Barajas i el Prat es juguen el futur amb les seves ampliacions

El creixement econòmic, en part a causa de l’impuls turístic del país en els últims anys, ha portat a punt de la saturació els principals aeroports espanyols. Palma de Mallorca ara ja es troba en un procés de remodelació amb una inversió de 500 milions d’euros per part d’Aena, i Madrid i Barcelona es veuen abocats a l’ampliació de les seves instal·lacions si no volen morir d’èxit. De fet, el gestor aeroportuari espanyol preveu inversions pròximes als 1.500 milions d’euros en aquestes dues instal·lacions que hauran d’aprovar-se aquest any per entrar en el programa estratègic 2021-2026 de l’organisme publicoprivat. El Govern haurà d’aprovar aquestes inversions, tot i que sense consens social serà complicat que tirin endavant.

La qüestió, no obstant, és que mentre que l’ampliació de Barajas sembla més encarrilada, sobre la de Barcelona-el Prat planegen prou dubtes com perquè el futur de l’aeroport estigui en suspens, segons reconeixen fonts aeroportuàries. Aena assumeix que l’ampliació és necessària, però els seus plans no troben el recolzament de totes les administracions catalanes que d’alguna manera poden veure’s afectades per l’ampliació. 

 L’aeroport de Barcelona té capacitat per a 55 milions de passatgers –el 2019 ja va rebre 52 milions— i el normal és que el 2026 –quan finalitzi el pla en què s’ha d’incloure l’ampliació– toqui sostre. «La decisió de no ampliar tindria implicacions econòmiques importants», afirmen fonts del sector aeri. L’impacte de l’aeroport –directe, indirecte i induït– en el PIB de Barcelona és del 9%, mentre que en el de Catalunya arriba al 6%. «Si l’aeroport no creix, estàs renunciant a aquesta aportació en l’economia», diuen.

Terminal satèl·lit

Ampliar el Prat suposa construir una terminal satèl·lit lligada a la T1, la reconfiguració de la T1, ampliació del túnel de connexió de la T1 i el nou edifici satèl·lit, ampliació dels aparcaments d’aquesta terminal i modificacions en el camp de vol amb la construcció d’una nova plataforma d’estacionament d’avions i de nous carrers de rodatges. Aquesta ampliació permetria a l’aeroport acostar-se als 80 milions de passatgers a l’any.

Però fonts consultades assenyalen que aquesta inversió només té sentit si s’amplia la tercera pista de l’aeroport uns 500 metres, circumstància que permetria elevar el nombre d’operacions per hora de 70 a 90 i l’enlairament de les aeronaus de llarg radi –més grans–, un aspecte bàsic per recuperar l’anhelada aspiració de convertir el Prat en un ‘hub’ intercontinental. S’ha convertit en l’aeroport europeu més ben connectat punt a punt. però el pes dels vols intercontinentals segueix sent baix, segons fonts del sector aeri.

El problema de La Ricarda

L’ampliació de la pista que pretén Aena xoca, no obstant, amb la presència de la llacuna de La Ricarda que està situada al Prat i que està inclosa a la Xarxa Natura 2000 –per tant un enclavament amb el segell de conservació tutelat per la UE– i que en el seu moment ja va obligar que la pista que s’utilitza per a l’enlairament a l’aeroport fos més curta.

Alguns ajuntaments, particularment el del municipi de el Prat de Llobregat es resisteixen que es toqui aquest espai protegit per ampliar la infraestructura i la Generalitat, tot i que aposta perquè el Prat creixi, considera que tant La Ricarda com El Remolar, espai natural del Delta del Llobregat, són zones «que s’han de preservar», en paraules del Damià Calvet, conseller de Territori.

La qüestió és que a més de convèncer els ajuntaments afectats cal negociar amb la UE per actuar sobre La Ricarda. Aena es proposa compensar l’impacte mediambiental amb actuacions concretes. Si s’allarga la pista aquesta s’utilitzaria per a enlairaments i l’altra per a aterratges, el que portaria a les 90 operacions per hora. Des de l’aeroport es destaca que l’empremta acústica es reduiria ja que els avions no haurien d’acostar-se als nuclis urbans. 

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Malgrat això, els consistoris pròxims, inclòs el del Barcelona, tenen importants reserves amb l’operació. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s’ha queixat de les emissions del Prat, i fins i tot ha demanat eliminació del pont aeri. Com sigui, l’ampliació anticipa un nou debat social sobre el futur de l’aeroport que tindrà un clar impacte sobre el futur econòmic de Catalunya.

100 milions per a Barajas

Mentrestant, l’aeroport de Madrid es prepara per a una ampliació sense oposició social que li permetrà arribar als 100 milions de passatgers en uns 20 anys. L’aeroport va arribar als 62 milions el 2019 i té una capacitat per a 70 milions. Amb l’ampliació que Aena es planteja per al nou període passaria a 80 milions de capacitat i hi arribaria l’any 2026. Les seves quatre pistes i la falta de limitacions orogràfiques li permet afegir terminals. A més compta amb l’avantatge que la discussió política no frena la inversió d’Aena.