més que un repte tecnològic

El sector immobiliari no és aliè a la transformació digital. Conceptes com ara ‘big data’, ‘machine learning’, ‘data science’, ‘intel·ligència artificial’ o ‘blockchain’ van calant en una activitat tradicional que, empesa per les noves companyies tecnològiques que treuen solucions innovadores –les ‘proptech’– i també per les demandes del ciutadà, està abraçant la revolució 4.0. Queda, no obstant, camí per recórrer.

Però més enllà del desafiament tecnològic, el sector ha de fer front a altres reptes, des de l’envelliment de la població fins a les noves formes de relació entre les persones, passant per les cada vegada més elevades exigències de sostenibilitat de la societat, el dret a la vivenda i les ciutats intel·ligents. Reptes que no afecten només l’activitat immobiliària, sinó que són transversals, i que interpel·len tant el sector privat com a les administracions públiques. 

Aquestes són algunes de les conclusions del debat organitzat per EL PERIÓDICO i el Consorci de la Zona Franca (CZF) pocs dies abans de la celebració del Barcelona Meeting Point (BMP) i en què han participat Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al CZF i president del BMP; Fernando Conde, president de Newland; Beatriz Toribio, directora d’Estudis de Fotocasa; Alberto Valls, soci responsable de Real Estate a Espanya i a EMEA de Deloitte; Constanza Maya, cap d’operacions i expansió d’Engel & Völkers per a Espanya, Portugal i Andorra; Toni López Doñaque, soci director de l’àrea d’Immobiliària d’Empresa de Forcadell, i Blanca Sorigué, directora general del CZF i del Barcelona Meeting Point

Punt de trobada sobre el futur

I amb aquesta perspectiva de fomentar els debats sobre qüestions clau, transcendint fins i tot les fronteres estrictes del sector immobiliari, el Barcelona Meeting Point obrirà les seves portes el pròxim dia 16 combinant una àrea d’exhibició oberta al públic, on es mostraran les tendències i la innovació immobiliària, amb un congrés que servirà de plataforma per a la reflexió. «La nostra funció, com a sector públic, és posar la taula de debat, l’espai, perquè els agents, públics i privats, parlin i, si és possible, acordin solucions», subratlla Pere Navarro, que avança que el BMP «ha multiplicat per dos els espais on es debatrà i, per quatre, el contingut objecte de reflexió».

El congrés, detalla Blanca Sorigué, abordarà en profunditat les ‘proptech’, tractant des de l’economia col·laborativa fins al ‘retail’ o els nous espais de treball, però també la importància del Mediterrani –«un mar que, tot i que de vegades sigui una frontera dura, uneix tres continents», destaca Navarro– i, com a gran novetat, incorpora un ampli programa dedicat a les ‘smart cities’. «Som conscients que, en aquest punt, queda molt per debatre», afirma Sorigué. Entre altres qüestions, el congrés tractarà el paper de l’Administració, els districtes tecnològics, mobilitat i infraestructures sostenibles i com impacten aquestes noves tecnologies al sector immobiliari.

Un camí lent però imparable

Que el sector ha iniciat la transformació digital és una realitat, però també ho és que va amb retard respecte a altres activitats, per exemple la financera, i que hi ha països, com els EUA i la Xina, que són a anys llum. «A la Xina ja es fan transaccions amb ‘blockchain’», apunta Constanza Maza, per qui a Espanya el procés està en fase incipient. «Les tecnologies més disruptives no s’han implementat», afegeix, no sense abans reconèixer que les ‘proptech’ han sigut un esperó perquè l’immobiliari més clàssic inverteixi en tecnologia. Beatriz Toribio es mostra més optimista i destaca que, tot i que de manera lenta, el sector s’està transformant, també per l’exigència de la mateixa societat, que va per davant del sector. «Fotocasa n’és un clar exemple: fa 20 anys érem un tauler d’anuncis, després vam passar a ser un portal immobiliari i ara, integrats al grup Adevinta, som una companyia tecnològica», argumenta, i afirma que aquesta transformació «farà que el sector sigui més eficaç i transparent». «El sector s’està transformant a través de la gestió tecnològica i professionalitzada a un ritme vertiginós. Els ‘players’ que no adoptin aquestes tecnologies acabaran fora. La revolució no es dona només en aquest sector, sinó en l’economia. Gràcies a la tecnologia, estem vivint una socialització de l’economia», assenyala Alberto Valls.

Aquesta revolució 4.0, en l’immobiliari, però també en la resta de sectors, està generant una ingent quantitat de dades a les quals, ara per ara, no se’ls treu tot el partit. «Tenim un brillant en brut; ara cal anar polint la pedra», assevera la representant d’Engel & Völkers. I Toribio afegeix: «Fa falta més visió, interpretar-los millor, i en aquest sentit, falten professionals per interpretar-los». Però el repte no és només saber utilitzar-los, sinó com utilitzar-los perquè, segons coincideixen tots, hi haqüestions ètiques que no es poden obviar. «Haurem de seure tots i fer un marc regulatori», afirma Fernando Conde, per a qui la llei de protecció de dades, sent un avenç, queda curta.

Una relació en què tots hi guanyen

En aquest nou paradigma, la col·laboració entre sector tradicional i ‘start-ups’ és imprescindible. «És part del nostre dia. És un ‘win-win’», sentencia Toribio, mentre que per Conde, els dos mons «conviuen, es retroalimenten i s’acceleren». Per això les ‘corporate’ tenen majoritàriament projectes d’incubació o acceleració. «A Forcadell ja fa anys que vam crear un ‘hub’ tecnològic per desenvolupar models disruptius que permetin, fins i tot, incorporar innovacions que es donen en altres sectors, explica Toni López Doñaque. Valls assenyala que, a través del centre StartmeUP de Deloitte, posen en contacte l’ecosistema ‘start-up’ amb l’experiència industrial i sectorial de la firma per ajudar les companyies a expandir-se i explorar nous models de negoci.

En aquest sentit, i en el marc del Barcelona Meeting Point, que comptarà amb la presència d’unes 50 ‘start-ups’, el Consorci en triarà una desena, les millors, perquè protagonitzin un procés d’acceleració. «En col·laboració amb La Salle Technova ajudarem que es desenvolupin, creixin i puguin accedir al mercat en les millors condicions possibles», avança Navarro.

Darrere de la transformació

Més enllà de les dificultats intrínseques de qualsevol sector per abraçar els continus avenços amb la mateixa rapidesa en què aquests es produeixen, hi ha un altre element que exerceix de fre a la transformació. I aquest, coincideixen els participants, no és cap altre que l’administració i «una normativa estreta» que juga en contra de nous models de negoci. «L’Administració va a remolc del que està succeint», sentencia el representant de Forcadell, mentre que Maya lamenta la falta de transparència i la dificultat d’accés a les dades del Ministeri de Foment i de la Generalitat. A Anglaterra, explica, pots anar a una pàgina web i veure directament quantes vegades i a quins preus s’ha venut una propietat. Segons el parer de Toribio, l’estret marc regulatori està impedint que les noves tecnologies s’apliquin de manera més intensiva. Conde admet la dificultat de l’Administració per regular sobre ciutats que són vives i on sorgeixen nous models de negoci, com Cabify o edificis que poden canviar d’ús sense fer obres.

Ciutats que donen respostes

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Sector immobiliari i ‘smart cities’ mantenen una estreta relació. D’entrada, segons comenta Sorigué, el sector pot aportar a la ciutat coneixement del mercat. Però, ¿què és una ‘smart city’? «És la ciència-ficció feta realitat», afirma López. Conde, responsable del congrés del BMP sobre aquest tema, apunta que en l’entorn internacional ja es parla més de «‘responsive cities’» que de ‘smart cities’. És a dir, de ciutats que donen resposta als ciutadans. «Cal posar el ciutadà al centre, escoltar-lo, veure què necessita i donar-li servei a través de la tecnologia», explica Conde, per qui Glovo i Badi, la plataforma de lloguer d’habitacions a llarg termini, en són dos bons exemples.

Les grans ciutats, que veuran créixer la seva població en un 20% en un futur no gaire llunyà, han de decidir en quina direcció volen avançar en molts fronts, des de la mobilitat fins a la connectivitat, passant pels grans reptes de la sostenibilitat, l’accés a la vivenda o l’envelliment de la població. Respecte a aquest últim repte, Valls destaca que «cal crear ecosistemes perquè els joves vulguin quedar-s’hi o venir». «I vindran en funció de les oportunitats que els donem», assenyala, a la qual cosa el delegat del CZF afegeix que les ‘start-ups’ són el caldo de cultiu per generar aquestes oportunitats.