ING Espanya guanya un 14% més i aporta el 3,8% del benefici del grup

ING va guanyar 186 milions d’euros l’any passat a la Península Ibèrica, fet que suposa un increment del 14,1% davant l’exercici anterior. Espanya va aportar 172 milions i Portugal, els 14 milions restants. El benefici, a més, representa un 3,8% dels 4.781 milions que va guanyar el grup holandès a tot el món, una mica més que el 2018 (3,4%). 

Per decisió de la seva matriu, l’entitat no desglossa els seus comptes a la Península Ibèrica i només dona algunes dades, cosa que impossibilita la seva correcta interpretació. De fet, aquest any ha donat menys informació que en exercicis anteriors. Del compte de resultats, així, només ha afegit que els ingressos van augmentar el 17%, fins als 721 milions i que el resultat abans d’impostos va créixer el 20%, fins als 258 milions.

Roel Huisman, nomenat conseller delegat el novembre passat en substitució de César González-Bueno, ha assegurat que té la intenció de continuar l’estratègia del banc de centrar-se a créixer en el crèdit al consum, hipoteques i fons d’inversió, amb una moderada expansió en dipòsits. El seu focus, ha afegit, estarà en l’augment dels ingressos més que en la reducció de les despeses, ja que no compta amb una àmplia xarxa d’oficines com els bancs tradicionals.

Coronavirus:

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

l’executiu també ha mostrat la seva preocupació per l’impacte del coronavirus en l’economia, però ha assegurat que encara és impossible estimar-ho, per la qual cosa ha recomanat calma i visió a llarg termini als seus clients. La directora de banca de particulars, Almudena Román, ha reconegut que en els últims dies s’han produït sortides d’inversors dels seus fons després de les fortes caigudes de les borses, però ha assegurat que estan en línia amb la resta de fons i amb altres episodis del passat, com el ‘brexit’: «Res que no respongui a dinàmiques del mercat».

El banc va tancar l’any passat amb quatre milions de clients, un 3% més, dels quals 2,3 milions tenien domiciliada la seva nòmina, 167.000 i un 7% més. El crèdit va créixer el 9%, fins als 26.000 milions. En consum, l’alça va ser del 10% (2.300 milions) i en hipoteques, del 12,5% (3.500 milions, amb una quota de mercat en els nous préstecs del 8,4%). La morositat es va situar en el 0,96%, molt per sota de la mitjana del sector.