Guindos descarta riscos de recessió i de deflació a la zona euro

El vicepresident del Banc Central Europeu, Luis de Guindos, va descartar aquest dilluns el risc de recessió a la zona euro, però va apel·lar a una implicació més gran dels Governs i de la Unió Europea per impulsar una política fiscal més activa que recolzi les mesures de baixos tipus d’interès impulsada pel BCE per estimular el creixement econòmic.

«No crec que la zona euro estigui abocada a una recessió absoluta. És un esdeveniment amb una probabilitat molt reduïda», va dir Luis de Guindos en la X Trobada del Sector Financer organitzat per KPMG i Expansión. No obstant, va pronosticar «un creixement molt baix a la zona euro, per sota del seu potencial, durant un període molt dilatat».

Tampoc va apreciar el representant del BCE «risc de deflació» en la unió monetària, amb una caiguda de preus que pogués arribar a danyar l’activitat econòmica, però va admetre que en un context de desacceleració econòmica amb importants riscos a la baixa «podria passar en aquestes circumstàncies.

Els analistes del Banc Central Europeu segueixen sense trobar una explicació raonable a l’actual situació en la qual els salaris creixen aproximadament el doble que els preus, sense que la inflació aconsegueixi enfilar-se cap a l’objectiu del 2% que guia l’actuació de l’autoritat monetària.

Tres vulnerabilitats

En l’actual context de baixos tipus de desacceleració econòmica i baixos tipus d’interès, De Guindos es va referir a les tres principals vulnerabilitats que afligeixen el sector financer. La baixa rendibilitat de la banca, l’elevat endeutament públic i privat i les possibles tensions de liquiditat al sector financer no bancari són els tres riscos que, segons de Guindos, sobrevolen en aquest moment sobre el negoci de la intermediació

Segons De Guindos, el 90% dels bancs supervisats pel BCE ofereixen una rendibilitat per sota del cost de capital que es deriva de l’exigència dels inversors. Això està portant a una baixa valoració borsària dels bancs que, amb caràcter general, cotitzen per sota del 50% del seu valor comptable, la qual cosa dificulta l’apel·lació al mercat a la recerca de capital.

Des del punt de vista del banc central, els baixos tipus d’interès que propicia el BCE no constitueixen la causa fonamental del problema de rendibilitat de la banca europea. De Guindos va al·ludir a «causes estructurals» relacionades amb l’excés de capacitat de la banca europea, amb la seva menor eficiència i amb l’escàs avenç en els processos de consolidació bancària

Empitjorament

El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, va admetre que «la valoració del balanç dels riscos per a l’estabilitat del sistema financer espanyol ha experimentat un cert deteriorament en l’últim semestre degut, en particular, a la revisió a la baixa de les perspectives econòmiques globals». 

La rendibilitat de les entitats espanyoles és superior a la mitjana europea –segons el governador–, si bé continua sent inferior al cost del capital. Els beneficis dels bancs espanyols es van retallar l’11,5% en el primer semestre de l’any i, des del punt de vista del governador, «el fet que els tipus d’interès se situïn en nivells baixos o fins i tot negatius més temps, pot acabar afectant la rendibilitat de les entitats financeres».

Els deures

En aquest context, les entitats financeres espanyoles «han de perseverar a millorar la qualitat dels seus balanços, incrementar els nivells d’eficiència i solvència i augmentar els esforços per millorar la seva reputació», segons el governador. Les polítiques econòmiques, per la seva part, s’haurien de centrar a reduir les vulnerabilitats de la l’economia espanyola.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

En aquest sentit, De Cos ha opinat que, «seria desitjable que, després de les eleccions, es conformés un Govern estable que reduís la incertesa sobre el curs futur de les polítiques econòmiques, donés un nou impuls a les reformes estructurals i reprengués el procés de consolidació fiscal, amb l’objectiu de millorar el creixement potencial i reduir les principals fonts de vulnerabilitat de l’economia espanyola, en particular dels elevats nivells d’endeutament, tant públic com exterior».

.