Govern, patronal i sindicats vetllen les armes davant de la contrareforma laboral

Les negociacions que van culminar dimecres passat en la pujada del salari mínim a 950 euros van ser el pròleg del diàleg social que començarà a escriure’s dijous que ve. La contrareforma laboral que el Govern pretén consensuar amb patronal i sindicats abans de plasmar en negre sobre blanc promet dividir-se en dos volums, en els quals el marge d’acord no serà el mateix. La bibliografia del bon acord, aquell en el qual totes les parts cedeixen en alguna cosa, va guiar les pàgines d’aquest pròleg que va ser la primera pujada de l’SMI. Queda per veure si regirà durant tota la legislatura. [Entrevistes: Toxo (CCOO) – Álvarez (UGT) – Garamendi (CEOE)]

El document en el qual es va recollir el full de ruta de la «coalició progressista», tal com el PSOE i Unides Podem van batejar, recollia (sense desgranar) les línies argumentals que marcaran el diàleg social que el president Pedro Sánchez preveu, si les agendes ho permeten, començar a escriure dijous que ve. El contingut de les converses amb la patronal CEOE i els sindicats CCOO i UGT serà aquest i difícilment incorporarà novetats, tal com es va encarregar de deixar clar la ministra portaveu, María Jesús Montero.

«L’acord programàtic especifica amb molta claredat quins són els elements de la reforma laboral que considerem més perjudicials per als treballadors», va afirmar Montero després de l’últim Consell de Ministres. La unitat d’acció dels diferents ministeris (i colors polítics) implicats en aquest diàleg social en depèn. «Va ser objecte de discussió i de diferents reunions», va reconèixer Montero. Qüestions com la recuperació de l’autorització administrativa necessària perquè una empresa pugui iniciar un expedient de regulació d’ocupació (ERO) o l’obligació de pagament dels salaris de tramitació en cas d’acomiadament no formen part de la bastida de la reforma laboral del PP que el PSOE i Unides Podem van pactar desmuntar.

Una negociació en dos volums

Ultraactivitat, prioritat aplicadora entre convenis, subcontractació, condicions del contracte i les causes de l’acomiadament són els grans temes a abordar durant la legislatura. I, tal com va avançar la ministra de Treball, Yolanda Díaz, les converses fluiran en dues fases. En la primera s’abordaran aquells aspectes en els quals el consens entre les parts sembla, ‘a priori’, més fàcil d’aconseguir. I la intenció de la dirigent d’Unides Podem és deixar aquells temes més complicats de pactar o entre els que existeixen més discrepàncies per a una segona fase.

Gran part del contingut recollit en l’acord entre el PSOE i Unides Podem ja figura en un esborrany que es va quedar als calaixos del despatx de l’antecessora de Díaz, la socialista Magdalena Valerio. El desembre del 2018 els sindicats i l’antiga ministra de Treball van tancar un acord de derogació parcial de la reforma laboral del PP, de la qual la CEOE no va voler formar part. «No van voler donar recorregut al Govern sorgit de la moció de censura», apunten des del grup sindical.

L’esmentat esborrany consistia en la recuperació indefinida de la ultaactivitat dels convenis, és a dir, que la seva vigència no vencés fins que les parts no n’acordessin un de nou. També la prioritat aplicadora del conveni sectorial sobre el d’empresa, per evitar que algunes companyies poguessin negociar a la baixa noves condicions. Així com una reforma de la llei de la subcontractació i una altra per a les empreses multiserveis, amb l’objectiu de limitar totes dues a determinades circumstàncies o activitats.  

Notícies relacionades

La inversió de la gran distribució repunta un 34%

Glovo promet contractes un dia abans que el fundador declari davant el jutge

Tornar a la prioritat aplicadora del conveni sectorial sobre el d’empresa es planteja, segons coincideixen fonts sindicals i patronals consultades, com un element de consens. La baixa extensió dels convenis d’empresa hi contribueix, ja que només afecten el 6,2% dels treballadors que es regeixen per un conveni. I recuperar un cert nivell d’activitat promet ser un tema a cavall del capítol de consens i el de dissens; ja que fonts patronals consultades reconeixen que no veurien amb especial preocupació ampliar l’any actual que contempla la llei. Tornar a una ultraactivitat indefinida planteja més resistències.

Un nou Estatut dels Treballadors

Qüestions com la reforma de les causes i condicions de la subcontractació poden generar més dissensos entre Govern, patronal i sindicats. Definir, amb més o menys concreció, quina és l’activitat principal i quins convenis són aplicables en cas de subcontractar un servei seran debats en els quals les parts parteixen de posicions més allunyades. No obstant, aquest segon capítol de les taules del diàleg social no necessàriament haurà d’implicar el final d’aquestes, ja que l’Executiu té entre les seves promeses un epíleg: un nou Estatut dels Treballadors.