La precarietat laboral té cara de dona

A Espanya un de cada10 treballadors, concretament el 13%, viu sota el llindar de la pobresa malgrat tenir una feina i guanyar un sou. Amb aquests registres, Espanya s’erigeix com el tercer país de la Unió Europea (UE), per darrere de Romania i Grècia, amb més percentatge de pobresa laboral. Així ho constaten les dades recopilades per l’Organització Internacional del Treball (OIT) i posades a sobre de la taula aquest dilluns pel seu director a Espanya, Joaquín Nieto. I aquesta realitat afecta amb més intensitat les dones, amb les seves jornades marcades per salaris més baixos, més inestabilitat i més parcialitat no buscada, tal com han recordat CCOO i la UGT el Dia Mundial pel Treball Decent.

Aquest any les organitzacions sindicals i socials han dedicat aquesta efemèride a reivindicar unes millors condicions laborals per a les professions dedicades a la cura de les persones, en què les dones són les protagonistes més habituals. La falta d’inversió pública, l’absència d’un reconeixement laboral d’aquestes tasques i la seva històrica feminització són algunes de les causes explicatives en les quals coincideixen sindicats i economistes.

 «Espanya ocupa el lloc número 13 de la Unió en despesa total en protecció social i en la despesa en edat avançada, i el número 15 en despesa per família i fills. L’ocupació a les dues activitats constitueix el 4,73% del total de llocs de treball de la UE, però a Espanya baixa al 2,7%», ha ressaltat la vicesecretària general de la UGT, Cristina Antoñanzas. Una línia en què ha insistit el secretari general de CCOO, Unai Sordo. «Les cures continuen estant feminitzades i és necessari que s’encarreguin els serveis públics perquè les dones puguin estar en peu d’igualtat amb els homes», ha afirmat.

La digitalització, una falsa oportunitat

La irrupció de les noves tecnologies ha sigut vista des de certs sectors com una oportunitat per reduir les desigualtats de gènere a l’hora d’assumir les cures i altres tasques històricament desenvolupades per les dones. No ho veu així la investigadora de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE Liliana Arroyo. «Les plataformes no estan revertint aquesta bretxa i en alguns casos l’estan precaritzant més», afirma.

Arroyo insisteix en el fet que les noves tecnologies el que han provocat és l’acceleració de processos que abans es produïen mitjançant mètodes tan antics com el boca-orella. Amb plataformes com Clintu, Cleanzy o MyPoppins un client pot contractar els serveis de neteja d’un professional en qüestió d’hores. Però que les relacions de poder entre ocupador i empleat són les mateixes i fins i tot poden anar a més, a causa del poder adquisitiu més gran que estan adquirint recentment els professionals vinculats a sectors a l’alça, com la ciberseguretat, l’analítica de dades o la programació. «La cura de les persones és un sector que cada vegada ocuparà més gent i és urgent dignificar-lo i dotar-lo de més formació, més protecció i més reconeixement», considera.

Precarietat generalitzada

La federació catalana de la UGT ha aprofitat el Dia Mundial pel Treball Decent per presentar la seva campanya «Visibilitzem el precariat», ja que, segons l’informe presentat aquest dilluns, quatre de cada deu catalans treballen en condicions precàries. El seu càlcul es basa en el fet que el 36,3% de la població ocupada viu amb salaris el 29% inferiors a la mitjana. I entre aquests destaquen els sectors d’hostaleria, educació o els treballadors del petit comerç.

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

L’OIT defineix el treball precari com «un mitjà utilitzat pels ocupadors per traslladar els riscos i les responsabilitats als treballadors», la qual cosa es tradueix en contractes inestables o parcialitat involuntària. En termes de temporalitat, Espanya és el país de la UE amb més pes d’eventuals, fet que incumbeix un de cada quatre ocupats. I, en qüestió de parcialitat, la UGT recorda al seu informe que el 61,2% del treball a temps parcial que es fa a Espanya és involuntari, mentre que a Europa la mitjana està en el 32,5%. 

«En països com Holanda o Dinamarca hi ha alts nivells de parcialitat, però desitjada, per compaginar la vida laboral amb una millor conciliació», explica l’economista de la Universitat de Barcelona Joan Antoni Alujas. Un concepte que es coneix com a «flexiseguretat», és a dir, que aquells que no disposen d’un contracte indefinit a jornada completa tenen els mateixos drets i protecció que la resta de treballadors. «Les jornades de vuit hores cada vegada seran menys freqüents i s’hauran de repartir, si no podem trobar-nos amb creixents bosses d’encara més precarietat», reflexiona Alujas.