La factura econòmica del coronavirus

En només una setmana, la crisi sanitària del coronavirus ha passat de ser un risc relativament delimitat a amenaçar de ple l’economia mundial. Una prova d’això és el pànic que s’ha apoderat aquesta setmana dels mercats, sense precedents des de la Gran Recessió: l’Ibex 35 ha caigut l’11,76% en la seva pitjor setmana des del maig del 2010. Les autoritats públiques admeten l’impacte, si bé no s’atreveixen encara a quantificar-lo, però les entitats privades han començat ja a retallar dràsticament les seves previsions sobre l’evolució del PIB. El dubte ja no és si l’activitat global patirà, sinó fins a quin punt i per quant temps.

[Seguiu l’última hora del coronavirus, en directe]

Fins al cap de setmana passat, els temors se centraven a la Xina. Amb un pes en el PIB mundial d’entorn del 15%, qualsevol problema en la seva economia afecta l’activitat mundial. Scope Ratings, per exemple, ha reduït la seva previsió del creixement anual per al país del 5,8% al 5%, des del 6,1% de l’any passat. Els inversors, amb tot, confiaven que la malaltia quedés bàsicament circumscrita a les seves fronteres. No obstant, el virulent creixement dels contagis registrat en l’última setmana en altres països, particularment a Corea, l’Iran i Itàlia, ha disparat la por d’una pandèmia global. «Els temors de recessió mundial continuaran mentre el virus es continuï propagant», ha apuntat Esty Dwek, de Natixis.

En els últims dies, Credit Suisse ha rebaixat la seva previsió per al creixement mundial d’aquest any del 2,4% al 2,2%, i per a l’eurozona del 0,9% al 0,5%, i Bank of America els ha revisat del 3,1% al 2,8% i de l’1% al 0,6%, respectivament. És molt possible que les institucions públiques segueixin els seus passos ben aviat. L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) actualitzarà les seves estimacions aquest dilluns i el Fons Monetari Internacional (FMI) ha confirmat que «probablement» ho farà a l’abril, des del 2,9% que va calcular al gener per al món.

El comissari europeu d’Economia, Paolo Gentiloni, també ha admès que hi haurà un «impacte» en l’economia europea que encara és aviat per calcular (la seva última previsió per a l’eurozona era de l’1,2%). Tant Brussel·les com l’FMI i el Govern estimen encara un 1,6% per a Espanya, però Bank of America ja l’ha rebaixat a l’1,4%.

Impacte global

Els canals de transmissió de la malaltia a l’economia són diversos i, com passa amb la seva afectació als humans, provoquen la seva extensió com una taca d’oli. La Xina és la gran fàbrica del món, de manera que el fre en la seva producció afecta el consum de matèries primeres i el comerç global directament, però també via la falta de subministraments per a indústries d’altres parts del món.

A més, el risc de contreure el coronavirus en els diferents focus que es van detectant penalitza el transport, el turisme, la restauració, el lleure i el comerç minorista. És a dir, que el sector serveis –que ve sostenint el creixement mundial des de mitjans del 2018– també en pateix les conseqüències. Els diners, en conseqüència, fugen de les borses a la recerca dels valors refugi tradicionals: l’or, el deute alemany i nord-americà, i el franc suís.

Les autoritats xineses han pres mesures per mitigar els efectes en l’economia i el mercat espera que les europees i nord-americans segueixin els seus passos, com demostra la primera caiguda de l’euríbor des del setembre. En un primer moment, va ser un factor que va animar els inversors, però ara hi ha dubtes sobre la seva efectivitat. 

«Tot i que s’han pres algunes mesures per recolzar l’activitat –el Govern central xinès ja hi ha intervingut amb mesures de política monetària i fiscal–, existeix el temor que no siguin suficients per fer despuntar l’economia. Encara es pot comptar amb la política monetària de la Reserva Federal (Fed) i el BCE, però tots dos han adoptat una política expansiva d’un temps ençà, de manera que els queda poc marge de maniobra», ha aconseguit resumir Hans-Jörg Naumer, d’Allianz Global Investors.

Dues visions

¿Som, doncs, davant un ‘cigne negre’ que donarà el cop de gràcia al debilitat cicle expansiu de l’economia? El concepte, encunyat pel filòsof Nassim Taleb per definir un esdeveniment rar i inesperat, de gran impacte i només explicable a posteriori, ha tornat aquests dies a aparèixer en els informes dels analistes. Bàsicament hi ha dues visions. «El pitjor encara ha d’arribar», ha afirmat Nouriel Roubini, un dels pocs economistes que va predir la Gran Recessió, però que també s’ha equivocat en pronòstics posteriors, aquesta setmana al ‘Financial Times’. «El món actual serà capaç de buscar una solució i l’activitat econòmica continuarà», ha mantingut, en canvi, Luis de Guindos, vicepresident del BCE, que preveu una recuperació «en forma de V».

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Pedro Nueno, professor de l’IESE i director de l’escola de negoci a Xangai, s’alinea amb el segon. «És creïble que a Itàlia, on el coronavirus afecta una de les zones més industrials, pugui tenir un efecte equivalent a dos punts del PIB, però no crec que a Espanya l’impacte sigui tan pronunciat», afirma. L’economista reconeix, no obstant, que és difícil precisar l’efecte al detall. Els contenidors que viatgen des de la Xina tarden fins a un mes a arribar a Espanya: «Ara començarà a veure’s quines peces no arriben i com pot veure’s afectada la indústria».

També destaca que les empreses xineses han pres mesures per contrarestar la situació i que moltes «no han tancat i d’altres que sí que ho han fet estan tornant a obrir, de manera que és possible recuperar part del terreny perdut». La idea predominant és, certament, que el cop serà breu i l’activitat mundial començarà a recuperar-se en el segon semestre. Però, això sí, tot pronòstic està sotmès a una gran incertesa.