Brussel·les alerta de falta d'avenços per garantir la sostenibilitat de les pensions

L’estat de salut de l’economia espanyola continua mostrant senyals de vulnerabilitat importants i el Govern de Pedro Sánchez només ha aconseguit «progressos limitats» a l’hora de complir les recomanacions econòmiques de la Comissió Europea, amb dos focus d’especial inquietud en els quals Brussel·les alerta de la falta d’avenços: preservar un sistema de pensions sostenible i un reforç del marc pressupostari que garanteixi la sostenibilitat de les finances públiques en un context d’alt endeutament públic i privat. 

Són alguns dels elements recollits en la radiografia anual que fa l’Executiu comunitari. Un examen de més d’un centenar de pàgines en el qual Espanya torna a sortir reprovada per «debilitats estructurals» i un «llegat de la crisi» que no ha superat. El deute intern i extern, tant pública com privat, continua sent molt elevat. L’atur s’ha reduït però «massa gent continua sense feina o lluitant per guanyar-se la vida dignament» i la productivitat continua sent molt moderada, degut a la baixa innovació d’empreses i regions, la fragmentació regulatòria, les barreres del mercat, la segmentació del mercat laboral o la bretxa en les qualificacions. 

A això s’hi sumen un dèficit públic «obstinadament alt», ja que el nivell d’impostos és baix en relació amb la despesa, i uns «riscos per a la sostenibilitat fiscal global significatius a mitjà i llarg termini». El primer, adverteix Brussel·les, els plans del govern de vincular de manera permanent les pensions a l’índex de preus de consum i dissociar el nivell de la pensió inicial dels canvis en l’esperança de vida. En absència de mesures compensatòries, prossegueixen els experts comunitaris, «augmentarà significativament la despesa en pensions a mitjà i llarg termini i empitjorarà l’equitat intergeneracional. Una cosa que «passa en un context en el qual l’adequació de les futures pensions se situarà de mitjana per sobre de la UE i en el qual la pobresa afecta sobretot els grups d’edat més joves, inclosos els nens.

Revisió de la reforma laboral

Al problema del sistema de pensions s’hi suma un mercat laboral amb una taxa de temporalitat excessivament elevada, del 26%, i la més elevada de tota la UE, que afecta negativament en el creixement de la productivitat, i alimenta la desigualtat i la pobresa laboral. «Això té un impacte negatiu en la formació de capital humà, cosa que impedeix un creixement més ràpid de la productivitat laboral», adverteix la Comissió, que també alerta que els contractes temporals són cada vegada més curts, que s’utilitzen cada vegada més en sectors amb poca estacionalitat i que els subsidis per a l’ocupació «no són efectius per promoure» una ocupació estable. A més de l’elevada temporalitat, Brussel·les també censura la decisió del Govern d’elevar el salari mínim un 22,3% el 2019 sense quantificar prèviament l’impacte d’aquesta mesura sobre l’ocupació i la pobresa per sectors i regions, i alerta sobre els plans del Govern de revisar alguns aspectes de la reforma laboral del 2012, feta pel Govern de Mariano Rajoy, i que «ha recolzat una forta creació d’ocupació durant la recuperació». 

Ajuts del Fons de Transició

Aquest exercici anual també presta atenció als 17 objectius de desenvolupament de les Nacions Unides i els progressos realitzats pels Estats membres, així com als desafiaments en l’àmbit del clima, la transició energètica i el nou Fons europeu de Transició Justa (JTF, en anglès). Brussel·les adverteix que l’ús de la fiscalitat verda com a eina per canviar el comportament i generar ingressos, continua sent «modest» i apunta a la importància del JTF per recolzar a les regions més dependents dels combustibles fòssils sòlids com el carbó. L’anàlisi inclou una avaluació preliminar sobre inversions prioritàries i les regions que es podrien veure beneficiades pels ajuts del nou fons, que en el cas d’Espanya, segons Brussel·les, podrien ser Astúries, Lleó, Palència, Cadis, la Corunya, Còrdova, Almeria i Terol.

Desequilibris macroeconòmics

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

A més, l’Executiu comunitari torna a situar Espanya en el grup de països amb més desequilibris macroeconòmics. «Espanya, Portugal, Irlanda i Croàcia es caracteritzen per una combinació de vulnerabilitats relacionades amb l’alt endeutament privat, del govern i exterior», assenyala la Comissió Europea sobre l’elevada taxa de deute públic i privat, tant intern com extern. La revisió en profunditat dels desequilibris macroeconòmics també ha identificat problemes a Alemanya i als Països Baixos, a causa dels elevats superàvits per compte corrent que continuen registrant aquests països. I el mateix amb França, on el deute públic continua sense retrocedir malgrat alguns progressos.  Mentrestant, en el cas de Suècia, l’anàlisi alerta que els preus de la vivenda es mantenen a nivells històricament elevats i que el deute de les llars continua creixent. També persisteixen els problemes en l’economia de Romania, on les vulnerabilitats relacionades amb les pèrdues de competitivitat de costos i un dèficit per compte corrent cada vegada més gran persisteixen en el context d’una política fiscal fortament expansiva.

L’examen comunitari inclou tres Estats membres més en el grup de països que experimenten desequilibris macroeconòmics excessius: Grècia, Xipre i Itàlia, mentre que Bulgària surt de la llista de països amb desequilibris. «La bona notícia és que els desequilibris a la UE estan retrocedint. Els Estats membres han de continuar construint aquesta tendència positiva. Han de continuar fent reformes, rebaixar el deute, rellançar la competitivitat i fer les inversions adequades per aconseguir una transició justa cap a una economia inclusiva i sostenible», ha explicat el vicepresident Valdis Dombrovskis.