Plom a les ales: la crisi de Boeing

Els problemes mai venen sols i, en el cas de Boeing, estan adoptant dimensions colossals. Sumit en la pitjor crisi dels seus 103 anys d’història, el gegant aeroespacial nord-americà va patir divendres un nou revés d’envergadura, després que una de les seves naus reutilitzables fracassés en el seu intent d’arribar fins al’Estació Espacial Internacional en una missió conjunta amb la NASA. La CST-100 Starliner pretén reactivar els viatges tripulats a l’espai des dels Estats Units, suspesos des del 2011, però divendres va ensopegar en el seu intentd’entrar en l’òrbita correcta després d’un llançament sense problemes aparents des de cap Canaveral (Florida). La nau no portava passatgers i no es van haver de lamentar danys materials, però novament els problemes tècnics van tornar a frustrar les ambicions de Boeing. 

L’èxit de la divisió espacial de la companyia és particularment important en aquests moments, quan més necessita compensar el forat financer generat per l’aturada dels seus avions comercials 737 Max. Aquesta mateixa setmana Boeing es va veure obligada a paralitzar indefinidament fabricació dels Max, després que les autoritats nord-americanes frustressin les seves expectatives de recuperar aviat l’autorització per volar. Els avions estrella de la multinacional de Chicago romanen encallats des de març a tot el món després que dues de les seves aeronaus tinguessin dos catastròfics accidents a Indonèsia i Etiòpia que van segar la vida de 346 persones. Els dos sinistres es van atribuir a problemes amb el ‘software’ de control dels Max. 

Des que els reguladors de mig món llancessin plom sobre les seves ales, els títols de Boeing han perdut un 25% del seu valor en borsa. La companyia també s’ha vist obligada a reservar uns 8.000 milions de dòlars per compensar les víctimes dels sinistres i afrontar els costos judicials. A més, aquesta mateixa setmana, dues agències de qualificació de riscos van rebaixar la seva confiança en la companyia. 

L’aturada a les fàbriques està cridada a reverberar amb duresa en el teixit industrial nord-americà perquè gairebé un miler d’empreses formen part de la cadena de subministraments dels Max. Un cop que probablement es notarà en el creixement macroeconòmic de la primera economia mundial, així com en la seva balança comercial. Boeing és l’exportador de manufacturesmés gran dels EUA i un dels seus principals ocupadors privats, amb una plantilla que supera els 150.000 empleats. «És difícil pensar en una altra companyia que pugui tenir un impacte semblant en l’economia per la paralització de la producció d’un sol producte», va dir al ‘Wall Street Journal’ l’economista en cap del fons d’inversió Wilmington Trust. 

Notícies relacionades

Chery confia a exportar a Europa des de Zona Franca

Govern i Generalitat celebren el "renaixement" d’Ebro a Barcelona

La producció de la indústria aeroespacial nord-americana va caure un 17% l’octubre respecte al mateix període de l’any passat, en gran manera per l’alentiment de Boeing. Fins ara la companyia havia continuat produint gairebé amb normalitat, però la situació s’ha fet en gran manera insostenible per la seva incapacitat per entregar les comandes fins que es reparin els problemes de seguretat. Als seus hangars acumula ja prop de400 avions Max tot just sortits de fàbrica que esperen l’aixecament del veto per ser entregats als seus clients.

Diversos clients de Boeing han pres nota dels senyals enviats recentment per les autoritats nord-americanes, que apunten a un veto més prolongat del que inicialment es va preveure. Southwest i American Airlines han anunciat que, com a mínim, no reactivaran la seva flota d’avions Max fins a finals de la primavera. Totes aquestes notícies són aigua de maig per als competidors de Boeing, com el consorci europeu Airbus.