El TC avala l'acomiadament per baixes intermitents tot i que estiguin justificades

El Tribunal Constitucional (TC) no veu retret constitucional arescindir un contracte de treball davant de baixes reiterades encara que estiguin justificades, com va incloure el Govern del PP a l’article 52 de l’Estatut dels Treballadors conforme a la reforma laboral que va aprovar el 2012 i que va seravalada per l’alt tribunal tres anys després. Almenys aquest ha sigut el criteri de la majoria dels seus magistrats; els quatre als quals se sol atribuir una tendència progressista han emès tres vots particulars per mostrar la seva discrepància, a l’entendre que el precepte vulnera diversos drets constitucionals, en concret els de la integritat física, el treball i la protecció de la salut. 

L’alt tribunal s’ha pronunciat a instàncies del Jutjat Social número 26 de Barcelona, que per resoldre un cas concret va plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat en relació amb l’article que preveu l’extinció del contracte laboral davant d’«absències derivades de malaltia o indisposició de curta durada, hagin donat lloc o no a l’expedició de comunicats mèdics de baixa». El jutjat es preguntava si establir una regulació de l’acomiadament objectiu a causa d’absentisme podia arribar a condicionar el comportament dels treballadors en perjudici dels seus drets; ja que davant del temor de perdre la feina podia sentir-se obligat a anar a treballar malgrat estar malalt, i assumir així un sacrifici en absolut exigible, que fins i tot podria complicar l’evolució de la malaltia.

La conclusió a la qual arriben la majoria dels magistrats de l’alt tribunal és que no es produeix cap vulneració, perquè el precepte qüestionat «es limita a regular la possibilitat que l’empresari extingeixi el contracte de treball per faltes d’assistència a la feina, fins i tot justificades però intermitents, que assoleixin uns determinats percentatges». 

Sosté, segons l’establert pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que el precepte qüestionat no és contrari a la Constitució, perquè, «si bé és cert que el legislador ha optat per una mesura que limita el dret al treball, en el seu vessant d’estabilitat en l’ocupació, ho ha fet amb una finalitat legítima –evitar l’augment indegut dels costos que per a les empreses suposen les absències a la feina–, que troba fonament constitucional en la llibertat d’empresa i la defensa de la productivitat».

Afegeix que «s’han ponderat els drets i interessos en conflicte, especialment a través de les excepcions a la clàusula general que permet l’extinció del contracte de treball per absentisme, així com mitjançant l’establiment de la corresponent indemnització al treballador en cas que l’empresari opti per la decisió extintiva, que en tot cas pot ser impugnada davant de la jurisdicció social», que serà qui controli si cada decisió empresarial concreta s’ajusta o no a la Carta Magna.

Excepcions

Amb l’excepció de les «baixes mèdiques prolongades (de més de 20 dies) i els derivats de malalties greus, sens dubte, atenent al fet que en aquests casos hi pot haver un risc greu i cert per a la salut dels treballadors afectats», segons el Tribunal Constitucional, es manté «un equilibri entre els interessos de l’empresa i la protecció i seguretat dels treballadors, i evitar així que amb la mesura prevista a l’article 52 es produeixin situacions injustes o efectes perversos».

Notícies relacionades

Torres invertirà sis milions en un celler de vins sense alcohol

Mercadona apuja el sou un 8,5% a tota la plantilla

Tampoc es poden utilitzar, «tot i que siguin intermitents i de curta durada, les inassistències derivades d’accident de treball, de risc durant l’embaràs i la lactància, per malaltia contreta per aquesta causa, així com les motivades per la situació física o psicològica derivada de violència de gènere», ni, com és lògic, la participació en vagues o en l’exercici de la llibertat sindical.

Els magistrats Cándido Conde-Pumpido, Juan Antonio Xiol, Fernando Valdés i María Luisa Balaguer, en canvi, consideren que el precepte vulnera diversos articles constitucionals, tot i que entre els quals mantenen matisos en funció dels drets que entenen afectats. La més expressiva és Balaguer, que afirma que la reforma del PP «es desqualifica per si sola des del punt de vista constitucional».