Un jutge considera nul·la una compra d'accions del Popular realitzada després de l'ampliació

El titular del Jutjat d’Instrucció número 1 de Majadahonda ha sentenciat el Banc de Santander a tornar a un inversor els 176.025 euros invertits en la compra d’accions del Banc Popular –integrat al Santander després de ser intervingut per la Junta Única de Resolució (JUR)– que va dur a terme posteriorment a l’ampliació de capital realitzada per l’entitat que presidia Emilio Saracho el juny del 2016. La compra es va produir el novembre d’aquell mateix any i es va realitzar a través d’un altre banc, amb la qual cosa es tracta de la primera resolució judicial en què tenen en consideració aquests dos factors, segons explica el despatx Navas&Cusí, que ha defensat la causa. «Fins ara aquestes eren les principals causes que els jutges han esgrimit per rebutjar altres demandes semblants», expliquen fonts del despatx.

La resolució declara la nul·litat de les compres d’accions de Banc Popular realitzades pel demandant i exigeix restituir el principal invertit, amb els interessos legals des de la data d’execució de les compres i amb expressa imposició en costes a la part demandada.

La resolució judicial pren en consideració que la compra de les accions es va realitzar a través d’una altra entitat bancària, que no era el Banc Popular, però en la creença de l’inversor que el Popular era un banc solvent i que la compra li anava a proporcionar, en poc temps, uns beneficis importants, tal com així havia mostrat la demandada a través de la informació publicada com a conseqüència de l’ampliació», destaca el despatx.

Falta de legitimitat passiva

El Santander en el seu escrit d’oposició, va al·legar falta de legitimació passiva, per no haver-se dut a terme la compra dels títols a través del Popular. Si bé, la

sentència rebutja aquest argument. El portador de les esmentades accions era el Banc Popular, així com qui va transmetre la informació errònia, per la qual cosa la legitimació passiva només pot ser imputable a la mateixa. I considera la sentència que el comprat a través d’una altra entitat bancària tampoc trenca la cadena de l’error en el consentiment.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Així mateix, es donen tot els requisits per considerar que el demandant va patir un error en el consentiment. «Error que el va portar a comprar les esmentades accions». La resolució es pronuncia també sobre el fullet informatiu, i estableix que la informació que contenia no era real ni veraç, «malgrat que així intentés demostrar-ho la demandada fins i tot amb un informe pericial infundat», puntualitza el bufet.

L’haver comprat les esmentades accions posteriorment a la mateixa ampliació de capital, tampoc és obstacle, ja que la informació del fullet informatiu continuava vigent el novembre del 2016.