El jutge cita Ana Botín com a testimoni per al 28 de maig

La flor i nata de la banca espanyola va acabar desfilant per l’Audiència Nacional en la causa en la qual s’investiga l’adquisició per part del Banco Santander del Popular per un euro el 2017, després de la resolució d’aquesta entitat. El jutge que ho investiga, José Luis Calama, ha citat a declarar com a testimoni la presidenta del banc espanyol més gran, Ana Botín, per al pròxim 28 de maig.

Set dies després, el 4 de juny, qui haurà de comparèixer serà el que era president del Popular, Rodrigo Echenique, quan l’entitat va ser adquirida pel banc càntabre, segons consta en les providències notificades a les parts personades en el procediment.

Així mateix, el magistrat ha decidit mantenir la compareixença de Luis de Guindos per al 2 d’abril. Davant les objeccions de l’actual vicepresident del Banc Central Europeu, que proposava declarar per escrit, al·legant que la seva feina li impedia comparèixer a l’Audiència Nacional, el magistrat ha decidit finalment que qui va ser ministre d’Economia, Indústria i Competitivitat del Govern d’Espanya entre el 2016 i el 2018 contesti per videoconferència les seves preguntes i les que li formuli la Fiscalia Anticorrupció i les parts personades.

Citacions anteriors

El magistrat ja ha pres declaració als imputats per l’operació, entre els quals figuren els expresidents del Popular Ángel Ron i Emilio Saracho. 

Les pròximes diligències consistiran a prendre declaració com a testimonis entre el març i l’abril el president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Sebastián Albella; la seva antecessora en el càrrec, Elvira Rodríguez, i l’exgovernador del Banc d’Espanya Luis María Linde.

Notícies relacionades

Hisenda vigilarà més les targetes: demanarà aquestes dades sobre els moviments

L’impost a la banca costarà més al BBVA i el Sabadell si es fusionen

La causa que investiga el jutge Calama es remunta a principis del 2016 en la qual el Banco Popular va fer una ampliació de capital per 2.505 milions d’euros, que es van justificar en l’obtenció d’importants beneficis i cobrament de dividends. Era un moment en el qual el seu llavors president, Ángel Ron, defensava la situació «immillorable» i la seva solvència econòmica i patrimonial.

Un any després es va decretar la dissolució de l’entitat i es van multiplicar les demandes contra els seus responsables per presumptes «irregularitats comptables» en els comptes i la falta de veracitat dels fullets per a les ampliacions de capital.