Les mobilitzacions aconsegueixen sacsejar l'economia catalana

La vaga general convocada pel sobiranisme ha aconseguit sacsejar aquest divendres l’economia catalana. La gran capacitat de mobilització del’independentisme i la seva massiva presència als carrers i altres artèries viàries han paralitzat part de l’activitat econòmica del país. Amb especial incidència en els nuclis logístics de l’extraradi de Barcelona, així com al comerç dels barris més cèntrics i un seguiment massiu a les universitats, notable entre els funcionaris i els educadors del sector públic i amb poques afectacions en la indústria.

El consum energètic, l’indicador habitualment utilitzat per mesurar la dimensió de les aturades, ha acabat revelant una menor incidència que en grans cites anteriors, com la vaga general del 3 d’octubre del 2017, dos dies després del referèndum del’1-O. Llavors el descens en la despesa energètica va ser del 10,5% i aquest divendres la Generalitat el va acabar taxant en el 7,5%. L’afectació ha sigut més gran al matí que una vegada avançat el dia, ja que inicialment el Departament de Treball va xifrar la baixada en el 10,1% respecte a la despesa un dia normal. «Ha sigut un èxit rotund», ha valorat amb aquestes primeres dades a la mà el secretari general de l’Intersindical-CSC, Carles Sastre; un dels dos sindicats convocants.

La Generalitat ha basat les seves estimacions en l’ICAEN, entitat dependent de la conselleria d’Empresa. I és que la comparativa de l’impacte de les aturades sobre l’economia surt pitjor parada segons les dades ofertes per Red Eléctrica d’Espanya (REE), l’operador de la infraestructura. Segons les seves xifres, el descens de la despesa energètica ha sigut del 5,4% i en el 3-O del 10,5%. I el baix seguiment de les aturades d’ahir en el sector industrial, un dels punts de consum energètic més exigents, explica parcialment aquestes xifres.

Forts al sector públic

El múscul sindical de les centrals convocants,l’Intersindical-CSC  il’IAC, es troba principalment al sector públic, tant entre l’administració de la Generalitat, com en l’educació i sanitat pública. Allà el seguiment ha sigut notable, amb el 42% dels docents del sector públic que van secundar les aturades, el 35% dels funcionaris de la Generalitat i un més discret 20% dels sanitaris de la pública.

En la resta de sectors, la força de la vaga ha anat del carrer als centres de treball i no al revés; organitzada als centres de treball i exterioritzada més enllà. En fàbriques com Seat, que ha anul·lat torns a Martorell i Zona Franca i ha enviat 7.600 treballadors a casa, les línies de producció s’han parat per problemes en la logística, no per l’acció sindical. «La gent ha sigut capaç d’organitzar-se més enllà de les estructures sindicals que van sorgir dels consensos del 78», ha valorat un dels portaveus de l’IAC Marc Casanovas.

I és que les centrals amb representació majoritària en el conjunt dels treballadors catalans, CCOO i UGT, no han participat de les protestes. En l’última vaga general que sí que ho van fer, la convocada el 14 de novembre del 2012 contra la reforma laboral del PP, el consum energètic va caure el 18% a Catalunya, segons dades de Red Eléctrica.

I als carrers

El que no han impulsat les seccions sindicals ho ha suplert el sobiranisme (l’IAC no és un sindicat manifestament independentista) amb la seva capacitat de mobilització i la complicitat d’algunes empreses. Acompanyat per l’arribada de les cinc columnes de lesMarxes per la Llibertat, la vaga ha aconseguit paralitzar l’activitat de centres logístics com Mercabarna i provocar que un de cada dos comerços de la capital catalana tanqués, segons xifres de l’agrupació Barcelona Comerç. En alguns barris, com Sant Antoni, el Poble-sec o Sant Andreu, l’afectació ha sigut entorn del 90% i as de l’Eixample el tancament ha sigut generalitzat a partir de la tarda. Alguns museus de la ciutat, com el MACBA, no van obrir per falta de personal i altres, com el MNAC, ho van fer parcialment.

La patronal de les petites i mitjanes empreses Pimec va xifrar en el 39,8% el nombre dels seus afiliats que van decidir ahir parar durant algun moment de la jornada, mentre que només el 4,2% dels treballadors van secundar les aturades sense acord amb la seva companyia. La cadena de supermercats Bon Preu ha sigut una de les empreses que van decidir donar el dia lliure (i pagat) als seus 8.000 empleats. 

Notícies relacionades

¿Com afecta la vaga del 18-O teatres i concerts?

El sobiranisme convoca una «gran manifestació» aquest divendres per tancar la seva vaga

El trànsit de persones en els transports públics de Barcelona ha evidenciat els efectes de la vaga, ja que el nombre de viatgers ha baixat el 50% al metro, el 47,6% en els ferrocarrils i el 40% als tramvies. Les línies de busos han patit notables alteracions a causa dels talls de carrers. I a l’aeroport del Prat, una de les infraestructures més afectades durant el primer dia de mobilitzacions després de la sentència, les aerolínies han cancel·lat de manera preventiva 57 vols, sense més incidències no previstes; segons Aena.

Seguiu El Periódico a Facebook