Ministre Escrivá: «La Seguretat Social és sòlida i solvent»

«La Seguretat Social és solvent», ha dit el ministre José Luis Escrivá al Congrés dels Diputats. «Tenim una Seguretat Social sòlida i solvent com a punt de partida» i les tensions que s’esperen en els pròxims anys «són gestionables i manejables»; així s’ha expressat el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions en la seva primera compareixença parlamentària al Congrés dels Diputats.

El ja expresident de l’Autoritat Fiscal ha censurat el «catastrofisme», la «incertesa» i la «inquietud» que s’està instal·lant en l’opinió pública sobre el sistema de pensions, «perquè no és veritat». Escrivá ha vinculat part d’aquest estat d’opinió a la difusió d’alguns estudis interessats que posen l’accent en les dificultats financeres del sistema i en la necessitat d’estalvi privat en els plans de pensions per a la jubilació.

Reforma en el segon semestre

«L’objectiu és que a partir de l’any que ve les pensions tinguin un nou marc legal estable», ha expressat el ministre. Això implica que el Ministeri de Seguretat Social haurà de portar al Congrés dels Diputats, durant la segona meitat de l’any, una proposta de reforma del sistema de pensions negociada a la comissió parlamentària del Pacte de Toledo i amb els agents socials.  

De moment, es pretén que la revalorització de les pensions del 2021 es pugui fer ja d’acord amb un nou índex estable que garanteixi el poder adquisitiu de les prestacions, que substitueixi l’actual indicador que limita la pujada al 0,25% i que eviti solucions transitòries. En cada un dels tres últims anys, els Governs han hagut d’aprovar lleis o decrets per pujar les pensions d’acord amb l’IPC i evitar l’aplicació de l’indicador del 0,25%. L’objectiu és dissenyar un indicador estable que garanteixi el poder adquisitiu de les pensions del futur (segons el que es va debatre al Pacte de Toledo).

Per sanejar en un primer moment els comptes de la Seguretat Social, Escrivá ha explicat que n’hi haurà prou amb desposseir al sistema d’alguns càrregues impròpies que augmenten les seves despeses (amb prestacions no contributives) o minven els seus ingressos (amb bonificacions de quotes socials a l’ocupació).

A mitjà termini, el ministre ha confiat en la «palanca» que suposa continuar aproximant l’edat efectiva de jubilació (64,4 anys) a l’edat legal (67 anys). «Ja hi ha instruments per propiciar de manera voluntària jubilacions més llargues. Hem de fomentar-les», ha dit, després d’advertir que no són prou conegudes.

Ingrés Mínim Vital

Durant la seva compareixença davant la Comissió de Treball, Inclusió, Seguretat Social i Migracions, el ministre ha plantejat als grups polítics un triple consens.

En primer lloc, ha ofert un «consens per la inclusió» en què ha inclòs el disseny d’un «ingrés mínim vital» que permeti garantir una renda mínima a les persones i «trencar el cercle entre desigualtat, incertesa i falta d’oportunitats».

El disseny d’aquest ingrés constituirà, segons el ministre, la política de despesa més important de la legislatura i es farà tenint en compte les rendes mínimes d’inserció ja existents a les comunitats autònomes. Segons Escrivá, el nou ingrés haurà de garantir «un mínim» en el conjunt de l’Estat a partir del quin podran actuar les polítiques de cada govern autonòmic

Està prevista la introducció gradual de l’ingrés mínim vital al llarg de la legislatura, començant ja el 2020 amb ajuts contra la pobresa infantil. El ministre ha assegurat que «l’ingrés mínim vital aspira a ser molt més que una renda mínima universal», ja que es focalitzarà en les necessitats individuals i afavorirà la inclusió. «Es tracta que ningú es quedi enrere», ha dit

Pensions i immigració

El segon consens que ha ofert Escrivá és el referit a les pensions. L’objectiu és «garantir la suficiència i la sostenibilitat del sistema de pensions i eliminar la incertesa en què s’espavilen els nostres pensionistes», segons el ministre.

En tercer lloc, ha presentat les línies mestres per garantir una política d’immigració «legal, segura i ordenada»

«A mitjà termini, és necessari augmentar la immigració per mantenir la nostra població en edat de treballar constant, evitant un risc de japonització amb envelliment poblacional i alentiment econòmic», segons el ministre

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

En aquest punt, el pla d’actuació del Ministeri inclou millores en la gestió i canvis en la llei d’estrangeria del 2000 per enfortir les vies d’accés legal al mercat de treball espanyol i prioritzar les autoritzacions d’ocupació davant les vies d’arrelament. També es pretén flexibilitzar el Catàleg d’Ocupacions de Difícil Cobertura (mitjançant una reforma integral) així com els criteris d’aplicació de les autoritzacions d’estrangeria

De cara a les persones que arriben a les costes o a la política d’asil es planteja reforçar els sistemes d’atenció humanitària i d’acollida i noves infraestructures públiques i privades d’acollida.