Lagarde manté el preu dels diners en el seu mínim històric

No hi ha hagut sorpreses. En la seva última reunió de l’any i primera amb Christine Lagarde com a presidenta, el Consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) ha decidit aquest dijous mantenir els tipus d’interès oficials en els nivells mínims històrics en què porten instal·lats des de març del 2016. El preu oficial dels diners seguirà en el 0%, mentre que la facilitat marginal de crèdit (els diners que l’autoritat monetària cobra als bancs per deixar-los) es mantindrà el 0,25% i la facilitat de dipòsit (els diners amb què remunera els bancs per guardar-los els diners) romandrà en el -0,5% al qual la va baixar al setembre (és a dir, que els cobra en lloc de pagar-los).

Com en el seu últim comunicat oficial, la nota emesa aquest dijous insisteix que «el Consell de Govern espera que els tipus d’interès oficials del BCE continuïn en els nivells actuals, o en nivells inferiors, fins que observi una convergència sòlida de les perspectives d’inflació fins a un nivell prou pròxim, tot i que inferior, al 2 % en el seu horitzó de projecció, i l’esmentada convergència s’hagi reflectit de forma consistent en l’evolució de la inflació subjacent».

El comunicat recorda que l’1 de novembre es van reprendre les compres netes de deute en el marc del programa de compra d’actius del Consell de Govern a un ritme mensual de 20.000 milions d’euros. «El Consell de Govern espera que continuïn durant el temps que sigui necessari per reforçar l’impacte acomodatici dels seus tipus oficials i que finalitzin poc abans que comenci a pujar els tipus d’interès oficials del BCE», s’afirma.

A més, la nota ratifica la decisió de continuar reinvertint íntegrament el principal dels valors adquirits en el marc del programa de compra d’actius que vagin vencent «durant un període prolongat després de la data en què comenci a pujar els tipus d’interès oficials del BCE i, en tot cas, durant el temps que sigui necessari per mantenir unes condicions de liquiditat favorables i un ampli grau d’acomodació monetària».

Després de la bateria de mesures que va aprovar a finals d’estiu per combatre la desacceleració econòmica, que va provocar una oposició interna forta i inèditament notòria, el mercat donava per descomptat que el BCE no prendria noves mesures en la seva última reunió de l’any. La màxima expectació se centra en els missatges que pugui enviar Lagarde, que des del passat 1 de novembre ocupa el càrrec que durant vuit anys va exercir Mario Draghi, l’home que va salvar l’euro (com ha reconegut fins al Parlament Europeu) però de qui hereta una institució dividida.

Alineada amb Draghi

La política francesa (París, 1956) s’ha alineat des d’un primer moment amb el seu antecessor, i per tant, en contra de les posicions que mantenen els banquers centrals d’Alemanya, Holanda i Àustria. Així, defensa públicament des de setembre que «una política altament acomodatícia està justificada durant un període prolongat de temps» i que «polítiques monetàries expansives (dels països amb marge fiscal per permetre-s’ho) pot millorar el panorama» econòmic. En qualsevol cas, s’espera que sigui més diplomàtic amb els denominats ‘falcons’ que Draghi, que sabia que comptava amb una majoria suficient al consell per tirar endavant les mesures sense el seu suport.

A més, en els menys de dos mesos que fa que és al càrrec, l’exdirectora del Fons Monetari Internacional (FMI) ja ha fet dos anuncis rellevants. D’una banda, ha apuntat que vol explorar les vies per les quals el BCE pot contribuir a la lluita contra el canvi climàtic. D’una altra, ha confirmat que el BCE realitzarà una «revisió de la seva estratègia de política monetària, que començarà en un futur pròxim». L’última va tenir lloc el 2003 i va ser quan es va fixar l’objectiu de la institució que la inflació sigui per sota però a prop del 2%. Lagarde ha deixat la porta oberta a variar aquest objectiu i reforçar-ne el concepte de simetria (és a dir, que la inflació pugui estar per sota o per sobre de la meta abans de prendre mesures correctives).

Previsions

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

L’altre focus d’atenció del mercat és l’actualització de les previsions macroeconòmiques de l’organisme. El creixement del tercer trimestre va ser de tan sols el 0,2% i la inflació subjacent va pujar de l’1,1% a l’1,3% al novembre. «Esperem que el 2019 tanqui amb un creixement de l’1,2% i que el 2020 s’elevi una dècima la previsió de creixement, fins a l’1,3%», ha apuntat Juan Ramón Casanovas, head of private portfolio management de Bank Degroof Petercam Spain. «Només esperem mínims canvis en les noves projeccions macroeconòmiques. És probable que les estimacions del PIB per a l’any en curs i la taxa d’inflació per a l’any que ve es revisin lleugerament a l’alça, només per raons tècniques. La taxa d’inflació que el BCE espera per al 2022 serà molt més interessant. Esperem un 1,8% políticament correcte. Sent realista, seria un 1,4%», ha indicat Martin Moryson, chief economist Europe de DWS.

Els analistes d’ AXA, per la seva part, preveuen "una continuació de l’expansió quantitativa al llarg dle 2021 i el primer moviment en la taxa de la facilitat de depòsits a principis del 2022". «Anticipem una probable retallada en els tipus dels dipòsits en el primer semestre del 2020, en línia amb les expectatives del mercat i el nostre escenari d’un probable deteriorament en el context macroeconòmic. Baixar els tipus dels dipòsits és l’element més consensuat en un Consell de Govern altament dividit. D’altra banda, les compres d’actius nets, que han sigut molt controvertides i discutides per alguns, haurien de mantenir-se en el nivell actual de 20.000 milions d’euros al mes», ha afirmat Franck Dixmier, director global de Renda Fixad’Allianz Global Investors. En canvi, PIMCO, «a menys que hi hagi alguna apocalipsi zombie o un miracle amb la inflació», no espera cap «canvi radical» en els tipus d’interès del BCE al llarg del 2020.