El ric d'Avinyonet

La secretària de l’Ajuntament d’Avinyonet de Penedès, Montse Rodríguez, no dona l’abast. Mai abans havia hagut d’incloure a l’agenda diària de l’alcalde, César Herráiz (Junts per Catalunya), entrevistes amb mitja dotzena de mitjans de comunicació. Aquesta petita població de 1.660 habitants i 800 declarants a Hisenda no desperta gaire interès informatiu. Però aquest dimecres, les teles, les ràdios i els diaris assetjaven el petit municipi vitivinícola per trobar la raó per la qual, de la nit al dia, ha passat a ser el segon poble per renda d’Espanya. «Ja ahir, que a més vam tenir ple municipal, va ser una bogeria», comenta la secretària amb resignació mentre busca forats a l’agenda de l’alcalde. «Només recordo una altra ocasió en què vam despertar tant interès, i va ser per una plaga de mosques», diu.

L’alcalde fa morros quan li recorden aquest episodi. «Prefereixo que es parli d’Avinyonet pel tema de la riquesa que pel que habitualment es parla a la tele, que són desgràcies», comentava al seu despatx del consistori. El tema és haver fet un salt del lloc 28 al 2 en la llista de riquesa, per darrere de Pozuelo de Alarcón. Tot i que aquest capítol ja és antic: de dilluns. El veritable assumpte de la jornada era aquest dimecres que la millora «no afecta el 99,9% de la població», diu Herráiz. «La majoria som igual de rics o pobres que ahir», agregava. 

No s’ha de preguntar gaire per saber qui és, doncs, el beneficiat. El ric d’Avinyonet, Maurici Botton Carrasco, exaccionista de Danone, ja va aconseguir fa tres anys que el poble s’enfilés als primers llocs del rànquing de rendes. «Imagino que llavors hi va haver una operació accionarial que hi podria haver afectat». En aquesta ocasió no deu haver sigut gaire diferent: «Un pagament de dividends o un tema patrimonial per alguna venda, qualsevol ingrés per sobre de dos milions d’euros, si el divideixes per 1.660, fa que la renda de la població es dupliqui», considera. «Aquí ens coneixem tots i una operació així només la pot fer una persona», remarca.

El pes de La Gramanosa

Maurici Botton, net del fundador de Danone, Isaac Carrasco, i exdirectiu de la firma, es va retirar fa 35 anys a la finca La Gramanosa, una extensió de 310 hectàrees en el terme municipal d’Avinyonet, on té un trull en el qual, segons el seu gerent, Paolo Miceli, «es fa el millor oli d’oliva verge extra del món. Aquesta és la nostra aportació a l’economia d’Avinyonet», insisteix. «Si el propietari ha tingut un increment de la renda, no afecta a la nostra activitat», agrega. També aporta al municipi un petit celler, però el negoci ‘core’ és l’oli. 

Germina Finance és l’empresa patrimonial de Botton. Té un actiu de més de 625 milions d’euros, que procedeixen en gran part de la venda de gairebé totes les accions que tenia a la filial espanyola de Danone. Segons la revista ‘Forbes’, és la 45a fortuna d’Espanya, per darrere de Marcos Colomer, principal accionista de la constructora Pryconsa. El Penedès no és l’únic àmbit inversor de Botton. Els seus interessos s’estenen a activitats immobiliàries i financeres que arriben a altres països a través dels actius col·locats a Blackrock, Baring, Pimco, Invesco i Deutsche Bank.

Segons els avinyonetencs, només Botton pot ser el responsable de l’espectacular increment de renda de la població. Tampoc fa falta preguntar gaire per saber que aquest salt s’ha produït perquè l’exindustrial pot estar fent les maletes i recollint beneficis. «La majoria dels clients que entren en aquest restaurant ho saben i ho expliquen, així que Botton ha posat a la venda la seva propietat. Fins i tot li ha posat un preu de 20 milions d’euros», afirma la propietària del restaurant Cal Mena, un dels dos més freqüentats de la població. «Diuen que es vol traslladar a Portugal per una qüestió fiscal», agrega.

Una dotzena de cellers

Notícies relacionades

Un missatge per a les empreses: abordeu la sostenibilitat com a negoci

El Govern adjudica per 2,3 milions l’obra d’accés al port de Barcelona

El 50% de l’economia d’Avinyonet es concentra en l’activitat agroalimentària. Té una dotzena de cellers i caves mitjanes, entre les quals destaquen Can Rafols dels Caus i Parxet. Produeixen unes 100.000 ampolles a l’any, però no estan en condicions de duplicar la renda del municipi. «Vam triar Avinyonet perquè compleix les condicions que necessitàvem per produir els caves Parxet», afirmen fonts del celler. «Ens va bé, però no tenim res a veure amb aquest guany de renda», agreguen.

Amb tot això, a més de Botton, Avinyonet sí que guanya en alguna cosa: l’alcalde veu en la publicitat d’aquest assumpte un primer pas per a l’explotació turística de la Font de la Canya, una excavació arqueològica que els experts situen com el primer enclavament de la vinya a Catalunya. «Creiem que tindrà molt recorregut per a la població», afirma.