De Guindos demana exigir més capital als bancs per afrontar la nova crisi

Els bancs de la zona euro necessiten augmentar el capital que podran dedicar a absorbir les pèrdues que provoqui la crisi que s’acosta i evitar d’aquesta manera que l’aixeta del crèdit es tanqui. Així ho ha advertit aquest dimarts el vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, en un missatge clarament destinat a autoritats nacionals com el Banc d’Espanya. L’exministre d’Economia, així, ha recordat que només set dels 19 països de la zona euro estan obligant els bancs a guardar fons per a aquest final concret.

Amb aquest missatge, el número dos del BCE ha pressionat perquè tots els membres de l’euro obliguin les seves entitats a comptar amb el que es coneix com el matalàs de capital anticíclic, és a dir, un recàrrec en els requisits de solvència per frenar els excessos quan l’economia va bé i al qual es pot recórrer quan va malament. Ja va llançar una advertència similar el juny passat a Santander directament destinada al Banc d’Espanya amb l’argument que els preus immobiliaris estaven pujant massa en «segments específics» del mercat.

En unes jornades a la seu del BCE a Frankfurt sobre supervisió bancària, De Guindos ha argumentat que els nivells de capital dels bancs poden veure’s reduïts per la crisi i activar les limitacions legals a la remuneració que paguen als seus accionistes via dividends. Això podria provocar, ha continuat, que les entitats redueixin el crèdit per aconseguir que la seva capital (que es mesura en relació amb els actius) no baixi per sota del nivell que restringeix el pagament als propietaris. Per això la necessitat, ha afirmat, de comptar amb un capital que puguin utilitzar sense afectar els préstecs. Actualment, només tenen activat aquest matalàs o han anunciat la seva activació Alemanya, França, Irlanda, Lituània, Luxemburg, Eslovàquia i Bèlgica, amb un recàrrec en els requisits de capital que va dels 0,25 als 2 punts. 

Diferent visió

El Banc d’Espanya, no obstant, ho veu de manera diferent al vicepresident del BCE. La institució governada per Pablo Hernández de Cos va apuntar la setmana passada que, si l’economia (i particularment el crèdit) es comporta com espera, podria activar-lo «en la primera meitat del 2021», donant als bancs espanyols un any per captar aquest capital addicional. No obstant, va afegir que si la crisi colpeja més dur del que es preveu, una cosa que no és descartable ja que el seu escenari central «es troba subjecte a nombrosos factors de risc a la baixa», es produiria una «revisió d’aquesta valoració». O, dit de manera més clara, que podria no activar el matalàs anticíclic si el deteriorament econòmic s’accentua.

De Guindos, no obstant, ha insinuat que el BCE podria intervenir en l’assumpte si els 12 països que no compten amb el matalàs de capital continuen sense actuar: «Les autoritats macroprudencials nacionals es mantenen com la primera línia de defensa per contrarestar ràpidament els riscos sistèmics emergents. Però el BCE pot establir requisits macroprudencials més alts que els fixats per les autoritats nacionals si és necessari». El banc central de l’euro, de fet, ha analitzat si legalment pot només elevar el requisit als països que ja l’han activat o pot també obligar tots els països a activar el recàrrec anticíclic.

Fons de garantia europeu

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El principal element de debat en les jornades, en qualsevol cas, ha sigut el canvi de posició d’Alemanya sobre la creació d’un Fons de Garantia de Dipòsits Europeu, del qual es porta parlant sense grans avenços des del 2012. El ministre germànic de Finances, Olaf Scholz, va publicar un article al ‘Financial Times’ aquest dilluns en què es va obrir per primera vegada a la seva posada en marxa de manera limitada però a canvi de quatre condicions: homogeneïtzar les normatives d’insolvències dels països de l’euro, utilitzar els fons nacionals abans que l’europeu, harmonitzar la taxa fiscal que paguen els bancs a cada país i reduir els actius tòxics i el deute públic en mans de les entitats.

Olivier Guersent, director general d’estabilitat i serveis financers de la Comissió Europea, ho ha valorat com un «molt bon punt de partida, per descomptat menys ambiciós» que el proposat per Brussel·les. En particular, ha remarcat que Scholz no ha insistit en la idea alemanya que el deute públic deixi de ser considerat un actiu lliure de risc per al càlcul dels requisits de capital, sinó que ha apostat per obligar les entitats a tenir bons de més països, en lloc de centrar-se en els del seu Estat d’origen. Amb tot, Andrea Enria, president del Mecanisme Únic de Supervisió del BCE, ha considerat poc probable que el fons europeu de garantia de dipòsits estigui creat abans del 2024, si bé Elke König, la seva homòloga del Mecanisme Únic de Resolució, s’ha mostrat menys pessimista.