Els usuaris de l'AP-7 i l'AP-4 s'estalviaran 290 milions l'any

Els usuaris del’autopista de peatge (AP-7) entre Tarragona i Alacant i els del’AP-4  entre Sevilla i Cadis, que des del dia 1 de gener del 2020 deixaran de pagar per circular per aquestes vies d’alta capacitat, s’estalviaran uns 290 milions d’euros (290 milions), segons les dades que gestiona el Ministeri de Foment, a qui li correspon a partir d’ara la gestió dels 468 quilòmetres –374 de l’AP-7 i 74 de l’AP-4– d’aquestes autopistes. La major part d’aquesta quantitat (uns 230 milions) correspon a la via que transcorre pel litoral mediterrani i 60 milions a la via que uneix les capitals andaluses, totes dues gestionades per Abertis per mitjà d’Aumar fins ara. La major part de l’impacte de l’aixecament dels peatges a la via litoral es concentren a la Comunitat Valenciana: uns 175 milions; la resta (55 milions) corresponen al tram català de l’AP-7.  No obstant això, Foment calcula que si es considera l’increment del trànsit que es produirà en aquestes dues vies, un 30%, l’estalvi total per als usuaris arribarà als 380 milions d’euros, dels quals 300 milions es produiran a la via mediterrània. 

Tot i que l’impacte econòmic es notarà a la butxaca dels usuari i en els comptes de l’empresa concessionària, la seva repercussió també es deixarà notar en els pressupostos de l’Estat, ja que el Ministeri de Foment es fa càrrec, a partir d’ara, de les tasques de conservació que fins ara feia l’empresa concessionària amb càrrec als ingressos per peatges. «Aquestes tasques de conservació tenen un cost significatiu, que ha de ser assumit pel pressupost destinat a carreteres del ministeri», han puntualitzat fonts de Foment. 

Foment ha licitat cinc contractes de serveis per a la conservació i explotació de les dues autopistes (un per cada província afectada), per un import de 32,4 milions anuals. No obstant això, encara no s’han adjudicat. A més, s’han licitat 12 contractes de concessió de serveis, per a la gestió per cinc anys, de cada una de les 12 àrees de servei que hi ha a les autopistes que reverteixen (tres a l’AP-4 i nou a l’AP-7). En aquest cas, serà l’adjudicatari el que haurà d’abonar al ministeri un cànon per l’explotació d’aquestes àrees. 

Dèficit en infraestructures

En tot cas, són xifres que se sumen al dèficit que genera el manteniment i conservació de la xarxa de carreteres de l’Estat i que des d’alguns organismes, com la Cambra de Contractistes d’Obres Públiques de Catalunya (CCOC) es xifra en més de 7.000 milions d’euros. «El ministeri no té diners per fer front al manteniment de totes les vies que han de tornar a l’Estat», comenta Joaquín Llansó, president de la CCOC. 

Des de Foment no es confirma la xifra del dèficit, però s’apunta que «el pressupost de carreteres ha disminuït durant els últims anys». La mitjana des del 2012 és de 850 milions d’euros destinats a conservació, quan abans de la crisi s’hi destinaven 1.250 milions, i no obstant això, la xarxa ha anat augmentant. «La reversió d’autopistes de peatge és un exemple significatiu, en haver de gestionar el Ministeri, en el termini d’una mica més d’un any, 550 quilòmetres més d’autovies». A aquests, en teoria s’hi sumarien els 425 quilòmetres d’Acesa, quan venci la concessió, el 31 d’agost del 2021. Es tracta dels trams de l’AP-7 de la Jonquera a Barcelona i de Barcelona a Cambrils, a més del de Montmeló al Papiol, així com el de l’AP-2 Saragossa-Mediterrani. Tots d’Abertis, com els 60 quilòmetres del tram Montgat-Palafolls i del de la C-33 Barcelona-Granollers. 

Efecte en el trànsit rodat

Amb l’econòmic, l’impacte de la supressió afectarà directament el trànsit rodat que discorrerà per aquestes vies. O com ho anomena Pere Macias, exconseller de Política Territorial i president de la Fundació Cercle d’Infraestructures, «externalitat negativa de l’eliminació de peatges: més trànsit i més emissions de CO₂», sense comptar els menors impostos recaptats per Hisenda. 

Notícies relacionades

AP-7: història d'un negoci i una reivindicació

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Foment espera que es produeixi unaredistribució del trànsitdes de les carreteres convencionals que van paral·leles a les autopistes, com la N-340 o N-332 en el cas de l’AP7 o la N-IV en el cas de l’AP-4. Aquest descens millorarà sensiblement la congestió i les condicions de seguretat viària d’aquestes vies paral·leles i, d’altra banda, «la intensitat creixent de trànsit de les autopistes farà que sigui necessari adaptar-les a les noves condicions d’explotació. Bàsicament, caldrà analitzar els nivells de servei del tronc i dels enllaços per veure si és necessari augmentar-ne la capacitat, i també augmentar la connectivitat amb el territori a través de nous enllaços», considera Foment. 

Les úniques dades sobre augment de trànsit que té el ministeri després de la supressió de peatges correspon a l’experiència de l’única via revertida, l’AP-1 entre Burgos i Armiñón. Ha provocat que cada dia gairebé 8.000 vehicles, majoritàriament camions, hagin canviat de carretera, des de l’N-I fins a l’autopista. Això suposa un increment en la intensitat mitjana diària (IMD) d’un 30%. Segons Abertis, la intensitat actual del tram Tarragona-València de l’AP-7 és de 12.023 vehicles i la del tram sud és de 14.966.