La salut, un valor a l'alça

La primera riquesa és la salut. Ho deia ja al segle XIX Ralph W. Emerson, filòsof nord-americà líder del moviment del transcendentalisme, i semblaria que els espanyols s’estan alineant amb aquesta idea. La salut, entesa no només com l’absència de malalties, sinó, com diu l’OMS, com «unestat complet de benestarfísic, mental i social», és avui dia un bé que cotitza a l’alça, en què s’està disposat ainvertir temps i diners.

Prova d’aquest interès creixent dels espanyols per preservar la salut és l’augment de lescontractacions de primes d’assegurances de salut, precisament en un país que té un delsmillors sistemes públicsdel món. Un bon sistema, tot i que no perfecte, que necessitareformes, començant per l’atenció primària, perquè aquesta pugui aportar realmentvalor al ciutadà. I a banda d’aquesta reforma es necessiten mesures preventives per aconseguir que la població adquireixihàbits de vida saludablei reduir, per exemple, els nivells alarmants d’obesitat, tant en adults com en nens.

Aquesta són algunes de les conclusions del debat organitzat per EL PERIÓDICO i BBVA sobre salut i la seva relació amb les assegurances privades en què han intervingut Francisco Rey, director comercial de BBVA Seguros Espanya; Javier Alonso, economista principal de BBVA Research; Manel Peiró, director de l’Institut de Gestió de la Salut d’ESADE; Diana Romero, nutricionista de la Unitat d’Obesitat de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron; i Valentí Aragunde, metge de família i coordinador docent del CAP Casanovas.

En creixement continu

Actualment,el 25% de les famíliesespanyoles disposen d’una assegurança de salut i la facturació per primes del sector no ha deixat de créixer, fins i tot durant els anys de crisi, cosa que, segons el parer del director comercial deBBVA Seguros Espanya, demostra la preocupació dels espanyols per la salut. «La salut és unsector a l’alça», conclou Francisco Rey, que detalla que el 2018 lafacturacióper primes del conjunt del sector va créixer un6%respecte a l’any anterior. BBVA Salud va fer miques aquesta xifra amb un creixement del26%gràcies a unsplans personalitzatsque van més enllà d’oferir visites presencials. «La societat està preocupada per l’alimentació, pel seuestat físici pel seu benestar emocional. Hem anat enriquint la nostra assegurança de salut, amb el guiatge Sanitas, amb aquestes tres visions», explica. En la mateixa línia s’expressa Javier Alonso, per a qui les persones que contracten una assegurança privada de salut realment el que contracten és unbésobre el que tenen una preferència especial davant un altre tipus de béns.

Manel Peiró atribueix el fort creixement de les assegurances de salut a lespòlisses col·lectives, que incideixen sobre poblacions teòricament sanes, i a lespòlisses dentals. En aquest sentit, Rey argumenta que «el que més es valora per part dels empleats quant a la retribució complementària al salari és l’assegurança de salut». «És el ‘driver’ principal», resumeix.

ACatalunya, amb una arreladatradició mutualistai de concertació publicoprivada, les contractacions de pòlisses del BBVA Salud l’any passat van créixer un47%i ja aquest 2019, que es registren increments del 12%, el mercat català suposaun 25% del totalespanyol. Amb referència a aquesta tradició mutualista, Manel Peiró recorda que hi ha poblacions en què les mútues locals superen àmpliament el 25% de penetració, cosa que per a Rey suposa «una oportunitat per a les companyies queinnoveni ofereixen una cosa molt semblant a les necessitats de la població». Segons el parer de Peiró, aquestes mútues petites tenen unfutur complicatsi no es transformen, mentre adverteix què passaria si desapareguessin totes les assegurances de salut i les persones assegurades anessin al sistema públic. «Hoenfonsaríem tot, no ho podríem resistir», sentencia.

Estils de vida saludable

BBVA Research acaba de publicar el primer d’una sèrie d’articles sobre salut i assegurances de saluten què, com a conclusió general, s’observa que les persones amb una assegurança privada tenen estils de vida més saludables. Per fer l’estudi, segons Alonso, s’han utilitzat tres indicadors: percepció objectiva de salut, la prevalença de malalties físiques i la prevalença de malalties mentals, i segmentats per nivell d’estudis. L’estat de salut, recorda l’economista principal de BBVA Research, ve determinat perquatre factors: estil de vida, accés a l’atenció sanitària, factors mediambientals icomponents genètics.

Les dades demostren que els assegurats mantenen estils de vida més saludables (mésactivitat física, menys consum de tabac, unadieta millori, per tant, menys obesitat) que els no assegurats. També es dona un percentatge més petit demalalties cròniquesentre els asseguradors davant els que no tenen una pòlissa privada. L’estudi detecta diferències entre les autonomies.

Lluita contra l’obesitat i la solitud

Metge de famíliaal CAP Casanovas, a Barcelona,Valentí Aragundevisita uns 40 pacients cada dia i no deixa de sorprendre’l que, segons l’Enquesta de Salut de Catalunya, el80% dels catalansdiguin que la seva salut és molt bona quan el40% tenen una malaltia crònica, ja sigui hipertensió, diabetis, obesitat o problemes psiquiàtrics, i els nivells de tabaquisme, exercici físic o dieta mediterrània no són encoratjadors. També destaca que, segons un estudi liderat per una infermera del CAP, el principal problema de salutde la zona era lasolitud. En aquest sentit, Rey va avançar que BBVA Salud tirarà endavant un servei per cobrir lesnoves necessitatsd’una població amb mésesperança de vida.

L’obesitatés un altre dels problemes de salut fins al punt que l’OMS la considera unaepidèmia del segle XXI. A Catalunya, el59,3% de la població adultaté un excés de pes, per un35,6% dels nens entre 6 i 12 anys, segonsDiana Romero. «Hem d’apostar per plans de salut que promoguin hàbits de vida saludable i previnguin l’obesitat. Però sobretot a nivell comunitari, en elscentres d’atenció primàriai a les escoles, fins i tot a nivell urbanístic, creantespais per fer exercicifísic, tant a nivell individualcom familiar», afirma Romero, que tot seguit es pregunta com es poden fer aquests plans si a la sanitat pública no existeix la figura del dietista-nutricionista. Les assegurances privades, com la de BBVA Salud, sí que compten ambdietistes i preparadors físicsque brinden un tractament personalitzat i integral. 

Centrar-se en el que aporta valor

A més de fomentar lacol·laboració publicoprivadaper millorar la salut dels espanyols, en què coincideixen tots els ponents, Aragunde i Peiró advoquen per unareforma del sistema públic, començant per l’atenció primària. «Tot alhora no es pot fer», afirma Peiró, després d’assegurar que estem davant una «tempesta perfecta», perquè, cada vegada hi ha tractaments millors, però també més cars i «elsresponsables políticsno prenen decisions des de fa dècades». «Tocar el sistema sanitaritreu vots però no els dona», afegeix.

Aragunde, per la seva banda, a més d’insistir en la necessitat d’invertir en educacióperquè les noves generacions tinguin unes estils de vida més saludables, es mostra partidari de fer una reforma que permeti que el professional sanitari només faci allò que aportavalor al pacient. «El sistema sanitari és la tercera causa de mort. Està ben estudiat per laKaiser Permanent als EUA», emfatitza el metge, per a qui és important tenir en compte l’opinió del pacienti, en la línia d’un recent estudi publicat al ‘Journal of the American Medical Association’ (JAMA), afirma que «l’única cosa que pot millorar la salut, l’única acció mèdica, és unabona atenció primàriaaccessible».

Les ‘insurtech’ i el canvi climàtic

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Elsector assegurador, d’altra banda, ha de fer front ados reptesimportants: latransformació digitali elcanvi climàtic. Pel que fa al primer, és, en paraules de Francisco Rey, el més interessant i té a veure amb l’experiència dels clients. «Latecnologiaens permet aportarsolucions flexiblesi fàcils als nostres clients, que siguin immediates, molt relacionades amb el moment de la necessitat, i a través del mitjà que vulguin», diu. Dins aquesta transformació, prossegueix, hi ha les‘insurtech’, que estan aportant solucionsdisruptives, que estan canviant un mercat i que generen «un ambient molt propici a lainnovació».

Per la seva banda, el canvi climàtic, que també té efectes sobre la salut, està suposant uncanvi de paradigmai està fent que el sector hagi d’ajustar elsmodels de risc.