El Govern manté els seus plans per a Bankia malgrat l'acord amb Podem

El Govern manté els seus plans de privatitzar Bankia malgrat el preacord a què han arribat el PSOE i Unides Podem per formar un nou Executiu liderat pels socialistes, segons han confirmat fonts d’aquest a EL PERIÓDICO. Fa anys que el partit liderat per Pablo Iglesias proposa convertir l’entitat nacionalitzada en unbanc públicde forma permanent, i així ho incloïa en el seu últim programa electoral, però els seus nous socis no tenen intenció de cedir en aquest punt i només aposten per reforçar l’Institut de Crèdit Oficial (ICO).

La posició de l’Executiu en funcions suposa unalleujamentper a l’entitat encapçalada perJosé Ignacio Goirigolzarri, de la qual l’Estat té un61,8% del capital. Després de l’anunci, la setmana passada, del pacte a què van arribar Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, les seves accions van caure amb força en borsa (un 8,3% en tres sessions) pels dubtes dels inversors sobre el futur de l’entitat. La proposta de Podem incloucessar l’actual presidenti que una majoria de tres cinquens del Congrés elegeixi un substitut «que sí que sigui capaç d’entendre el rol que ha d’exercir la banca pública en la millora del país».

No obstant, Nadia Calviño, ministra d’Economia i futura vicepresidenta econòmica si el PSOE i Unides Podem aconsegueixen recolzament parlamentari per formar Govern, ha deixat clar des que va assumir el càrrec, a mitjans del 2018, que no comparteix aquesta actitud. L’ex alta funcionària europea aposta per la privatització, a què també insta la troica (Comissió Europea i Banc Central Europeu) com a millor manera de «reforçar el sistema bancari espanyol», segons van reiterar les autoritats comunitàries el juliol passat.

Recuperar el màxim

Calviño, això sí, ha puntualitzat en els últims mesos que«no hi ha pressa»per vendre i que el seu objectiu principal és recuperar els màxims diners possibles dels24.069 milionsd’euros injectats al grup. L’entitat, va defensar a l’agost, està «ben gestionada, amb un equip molt professional i amb uns resultats financers molt en línia amb la resta del sector», així que no hi ha «pressió per prendre aquesta decisió, i menys si pot ser perjudicial per als espanyols».

El problema és que la cotització borsària dels bancss’enfonsa des de fa anys pels tipus oficials d’interès negatius amb què el Banc Central Europeu (BCE) prova d’evitar la desacceleració econòmica de la zona euro. A Bankia l’ha colpejat especialment per no tenir negoci internacional (com el Santander i el BBVA) i pel pes elevat de les hipoteques en el seu balanç, comparat amb altres entitats que tenen més proporció d’altres negocis com les assegurances (CaixaBank) o el crèdit a empreses (Sabadell). El banc nacionalitzat ha caigut el 72% en borsa des que els tipus van entrar en negatiu el juny del 2014, contra el 52% del Santander, el 51% del BBVA, el 42% de CaixaBank i el 57% del Sabadell.

Alternatives

Així, al tancament d’aquest dijous la participació de l’Estat a Bankia amb prou feines val uns 3.275 milions d’euros. Que el Govern vengués les seves accions al mercat, com l’Executiu de Rajoy va fer el 2014 i el 2017, ara comportaria, per tant, la pèrdua de 17.711 milions en ajuts (descomptats els 3.083 milions que el banc ha pagat a la seva matriu, BFA, que és 100% pública).

Com el BCE va tornar a baixar els tipus al setembre, les perspectives per a la seva evolució borsària no són positives per als pròxims dos anys. El Govern pot tornar a retardar el termini màxim per privatitzar-la, actualment fixat en el tancament del 2021, com ja es va fer el desembre del 2016 i el mateix mes del 2018. No obstant, l’opció devendre-la o fusionar-laamb una altra entitat va guanyant força a causa de la situació de la borsa.

Per la mida de Bankia, una operació d’aquest tipus només seria possible a Espanya per alSantander, el BBVA, CaixaBank i el Sabadell. Els gestors de Bankia confiaven fa anys a seguir en solitari, però comencen a acceptar que una operació corporativa pot ser lamillor viaper privatitzar-la. Com solen reconèixer els banquers,tots parlenamb tots sobre possibles integracions, si bé l’entitat presidida per Ana Botín en principi sembla que seria la menys interessada, ja que encara està digerint la compra del Popular.  

Venda o fusió

La venda en metàl·lic a una entitat més gran com el BBVA o CaixaBank suposaria, en principi, una menor recuperació d’ajuts. L’entitat adquirent hauria de pagar una prima de control sobre el valor borsari per la participació de l’Estat de Bankia, però amb gairebé tota seguretat no arribaria al540%que seria necessari perquè les arques públiques recuperessin l’aportat.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Una fusió entre iguals amb el Sabadell (el seu valor en borsa és similar) mitjançant un intercanvi d’accions, en canvi, permetria valorar les dues entitats segons el seu valor intrínsec, no només el borsari, i facilitaria a l’Estat mantenir-se en el capital amb una participació més diluïda i anar venent més endavant, quan pugi l’acció.

El Sabadell ho veu amb bons ulls, informaMax Jiménez Botías. Les dues entitats tenen models de negoci complementaris i van mantenir converses a començaments del 2018. Qualsevol operació, en qualsevol cas, passa perquè hi hagi un nou Govern i pelvistiplau  del Banc Central Europeu (BCE), que ha de valorar si l’entitat resultant és solvent i sostenible, una cosa que dubten alguns analistes.