El Govern accelera per pactar la pujada del salari mínim

El Govern celebrarà aquest dimecres la seva primera reunió formal amb la patronal i els sindicats amb l’objectiu prioritari de tancar un acord per a la pujada del salari mínim interprofessional (SMI). Avançar en un acord amb CEOE, CCOO i UGT és una «urgència» del nou Executiu i així ho transmetrà la nova ministra de Treball, Yolanda Díaz, als agents socials. Juntament amb la pujada de les pensions i la dels sous dels funcionaris, actualitzar l’SMI per a aquest 2020 és el gran tema que la repetició electoral va deixar en guaret i que l’Executiu té encara pendent.

La reunió convocada aquest dimecres pel Ministeri de Treball s’anticipa a la protocol·lària trobada que mantenen tradicionalment tots els presidents de Govern amb els màxims dirigents de la patronal i els sindicats més representatius a l’inici de cada nova legislatura. «Està tot parlat amb presidència», afirmen des del ministeri capitanejat per Díaz. El que evidencia la voluntat del nou Executiu d’anar avançant en l’assignatura de l’SMI.

L’acord programàtic tancat entre el PSOE i Unides Podem explicita el compromís del nou Govern d’anar actualitzant el salari mínim per acabar la legislatura amb una xifra que sigui equivalent al 60% del salari mitjà a Espanya. Una línia que es deriva de la Carta Social Europea, que coincideix amb la proposta inicial que ha tret a debat per a tota la Unió Europea la nova presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, i que és la que venen defensant CCOO i UGT des de fa anys.

Però abans d’arribar a aquest 60% del salari mitjà espanyol a final de la legislatura, l’Executiu ha d’anar publicant any a any al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) quin és l’SMI obligatori per a cada exercici. I allà és on arrenquen les converses amb la patronal i els sindicats i que poden anar des d’un primer pacte per actualitzar l’SMI per a aquest 2020, fins a un compromís de revisió per a tota la legislatura. En cas de desacord, el Govern té potestat per a, una vegada superat el tràmit de la consulta amb els agents socials, aprovar un increment de l’SMI segons la quantia que decideixi unilateralment.

El principal argument de la CEOE per criticar l’anterior pujada del salari mínim a 900 euros no va ser directament la quantia, sinó la brusquedat d’aquest 22% d’increment en un any. I és per la via de la progressivitat, segons assenyalen fonts pròximes a les negociacions, on el Govern pot intentar buscar consensos. Els sindicats, per la seva banda, no han volgut fins ara posar pressió al nou Executiu proposant xifres, tot i que fonts de les centrals consultades assenyalen que no acceptaran una quantia inferior a 1.000 euros, llevat que la CEOE firmi aquest compromís d’arribar el 60% del salari mitjà al final de la legislatura.

Contrareforma laboral

Notícies relacionades

El PSOE i Podem estudien apujar el salari mínim a 1.000 euros el 2020

Mango busca el mirall on mirar-se per al seu nou repte

El debat del salari mínim, màxima prioritat ara mateix de l’Executiu, promet acaparar el temps de la reunió de la tarda de dimecres. Tot i que, en cas d’embarrancar aquest, la ministra de Treball ha reiterat durant les últimes setmanes que qüestions com la derogació de l’article 52-D de l’Estatut dels Treballadors també són urgents. Aquest article permet a les empreses acomiadar un treballador que acumuli un determinat nombre de baixes intermitents en un lapse de temps de dos mesos i forma part de l’acord marc que van tancar Pedro Sánchez i Pablo Iglesias.

I de moment, no està entre les intencions del PSOE introduir nous elements en la contrareforma laboral pactada amb el seu soci de Govern. Així ho ha deixat clar la portaveu del Govern, María Jesús Montero, en la roda de premsa d’aquest dimarts posterior al Consell de Ministres. «L’acord programàtic, que és el full de ruta d’aquest Govern, especifica amb molta claredat quins són els elements de la reforma laboral que considerem més perjudicials per als treballadors», va sentenciar.