Els resultats de la gran empresa cauen el 44% fins al setembre

L’activitat de les empreses, la seva creació d’ocupació i els seus resultats pateixen un procés de desacceleració sever que s’ha «prolongat i intensificat» des del començament del 2019. Aquesta és la principal conclusió de la doble estadística empresarial de la central de balanços anual (per al 2018) i trimestral (fins al setembre del 2019) que ha publicat aquest divendres el Banc d’Espanya.

Segons les dades d’aquesta doble estadística, el valor afegit brut (VAB) de les empreses espanyoles va créixer el 4,5% en el conjunt del 2018, però tot just l’ha fet el 0,5% en els nou primers mesos de l’any per a la mostra més reduïda d’empreses no financeres que forma part de la sèrie trimestral. La creació d’ocupació ha passat del 4,4% al 0,6%, en un context en què els salaris mitjans han experimentat un cert repunt.  I el resultat final, que el 2018 va créixer ni més ni menys que el 43,8% impulsat per ingressos i despeses atípiques, s’ha enfonsat el 44,5% aquest 2019 davant de l’absència d’aquelles empentes extraordinàries.

Sis anys sense caigudes

L’evolució de l’anomenat resultat ordinari net (ROM) pot oferir una imatge més estable (a l’excloure bona part de les moviments atípics de les empreses), i aquest ha passat de créixer el 5,1% en els tres primers trimestres del 2018 a caure l’1% fins al setembre del 2019.

En l’estadística anual, no s’ha produït cap caiguda del resultat ordinari des del 2012 (fa set anys). Falta per comprovar si quan es presentin les dades anuals del 2019 es confirmarà definitivament la caiguda que ja s’aprecia en els nou primers mesos (de l’1%) en el cas de la gran empresa.  

A tot aquest panorama se suma un empitjorament de les ràtios de rendibilitat (en el 28% dels casos és negativa) i un repunt de l’endeutament, que ha abandonat el camí de l’ajustament que va emprendre després de l'esclat de la crisi. El nivell d’endeutament se situa en el 43% de l’actiu net a finals del setembre, un punt per sobre de la taxa del mateix període de l’any anterior. Amb tot, la càrrega financera continua baixant, afavorida pels tipus d’interès més petits.

Estadística doble

L’estadística de la central de balanços que realitza el Banc d’Espanya es construeix a partir de les dades aportades per més de mig milió d’empreses no finaceres en el cas de l’informe anual del 2018 (s’espera la recepció de noves dades, fins a una mostra de 800.000) i de 957 companyies, per a la sèrie trimestral del 2019.

A la pràctica, la mostra de la sèrie trimestral està esbiaixada a favor de la gran empresa i del sector industrial. Per això, i per la diferent mida de cadascuna de les dues estadístiques, les seves sèries no són comparables al cent per cent, però la seva combinació sí que serveix per perfilar les tendències dels comptes de les companyies. 

Ocupació i salaris

Segons les noves dades aportades pel Banc d’Espanya aquest divendres, les despeses de personal van créixer el 5,7% el 2018, per la combinació d’un augment de l’1,3% de la remuneració mitjana i d’un increment del 4,4% en l’ocupació. Des de començament del 2019, les despeses de personal han pujat el 2,9%, com a conseqüència d’un creixement menor de les plantilles (0,6%) però un salari mitjà accelerat (2,2%).

En els dos períodes, el creixement de l’ocupació es va veure impulsat principalment per l’avanç de la contractació de personal fix (del 4,9 % i de l’1,1 %, respectivament), trencant-se la tendència que es venia registrant fins al 2017, segons la quall’ocupació temporal era la que experimentava els augments més intensos.

Amb tot, cada vegada és menor el percentatge d’empreses que creen ocupació, fins a caure al 48,9% des de començament del 2019 (2,8 punts menys que en el mateix període de l’any anterior)

Empreses més resistents

En el seu informe, el Banc d’Espanya estudia el grau de vulnerabilitat financera del sector empresarial espanyol i la seva sensibilitat davant un hipotètic deteriorament de l’escenari macrofinancer.

En particular fa una simulació sobre com pressionarien les despeses financeres de les empreses més vulnerables sobre el seu deute i la seva ocupació en el cas d’una determinada caiguda dels beneficis durant dos anys o d’una pujada dels tipus d’interès de 0,25 punts en cadascun d’aquests exercicis.

La conclusió és que la vulnerabilitat de les empreses es veuria afectada en un context d’empitjorament del panorama macroeconòmic, si bé el deteriorament sembla més reduït que el que es produiria a l’aplicar el mateix escenari advers sobre la mostra del 2008.

Això seria coherent amb el fet que, principalment gràcies a l’intens procés de despalanquejament que les empreses espanyoles han dut a terme els últims anys, aquestes serien en l’actualitat menys sensibles a un deteriorament de l’entorn macrofinancer que el 2008. No obstant, en l’actualitat, el marge per alleujar els efectes negatius d’un possible xoc advers a través de la reducció dels tipus d’interès és, possiblement, més limitat que durant l’última recessió, perquè aquests ja estan a uns nivells molt reduïts.

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022