Pescanova: història d'una estafa

Les explicacions de l’excúpula de Pescanova en el seu macrojudici per estafa, blanqueig de capitals i altres càrrecs que investiga el col·lapse de la pesquera van a la deriva. Fins ara, els alts directius de la companyia havien defensat la seva innocència davant de la secció quarta de l’Audiència Nacional, a San Fernando de Henares, assegurant que la pesquera treballava amb 12 societats instrumentals que emmagatzemaven les seves mercaderies. No obstant, aquest argument es va enfonsar aquest dijous.

Va ser llavors quan van comparèixer davant del jutge els «homes de palla» de Pescanova, teòrics administradors de les empreses instrumentals que van assegurar que ells no tenien cap coneixement del mercat del peix i que es limitaven a firmar les suposades transaccions de mercaderies seguint les ordres de l’equip directiu de Manuel Fernández de Sousa, expresident de Pescanova SA.

«Jo no tinc magatzems. He sentit aquí que soc un gran majorista de peix, i jo només entenc de comprar unes caixes de llagostins per Nadal», va remarcar Javier Fernández Corujeira, treballador d’una petita assessoria que va operar per la pesquera, imputat en el judici. Aquesta assessoria fantasma, juntament amb les onze restants, va arribar a facturar 632 milions d’euros amb Pescanova tan sols el 2012. Una d’aquestes firmes estava domiciliada al pis de lloguer d’un altre imputat, Javier Retamar.

EMPRESES DE PALLA

La seva versió, així com la d’altres testimonis, ratifica el relat de la fiscalia. Segons l’escrit d’acusació del Ministeri Públic, Pescanova va utilitzar presumptament aquestes societats instrumentals per obtenir finançament bancari entre el 2007 i el 2013. Així, la multinacional gallega falsejava les seves facturacions i simulava transaccions inexistents de mercaderia per alimentar així una demanda insaciable de liquiditat. En resum, aquest supòsit entramat servia a Pescanova per inflar fraudulentament el seu negoci davant de les autoritats per generar 2.500 milions d’euros en factures en cinc anys i poder obtenir, així, finançament bancari per «alliberar tensió de tresoreria».

La interlocutòria d’obertura de judici oral exposa que «les transaccions amb aquestes societats es generaven en funció de les necessitats de liquiditat de Pescanova». Els interrogats aquest dijous, entre els quals les tres persones que van gestionar aquestes 12 empreses, van assenyalar que va ser la directiva de l’empresa la que va greixar aquest presumpte entramat de corrupció. Fossin fets servir o propietaris d’aquestes agències, van assegurar també que van cobrar salaris d’«uns mil euros», en uns casos, i de 400 o 500 euros, en d’altres. «De vegades res», van afegir.

FALLIDA HISTÒRICA

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El macrojudici celebrat a San Fernando de Henares contra Pescanova ha de determinar si van ser les irregularitats de la seva excúpula el que va portar la famosa pesquera gallega a fer fallida, fa set anys. La seva fallida va ser de 3.560 milions d’euros, el que la converteix en la més gran de la història d’Espanya, sense comptar la d’empreses immobiliàries. Després del seu enfonsament, el 2015 la companyia va canviar de mans.

A més del seu expresident, Fernández de Sousa, el macrojudici ha assegut al banc dels acusats 18 exconsellers i antics membres de la cúpula directiva de Pescanova assenyalats per delictes com ara estafa, blanqueig de capitals, falsedat documental, falsejament comptable i alçament de béns. El jutge demana penes que sumen 164 anys de presó.