer efecte en els seus comptes. Al tancament del 2011, Thomas Cook acumulava un deute de 891 milions de lliures (1.006,38 milions d’euros al canvi actual) i el seu compte de resultats mostrava unes pèrdues de 518 milions de lliures (585,34 milions d’euros). 

Llavors, els bancs sí que van sortir al seu rescat –200 milions de lliures (230 milions d’euros)–, però Thomas Cook no va aprofitar l’oportunitat. Els diners que va demanar van fer la companyia més dependent dels deutes: quan el vent li era favorable, l’empresa navegava amb certa facilitat, però al mínim vaivé trontollava. La retirada de Harriet Green com a executiva (2014) i l’entrada del conglomerat xinès Fosun en el grup (2015), li van donar una de freda i una de calenta. Però un tiroteig a Tunísia (un dels seus destins principals) l’any 2015 fa que la companyia adverteixi «un nivell d’interrupció sense precedents» al mercat.

L’estocada final

Notícies relacionades

600.000 turistes penjats després de la fallida del grup de viatges Thomas Cook

L'agredolç viatge del Marcus i la Vanessa

El 2017, Jet2 Holidays el supera i es converteix en el segon turoperador del mercat britànic –que passa de dos jugadors a tres– i fa que els beneficis de Thomas Cook es ressentin de nou. A partir d’aquí (2018) se li acumulen els problemes: la prolongada onada de calor al Regne Unit, la cancel·lació de viatges pel ‘brexit’, la caiguda de la lliura i la inestabilitat política a zones com Turquia li donen l’estocada final. I Thomas Cook no té força per fer-los front.

La companyia tanca el primer semestre del 2019 amb unes pèrdues abans d’impostos de 1.456 milions de lliures (1.646 milions d’euros) i un deute de 1.247 milions (en euros, 1.410 milions). I ja no s’aixeca. A l’agost arriba a un acord de finançament de 900 milions de lliures (1.000 milions d’euros) amb el seu accionista més important (Fosun). En l’últim moment, els bancs li exigeixen ampliar el rescat en 200 milions de lliures més (uns 227 milions d’euros), que no aconsegueix reunir. El dilluns 23 de setembre del 2019 mor sense que ningú l’assisteixi.