El dèficit i el deute espanyol seran inconstitucionals a partir del 2020

El 2020 entra en vigor la disposició de la Constitució Espanyola que, a la pràctica, obliga les administracions públiques a presentar ‘dèficit zero’ i a no tenir un deute públic per sobre del 60% del PIB. No obstant, s’arriba a aquest any crucial amb un dèficit en l’entorn del 2% del PIB (uns 25.000 milions d’euros) i un deute per sobre del 95% que fan impossible complir el precepte constitucional.

La meta del 2020 va ser introduïda a la Carta Magna el 2011, dins de la reforma constitucional urgent de l’article 135 exigida per les institucions europees al Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero en un moment en què estava en joc la possible intervenció plena de l’economia espanyola pel creixent risc d’impagament del deute públic. La reforma tenia el doble objectiu de donar «prioritat absoluta» al pagament del deute i de posar límits al dèficit i al deute públic.

Al seu nou article 135 la Constitució va introduir el principi d’«estabilitat pressupostària» sense concretar-lo i va fixar que el 2020 haurien d’entrar en vigor els límits que hauria de determinar una llei orgànica posterior. La coneguda com a llei d’estabilitat (o llei Montoro, en al·lusió a l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro) va acabar aprovant-se l’abril del 2012, ja amb un Govern del PP. La llei va anar inclús més lluny del que permetia la Constitució, al consagrar el dèficit zero i només admetre un desequilibri pressupostari màxim del 0,4% del PIB en les administracions públiques en cas de catàstrofe natural, recessió o situació d’emergència.

«Calia enviar un senyal clar del compromís d’Espanya amb l’estabilitat pressupostària», recorda ara l’exministre Montoro a l’evocar aquell 2012 en el qual Espanya va estar a punt d’haver de ser intervinguda per la Unió Europea (més enllà del que va suposar el rescat de la banca).

Després de tocar sostre el 2012 amb un taxa del 10,7% del PIB, el dèficit públic s’ha anat corregint de forma decisiva fins a situar-se en el 2,5% del PIB el 2018 (per sota del 3% que permet sortir del Procediment de Dèficit Excessiu de la UE), però sense arribar a l’equilibri exigit. El deute públic, per la seva part, encara se situa per sobre del 95% del producte interior brut (PIB), després del rescat a la banca i dels pagaments als proveïdors.

Dues alternatives

Així, a l’inici del 2020, complir l’article 135 de la Constitució en aquest punt es presenta com una missió impossible. I en principi la situació sembla quedar reduïda a dues alternatives. O al llarg de l’any pròxim es reforma la llei orgànica d’estabilitat, del 2012, i s’estableix que l’«estabilitat pressupostària» a què al·ludeix de forma genèrica la Constitució és una cosa diferent al ‘dèficit zero’ que va imposar després la ‘llei Montoro’. O bé, el nou Govern s’instal·la en l’incompliment constitucional, de la mateixa manera que s’incompleix el precepte de la Carta Magna en preceptes tals com el dret a una vivenda «digna i adequada» per a tots els espanyols.

La primera opció ensopega amb el Parlament més fragmentat de la història espanyola, que pot dificultar l’assoliment de la majoria absoluta que exigeix tota modificació d’una llei orgànica. La segona pot tenir conseqüències inexplorades fins ara, ja que l’incompliment pot acabar provocant algun tipus de recurs davant del Constitucional i la posterior imposició d’un pla d’ajustament a les administracions públiques (Estat, autonomies, ajuntaments i Seguretat Social) de la mateixa manera que fins ara l’imposava la Comissió Europea.

Advertències desateses

Des de fa anys, l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) advertia que s’arribaria al 2020 amb els objectius sense complir. El seu president, José Luis Escrivá, demanava al Govern del PP allargar aquesta data de referència i adoptar uns nous objectius més realistes per evitar caure en la pèrdua de reputació i credibilitat a què ara es veurà exposat el nou Govern que pretén formar Pedro Sánchez.

L’actual governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, també ho va advertir el 2018. «Resultaria procedent utilitzar els mecanismes legals previstos en la mateixa llei per ampliar el període transitori per assolir el límit esmentat, definint un camí de reducció de la ràtio d’endeutament pública creïble i exigent, compatible amb els requeriments del Pacte d’Estabilitat i Creixement», va escriure De Cos en un Document Ocasional del Banc d’Espanya 

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

L’exministre Montoro no és partidari de canviar la llei. En declaracions a EL PERIÓDICO, considera que és preferible «mantenir-se en l’incompliment» abans de fer la sensació que es relaxen les regles d’estabilitat. Tem que si s’obre el meló de la reforma legal es pugui caure en aquesta temptació.

Des de l’actual Ministeri d’Hisenda, de María Jesús Montero, només es remarca el compromís del Govern per continuar avançant en la reducció del dèficit i del deute.