Torres es deslliga de la relació del BBVA amb Villarejo

El president del BBVA, Carlos Torres Vila, ha donat per fet aquest divendres que no serà imputat en el marc de la causa oberta a l’Audiència Nacional  per la relació del seu banc amb l’excomissari Villarejo, a presó provisional des del novembre del 2017 per les seves activitats a les clavegueres de l’Estat. «No hi ha cap possibilitat que jo tingui res a veure amb aquests assumptes. No tinc cap connexió amb els fets», ha proclamat.  

El missatge és rellevant per una doble causa. D’una banda, perquè la justícia investiga els diversos treballs que el banc va encarregar a l’expolicia i pels quals li va pagar uns 10 milions d’euros en el transcurs de 13 anys, en els últims dels quals Torres ocupava ja el càrrec de conseller delegat. Però a més, perquè la causa segueix sota secret de sumari i, fins que no s’aixequi, no es coneixerà el seu abast, si bé és cert que el lògic és que ja hagués sigut imputat si s’haguessin trobat indicis de la seva possible responsabilitat.

El banquer, en canvi, ha declinat pronunciar-se sobre el seu predecessor, Francisco González. Es tracta d’un canvi d’actitud destacat, ja que just fa un any sí que va defensar el seu mentor: «Ell transmet una consciència molt tranquil·la i que no sabia res de les irregularitats. Jo me’l crec». Llavors González no havia sigut encara imputat, però ara ja ha hagut fins i tot de deixar declaració com a investigat. Torres s’ha basat precisament en aquest fet per afirmar que no podia ni havia de pronunciar-se.

El que sí que ha fet l’executiu és defensar que el BBVA, imputat com a persona jurídica, «no té cap responsabilitat en aquest assumpte», apuntant, per tant, que, en cas d’haver-n’hi, seria a títol individual per part dels seus directius i exdirectius imputats. El banc, ha reiterat, el que vol és col·laborar amb la justícia per «aclarir els fets», així que «com més aviat millor» s’aixequi el secret de sumari i es conclogui la investigació, millor. Amb tot, ha afegit que el cas continua sense tenir «cap impacte en la reputació i el negoci» i que per al mercat la «situació és de tranquil·litat total i de confiança total en el BBVA».

Impacte extraordinari

El BBVA va guanyar 3.512 milions d’euros l’any passat, un 35% menys que el 2018. El descens es va deure principalment al fet que l’entitat va haver d’aflorar unes pèrdues de 1.318 milions en el quart trimestre pel deteriorament del valor de la seva filial als Estats Units, mentre que l’any precedent va obtenir unes plusvàlues extraordinàries de 633 milions per la venda del seu banc a Xile. El grup ha destacat que, sense aquests efectes, el resultat ordinari hauria sigut de 4.830 milions, un 2,7% més i el benefici sense impactes extraordinaris més elevat des del 2009.

L’entitat presidida per Carlos Torres Vila ha anunciat aquest divendres que té previst pagar un dividend en efectiu de 0,16 euros per acció a l’abril, la mateixa quantitat que l’any anterior. A l’octubre va pagar 0,10 euros per títols, amb la qual cosa la remuneració total als accionistes amb càrrec als resultats del 2019 se situarà en 0,26 euros per acció, la mateixa quantia que el corresponent a l’exercici anterior.

El banc va obtenir uns ingressos bàsics pel crèdit menys el cost dels dipòsits de 18.202 milions l’any passat, un 3,5% menys. Tant les comissions (5.033 milions, un 3,2% més) com les operacions amb carteres de deute (1.383 milions, el 13,1% més) van compensar els 77 milions de pèrdues per la hiperinflació de l’Argentina i l’aportació més gran al Fons Únic de Resolució Europeu i el Fons de Garantia de Dipòsits espanyol, amb la qual cosa els ingressos totals del negoci es van situar en 24.542 milions, el 3,3% menys.

Àrees de negoci

Notícies relacionades

El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes

Una 'app' clau en la gestió de la traçabilitat de palets amb la nova legislació

Els costos van augmentar menys (un 1,7%, fins als 11.902 milions), amb la qual cosa el marge net va ascendir a 12.639 milions, el 4,9% més. L’increment de les provisions per afrontar pèrdues i el sanejament del fons de comerç dels Estats Units per l’evolució dels tipus en aquest país i l’alentiment de la seva economia expliquen el descens final del benefici. Per àrees de negoci, Mèxic va aportar 2.699 milions, Espanya 1.386 milions (amb una caiguda de l’1%), els Estats Units 590 milions, Turquia 506 milions, Amèrica del Sud 721 milions i la resta d’Europa i Àsia 127 milions.

El capital del banc va millorar de l’11,34% a l’11,74%, tot i que segueix per sota del 12% que el mercat exigeix al sector. La rendibilitat sobre el capital (ROE) va baixar de l’11,7% al 7,2% com a conseqüència del fort descens del benefici. En termes recurrents, excloent les pèrdues dels Estats Units i les plusvàlues de Xile, hauria caigut menys: del 10,2% al 9,9%. La morositat va millorar molt lleugerament, al passar del 3,9% al 3,8%.