El Govern suprimeix traves a la implantació d'energies renovables

Una dècada després, el Govern s’ha decidit per suprimir les traves que frenaven el creixement de les energies renovables a Catalunya per un decret del 2009. Es tracta d’una mesura àmpliament demandada pel sector i les patronals.

L’Executiu català, a instàncies de la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, ha aprovat un nou decret llei que, a més de derogar l’anterior aprovat durant l’etapa del tripartit permetrà tramitar projectes eòlics o solars en un termini d’uns 13 mesos.

La nova norma suposa un canvi de filosofia: en comptes de delimitar la implantació de parcs eòlics a les zones de desenvolupament prioritari (ZDP) que es decidien per concurs públic i les instal·lacions solars a polígons industrials i zones agrícoles, tant unes com altres es podran ubicar sense limitacions, però complint les normatives urbanístiques, ambientals i altres. Les ZDP van fracassar i només es manté vigent la de la Terra Alta, encapçalada per Naturgy (antiga Gas Natural), que es troba en el contenciós administratiu.

El mapa que delimitava les àrees geogràfiques on implantar aquestes energies també es deroga, però es mantenen les zones roges, sotmeses a protecció especial.

Finestreta única

Una de les novetats de la nova regulació és la creaciód’una finestreta única a la direcció general d’Energia per iniciar els tràmits i la constitució d’una ponència d’energies renovables per fer consultes prèvies a la tramitació dels projectes.

La reformulació de la normativa permetrà trencar la cotilla que afectava les energies renovables a Catalunya, el pes del qual en el ‘mix’ energètic es limita al 8,5%. De fet, la comunitat va passar de ser pionera a situar-se a la cua de les autonomies en aportació de les fonts netes a la producció d’energia.

En l’actualitat, la potència eòlica instal·lada a Catalunya és de 1.200 megawatts (MW) i la solar fotovoltaica, de 300. L’objectiu per al 2030 és que la primera arribi a 4.000 MW i la segona, a 6.000.

Tot i que la implantació de renovables està pràcticament paralitzada des de fa 10 anys, l’autèntica necessitat de dur a terme canvis regulatoris per facilitar-ne la implantació no va arribar fins al 2017, segons fonts del Govern. De fet, en aquest període l’activitat s’ha vist afectada per canvi de regulació a escala estatal, modificacions en la seva retribució i per la crisi econòmica.

Especulació

La Generaltiat, que ha rescatat alguns aspectes del decret del 2009, assegura que aquesta normativa aquesta pensava per a una etapa en què dominaval’especulació. Per això els límits tan estrictes a la implantació d’energies renovables.

Ara s’ha optat per una fórmula en la qual «s’obre el territori a la implantació d’aquestes energies sense deixar de preservar la normativa urbanística i mediambiental».

La idea del Govern és que el projecte de decret llei s’aprovi pel Parlament cap a Nadal. L’Executiu català està confiant a obtenir prou recolzaments ja que aquest canvi regulatori va comptar amb sis mocions i una resolució de la Cambra catalana. 

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

La Generalitat assegura que la seva decisió situarà Catalunya en pla d’igualtat competitiva amb la resta d’autonomies i espera un creixement important de projectes de petits parcs de renovables id’autoconsum. L’administració catalana té competències per autoritzar parcs de fins a 50 MW.

L’objectiu més ambiciós del Govern per al 2050 és arribar a 36.000 MW de potència instal·lada fotovoltaica i 12.000 d’eòlica.